política
Nova Esquerra Nacional fa camí per constituir-se com a corrent intern d’ERC
NEN presentarà una esmena a la ponència estatutària aquest dimarts
L’equip de Xavier Godàs vol que presidència i secretaria general no tinguin cap càrrec institucional el següent mandat
Nova Esquerra Nacional (NEN) presentarà aquest dimarts una esmena a la ponència estatutària per constituir-se com a corrent intern d’ERC. L’excandidat a liderar ERC, Xavier Godàs, va assegurar el 14 de desembre, després de perdre la votació contra Oriol Junqueras, que no es constituirien com a corrent intern. L’equip de Godàs i Alba Camps s’ha repensat l’estratègia i avui esmenarà la ponència per formalitzar els corrents interns. NEN vol que no calgui tenir l’aval de l’executiva d’ERC, sinó d’un 3% de la militància. A més, i tal com va avançar l’ACN, Nova Esquerra registrarà una altra esmena a la mateixa ponència perquè la presidència i la secretaria general no puguin tenir cap càrrec institucional a partir del següent mandat.
Congrés pel 15 i 16 de març
Nova Esquerra registra avui 18 esmenes a la ponència estatutària, 2 a l’estratègica, i 19 a la política. Entre d’altres, el sector que encapçalen Godàs i Camps proposa modificar el text per formalitzar els corrents interns del partit -NEN vol constituir-se com a tal-; afegir una incompatibilitat de càrrecs; i limitar els mandats de la cúpula.A més, plantegen constituir un Consell d’Expertes a l’Assemblea de Dones, i que hi pugui haver “acció positiva” de nombre de dones. En aquest sentit, la presidència i la secretaria general les puguin ocupar dues dones o un home i una dona, però no dos homes. El mateix sistema s’aplicaria per al conjunt de l’executiva republicana. Les ponències es debatran i votaran durant el congrés del 15 i 16 de març a Martorell.
Corrents de debat
Una de les esmenes de Nova Esquerra a la ponència estatutària proposa que els corrents de debat interns els puguin constituir les persones militants de ple dret que recullin un 3% de suport del total de les bases. NEN demana, a més, que la Comissió de Garanties vetlli pels processos de creació dels corrents de debat, segons s’estableixi reglamentàriament. I que cada corrent s’organitzi de manera “autònoma”, garantint la transparència i la democràcia interna.
L’equip de Godàs i Camps també vol que els estatuts d’ERC regulin que les persones representants dels corrents de debat puguin expressar les seves opinions dins dels òrgans del partit, presentar propostes en els congressos, conferències i assemblees, accedir a mitjans de comunicació interns i participar en els processos de deliberació. I que la creació, funcionament, funcions, drets i deures dels corrents interns s’estableixin reglamentàriament.
Incompatibilitat al següent mandat
Godàs i Camps registraran avui una esmena a l’article 114 de la ponència estatutària, sobre els càrrecs públics, perquè qui ostenti la presidència o la secretaria general d’Esquerra “no puguin ocupar càrrecs institucionals durant el seu mandat”. A més, Nova Esquerra proposa una addició de disposició addicional al mateix apartat, per tal que la incompatibilitat entri en vigor a partir del següent mandat.
Aquesta és una diferència respecte a la idea inicial de Godàs i Camps, que al gener apostaven perquè la mesura s’apliqués l’endemà mateix d’entrar en vigor el nou estatut del partit. L’esmena que registrarà avui NEN reitera que les persones que ocupen avui els dos càrrecs, Junqueras i Elisenda Alamany, “no es veuran afectades per aquesta limitació” fins a la renovació dels càrrecs en el pròxim congrés del partit. Nova Esquerra vol garantir així el principi de dret, ja que -per exemple- Alamany va anar a les llistes d’ERC per Barcelona amb unes condicions que ara no s’haurien d’alterar. L’aplicació pràctica, doncs, arribaria al final de la pròxima legislatura de cada contesa electoral.
