El TC admet a tràmit els recursos de Junqueras, Romeva i Bassa contra la negativa del Suprem a amnistiar la malversació

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit els recursos d’empara promoguts per l’exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-los la llei d’amnistia als delictes de malversació. “El Tribunal Constitucional aprecia que concorre una transcendència constitucional especial perquè els assumptes suscitats transcendeixen del cas concret perquè pogués tenir unes conseqüències polítiques generals”, ha argumentat l’alt tribunal en un comunicat difós aquest dimarts.

El febrer del 2023, la Sala penal del Tribunal Suprem va revisar la sentència del procés després de la reforma del codi penal que derogava el delicte de sedició i modificava el delicte de malversació. La sala, presidida llavors encara pel magistrat Manuel Marchena, va concloure que havia de mantenir la condemna a Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa per un delicte de desobediència en concurs amb la malversació, de manera que rebutja va rebaixar-los la pena d’inhabilitació que es manté fins el 2030 en el cas de Romeva i Turull i fins el 2031 en el cas de Junqueras i Bassa. Davant d’aquesta decisió, els polítics d’ERC van decidir presentar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional, que ara és el que s’ha admès a tràmit.

Amb aquesta decisió, el Constitucional fa un pas més en la resolució de tots els recursos sobre l’amnistia, també els interposats pel PP i les seves comunitats, així com les qüestions d’inconstitucionalitat del mateix Suprem i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC).

Fonts del TC assenyalen que els magistrats podrien tenir enllestida una sentència a l’estiu sobre la base de la ponència que prepara la magistrada progressista Immaculada Montalbán. La sentència se sotmetrà a un ple amb majoria progressista i no participaran en les deliberacions ni l’exministre socialista Juan Carlos Campo, que es va apartar voluntàriament, ni el magistrat conservador José María Macías, que va ser recusat.