“Necessitem un calendari d’accés a la plena sobirania”

Arribem a la primera fase de les discussions reclamant aclariments sobre el mètode, el calendari i el contingut. Hem dit que no és necessari que Tein hi sigui. És en la part de la negociació posterior per a la qual hem demanat que estigui present en la taula pel seu mandat com a president del FLNKS.

Ara treballem en el pla A, i després pensarem en el pla B. Esperem els compromisos del govern sobre el seguiment de l’acord de descolonització. I, per això, hem fixat aquesta data, que és el nostre Dia de la Ciutadania. Simbòlicament, és en aquesta data quan necessitem un calendari que indiqui l’accés a la plena sobirania.

D’aquí al 24 de setembre de 2025, hi ha temps de sobres per validar un acord. Després, hem d’entrar en una fase de transició per a la resta de poders, és a dir, les competències d’estat. I el calendari de les eleccions provincials, que vindrien a continuació, incorporaria i consolidaria la legitimitat de continuar el camí cap a un estat sobirà.

Els socis del FLNKS, ja sigui la UPM o Palika, s’han posat en suspens, no s’han retirat. I no hi ha dos FLNKS, només un, i un moviment d’alliberament. Com a president de la UC, accepto les opcions dels oponents del front de retirar-se o unir-s’hi.

El govern francès és bastant condescendent pensant que els petits canacs no són prou instruïts i intel·ligents per raonar i decidir per si sols la seva relació amb els moviments d’alliberament. No hi ha cap finançament de l’Azerbaidjan. Es va passar un vídeo d’aquesta ONG en perspectiva descolonial i hi havia una bandera d’aquest país, com també una de palestina, una de corsa i una dels maoris neozelandesos. En cap moment va ser l’objecte de cap debat, l’ONG .

Després dels errors comesos pel govern francès en la seva gestió de la qüestió caledoniana i la crisi que ens ha colpejat tan durament, ens demanen que paguem. Ens concediran préstecs, que haurem de retornar a l’Estat. Però és l’Estat el responsable. Va ser l’Estat qui va decidir aprovar la llei constitucional sobre la descongelació del cens per a les eleccions provincials.

Pel que respecta a mi, el poder legislatiu ja és en mans dels representants electes de Nova Caledònia. El meu escó al Parlament francès està reservat a les qüestions relatives als poders sobirans i al suport als nostres camarades d’ultramar en la seva lluita contra la carestia de la vida. No vaig votar a favor de la primera moció de censura perquè vaig considerar que calia prendre mesures ràpides per donar suport a la nostra economia, que està enfonsada. No obstant això, vaig votar a favor de la segona censura perquè volia enviar un senyal. La qüestió dels territoris d’ultramar, de l’hora i mitja de discurs de política general de François Bayrou, es va limitar a un minut i mig.

De moment, només hem mantingut converses extraoficials i el mètode és diferent. La voluntat d’adoptar una perspectiva descolonial és clara. Després, els discursos en off només són vinculants per als qui se’ls creuen. Per sobre de tot, necessitem accions concretes.

No, seria massa pretensiós! Fins ara m’havia mantingut al marge de la política treballant en la cultura. Encara que amb el nom que porto, és obvi que sóc militant independentista. Sempre havia pensat que lluitant per la identitat i la descolonització pots arribar a més públic que si dus una etiqueta al front del teu partit. El detonant va ser veure arribar al meu país, el 13 de maig, tantes forces de policia i, en particular, a la regió d’Hienghène, el GIGN [grup especial de la gendarmeria] amb blindats i, enfront, tots els meus germans petits i els meus cosins. Em vaig dir que havíem de recuperar la via política perquè, si només s’expressa el terreny, correm el risc de més morts. I no volem vessar més sang del nostre poble. S’havia d’enviar representants a París i les legislatives era la millor manera de bloquejar aquest projecte constitucional.