Mandats de 12 anys com a màxim
Per altra banda, el sector que lideren Godàs i Camps també registraran avui una esmena als articles 73 i 74, sobre la presidència i la secretaria general d’ERC. NEN vol garantir un relleu “democràtic” a la direcció. El redactat actual de la ponència estatutària proposa que aquests dos càrrecs puguin ser reelegits “ininterrompudament” fins a un màxim de 12 anys, si bé sempre poden acabar el mandat. I que, quan “no hagin pogut desenvolupar plenament les seves funcions a conseqüència de la repressió política” (penes de presó, inhabilitació, exili o causes polítiques pendents de judici) i dels efectes sobre els seus drets polítics, “aquest termini quedarà suspès”.
L’esmena de NEN proposa suprimir les paraules “ininterrompudament” i “plenament” del redactat inicial. D’aquesta manera, si aquesta esmena s’aprovés, Junqueras podria acabar l’actual mandat de president d’ERC però no presentar-se mai més.
Referèndum i Conferència de les Esquerres
A grans trets, l’equip de Nova Esquerra també presenta esmenes a la ponència estratègica per plasmar-hi algunes de les principals propostes de la seva candidatura en la primera part del congrés, a les acaballes de l’any passat. L’espai de Godàs i Camps recuperen la idea d’obrir un treball amb societat civil, entitats i partits per definir una ’Estratègia Nacional pel Referèndum d’Autodeterminació’.
També insisteixen a celebrar una Conferència de les Esquerres Sobiranistes i Independentistes la tardor de 2025. I, en clau municipalista, NEN reclama acordar una “estratègia conjunta” per a les eleccions municipals de 2027.
“Cap acord” amb l’extrema dreta
Pel que fa a la ponència política, la proposta de Godàs i Camps demana que, a banda de “plantar cara” a l’extrema dreta d’Aliança Catalana i Vox, no s’arribi ni es faciliti “cap acord” amb ells, ni tampoc amb cap altre partit que sí que hi cerqui enteses. “A cap nivell institucional, ni activa ni passivament, ni directa ni indirectament, ERC no donarà suport a partits, forces i agrupacions polítiques situades a l’extrema dreta, per ser contràries a l’ideari republicà i d’esquerres i evitar el seu ascens i expansió”, proposa una de les esmenes de NEN a la ponència política.
Entre altres propostes, Nova Esquerra també aposta per parlar de “col·laboració público-comunitària” i no “público-privada”, en l’article 32 sobre l’accés a l’habitatge. I reclama l’addició de referències al “laïcisme” en els apartats sobre “valors i virtuts” del republicanisme: “La llengua catalana i el laïcisme han de ser el punt de trobada de tota la societat, els vehicles de relació comunitària basada en el respecte i la tolerància”.
L’autoesmena sobre l’ATC
L’equip redactor de la ponència política d’ERC va registrar una autoesmena al text per rebutjar un consorci temporal amb l’Estat per recaptar els impostos a Catalunya. El partit havia obert la porta a aquest mecanisme entre l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) i l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) per fer un “traspàs progressiu”, tal com constava al document.
Durant la roda de premsa del 10 de febrer, Alamany va explicar que es tractava d’una “mala interpretació” d’un paràgraf “de context” sobre l’Estatut. La secretària general i portaveu va constatar que el full de ruta d’ERC passa per la sobirania fiscal i va lamentar la confusió. Altres fonts indiquen que l’equip redactor va copiar i enganxar el text original d’una nota de premsa interna, i que d’aquí ve l’error.
Fonts de la direcció van explicar aleshores que el grup redactor ja havia registrat l’esmena per canviar el tex i que, en presentar-la el mateix equip de la ponència original, no calia que l’esmena es votés. Des de NEN adverteixen que això és irregular, perquè la militància ha de poder tenir el redactat actualitzat i, per exemple, analitzar si vol presentar esmenes o no al text modificat.