Ball de retrets per la residència

Dolors Conde, de Som-hi per Castellbisbal, formació sota el paraigua del PSC, ha recuperat en aquest mandat l’alcaldia de Castellbisbal, amb cinc regidors, gràcies a un acord amb Som Veu, amb tres, i ERC, que en té un. Ja havia estat alcaldessa entre el 2007 i el 2011 i del 2013 al 2015, quan es va dividir el càrrec amb CiU. Per tant, ja té experiència tant d’alcaldessa com en el fet d’haver de buscar aliances per governar. Conde, que creu que l’única manera de fer política en un poble de prop de 13.000 habitants és sent una persona propera, destaca que l’equip actual “s’entén bé”. En les darreres eleccions municipals, però, qui va obtenir més vots a les urnes amb els mateixos regidors que Som-hi, va ser Alternativa per Castellbisbal, amb Susanna Solé com a cap visible. Havia assumit el repte, gens fàcil, de substituir al capdavant de la formació Joan Playà Guirado, alcalde de la població vallesana durant 24 anys, del 1991 al 2007 i del 2015 al 2023. “No és còmode ser cap de l’oposició quan has guanyat les eleccions, però un cop et tornes a situar i et dius que és el que toca, doncs endavant”, afirma Solé, que es veu “amb ganes” de tornar a presentar-se l’any 2027. En els darrers comicis, el ple va quedar molt fragmentat, amb sis formacions polítiques, i per primer cop amb la presència de Vox. Cal destacar, a més, la irrupció en el panorama local de Som Veu, formació nascuda l’any 2022 per vetllar pels interessos dels veïns de les urbanitzacions.

A aquest context polític, cal sumar-hi una variant econòmica que marca l’acció del 2025: el consistori viu una situació delicada a causa d’un desequilibri pressupostari, que ha acabat amb un pla de sanejament, aprovat el desembre passat i treballat conjuntament amb la Diputació de Barcelona, i un ball de xifres i retrets entre l’equip de govern actual i l’anterior. L’any 2023, el pressupost es va tancar amb 4 milions d’euros de diferència entre ingressos i despeses. Conde assegura que en els darrers dos comptes municipals, aprovats per l’actual equip, ja s’ha posat fil a l’agulla per corregir-lo i , per tant, esperen que les xifres millorin el 2026. Mentrestant no hi haurà grans inversions perquè s’han estrènyer el cinturó i revisar amb lupa la despesa. Entre els projectes afectats hi ha la construcció d’una residència pública per a gent gran. Tothom coincideix a dir que és un dels reptes que ha d’assumir la ciutat per donar resposta a una necessitat reivindicada des de fa anys. Conde puntualitza que l’equip actual “no ha dit mai” que no vulgui tirar endavant la residència, i indica que sí que han plantejat que s’hauria de fer “una cosa més petita i més adaptada al pressupost” i a les necessitats del poble. L’equip de govern es planteja obrir un procés participatiu per acabar de definir-la. Des d’Alternativa defensen la seva gestió econòmica –“hi havia zero deutes i 3 milions de romanent”, assegura Solé–, denuncien l’aturada i no acaben d’entendre els motius, perquè ja s’havia avançat molta feina.

A la ciutat hi ha altres necessitats, segons assenyalen tant el govern com l’oposició, com ara la millora d’espais per a entitats i l’habitatge. En aquest sentit, aquest 2025 tampoc hi haurà avenços en la rehabilitació de l’equipament per a associacions del carrer Sant Marc, que Alternativa també reivindica com a seu. L’alcaldessa assegura que ha assumit com a “repte personal” la construcció d’habitatge públic, ja que la ciutat no en té. Aprofitant l’anunci del president de la Generalitat, Salvador Illa, de construir fins a 50.000 habitatges públics abans del 2030 a Catalunya ja s’estan fent “els passos institucionals” per posar a la disposició del govern terrenys de titularitat pública per fer-ho possible. I és que Castellbisbal tampoc s’escapa ara del problema d’accés a l’habitatge. La situació, però, no sempre ha estat igual. A partir de la dècada dels noranta gairebé es doblava la seva població, el que anava acompanyat de l’ampliació del parc d’habitatge al nucli antic i el pas de segona a primera residència a les urbanitzacions.

Un altre dels temes que han provocat retrets entre govern i oposició ha estat la implantació de la taxa de residus. Fins ara no existia perquè històricament el consistori havia decidit fer-se càrrec íntegrament del cost. En concret, l’Ajuntament n’assumia la recollida i transport. Cal tenir en compte que es tracta d’un dels municipis més potents en l’àmbit català pel que fa a la indústria, fet que s’ha traduït durant anys en ingressos per al consistori. Amb la nova normativa europea, però, han de ser els veïns els han de pagar la totalitat de la despesa per afavorir el reciclatge. S’ha apostat per una quota única per a totes les llars de prop de 230 euros. La proposta, però, es va aprovar per ple amb els vots en contra de l’oposició, perquè la troba “injusta”, ja que no es té en compte la realitat de cada llar. Des del consistori, però, defensen que es tracta d’una opció que “beneficia més del 50% de les llars”.