Voler ser la capital del Pirineu
Puigcerdà està immersa en un cert estacament, que posa en risc el seu pes específic com a capital comarcal
No troba local per encabir-hi oficines de la Generalitat, cosa que reforça la capitalitat administrativa de la Seu
El nou hospital transfronterer i el reforç del sector turístic són clau per frenar aquesta tendència
Quan, el 2010, l’aleshores president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Esteve Maurell, es queixava que no s’havia tingut en compte la comarca ceretana a l’hora de fer la nova divisió territorial de Catalunya, la de les vegueries, que la ubicava a l’Alt Pirineu, un dels exemples que posava era que la Generalitat no havia obert cap delegació a Puigcerdà. Catorze anys després, però, l’obertura de les dues oficines de la vegueria que el govern català vol ubicar a Puigcerdà –la Direcció Territorial per l’Alt Pirineu i Aran de les conselleries d’Empresa i Treball i Economia– continua encallada per les dificultats de trobar un local públic adient. És a dir, que tot depèn de l’Ajuntament de Puigcerdà, que no aconsegueix la titularitat dels espais escollits. Es corre el risc, doncs, que aquestes oficines s’acabin instal·lant a la Seu d’Urgell (Alt Urgell).
I això és molt rellevant. Per una banda, perquè Puigcerdà és la capital de la Cerdanya gironina i és el centre de referència d’un munt de pobles petits –Ger, Das, Guils, etc.–, que hi troben els serveis públics bàsics i, en molts casos, on treballen la majoria dels habitants. Per tant, deixant passar de llarg ser referent per a alguns serveis de la vegueria, la vila va perdent la capitalitat i, encara més, tenint en compte que hi ha una certa rivalitat amb la Seu d’Urgell per ser el municipi de referència del Pirineu oriental.
D’altra banda, sorprèn molt que no s’aposti per reforçar la capitalitat administrativa de Puigcerdà vista la problemàtica que fa dècades que viuen els veïns de la Cerdanya, especialment els de la part gironina, fruit de la divisió administrativa espanyola que els parteix en dues províncies. El mateix Maurell era molt clar en aquest sentit, en una entrevista en aquest diari també del 2010: “Hem d’entrar a la vegueria de l’Alt Pirineu, però no hi pintem res”, assegurava. A més, remarcava que la nova divisió territorial complicaria encara més la relació del dia a dia dels ciutadans cerdans amb les administracions. I és que els ceretans ja havien de perdre tot un dia per fer segons quines gestions. Per als tràmits d’Agricultura, s’havien de desplaçar a Lleida; per als de Salut, fins a Tremp; per als d’Educació, fins a Girona; per als d’Hisenda, fins a Olot; per als de Protecció Civil, fins a Manresa, i, per citar-ne només un altre exemple, per rebre atenció per malalties greus, a Girona i, sobretot, a Barcelona. Tot i que, respecte a la divisió espanyola, el vicepresident del consell ceretà, Joan Pous, tenia molt clar que volia dependre de la demarcació de Barcelona, però amb un altre argument molt més pràctic. Afirmava, també en declaracions a aquest diari, que, tot i que la divisió provincial va ser imposada per l’Estat espanyol, li agradaria dependre en les competències que pertoquen de la Diputació de Barcelona, que és la que té més recursos.
Habitatge
Puigcerdà és, doncs, sobretot turisme i, per mantenir el sector de serveis que cal, ha de resoldre la problemàtica de l’habitatge. És cert que es tracta d’un problema general al país, però Puigcerdà és una zona de mercat residencial tensionada. El poc habitatge que hi ha no és a preu assequible i els dos grans projectes per construir-ne de preu taxat estan encallats per contenciosos administratius de particulars i per les exigències de la legislació d’Urbanisme. Cal tenir en compte que només un terç dels poc més de 3.500 habitatges de la vila són de lloguer i que hi ha molta segona residència. Puigcerdà, doncs, ha de fer els deures per mantenir el títol de capital turística del Pirineu.