Alemanya reviu el fantasma de la desinformació

Alemanya coneix bé, per la seva història, el perill de la desinformació i dels discursos d’odi. El nazisme va arribar al poder per l’habilitat de convèncer els alemanys que podia resoldre els seus problemes i, de passada, culpar-ne els jueus. La situació econòmica ara no té comparació, però el país posa diumenge les urnes després de dos anys de recessió. Ahir mateix, l’Oficina d’Estadística va confirmar que l’ocupació va acabar el 2024 estancada en 46,3 milions de treballadors, la mateixa xifra que l’any anterior.

L’altre focus de la campanya és la immigració, el punt més important per a una quarta part dels votants, segons un sondeig de la cadena ZDF. Els recents atemptats al país perpetrats per persones d’origen estranger –l’últim, un atropellament dijous a Múnic– encara han polaritzat més la campanya, com es va reflectir diumenge en el debat dels principals candidats. L’enduriment de les posicions d’alguns partits, com ara el conservador CDU-CSU, ha debilitat el “cordó sanitari” que els altres partits han imposat a l’extrema dreta. Malgrat la promesa de no col·laborar mai amb AfD, Merz hi ha votat de bracet sobre migració.

En paral·lel, l’aïllament polític d’AfD ha estat criticat des de l’entorn del president dels Estats Units, Donald Trump. El seu vicepresident, J.D. Vance, ha retret l’arraconament de la formació, segona en les enquestes amb el 21% de la intenció de vot, darrere el 32% de CDU i davant l’SPD i Els Verds, tots dos amb el 14%, segons una enquesta de la cadena ARD.

Un altre col·laborador de Trump, el magnat tecnològic Elon Musk, ha donat un suport entusiasta a AfD. L’amo d’X (l’antiga Twitter), que ha tingut una gran influència en la campanya als EUA, ha reiterat que la força ultradretana és “l’única esperança d’Alemanya” i ha entrevistat en directe la seva candidata, Alice Weidel, a X. La promoció d’aquesta formació s’ha intensificat en els últims mesos i se sospita que els algoritmes de la xarxa social donen més visibilitat als continguts relacionats. La possible ingerència de Musk ha indignat els partits i ha dut les autoritats alemanyes a investigar si suposa un donatiu no monetari sense declarar. El govern alemany ha criticat que Musk faci costat a “forces d’extrema dreta” a la seva plataforma i fins i tot hagi “relativitzat l’Holocaust” en un acte de campanya d’AfD.

També preocupen possibles interferències russes a través de perfils falsos a les xarxes socials i enllaços a pàgines web que publiquen informacions falses sobre els candidats. Merz ha estat víctima d’una campanya de suposades notícies que li atribueixen relacions estretes amb les grans empreses. Aquesta estratègia ja s’ha vist a països com ara Romania i Moldàvia, però Alemanya ha estrenat una novetat: els perfils falsos generats per intel·ligència artificial (IA) que difonen continguts polítics a les xarxes. Són preteses influenciadores joves i atractives que barregen temes quotidians amb peticions per deportar estrangers, queixes sobre la seguretat, posicions a favor de Rússia i elogis a Weidel. “Encarnen ideals de bellesa tradicionals i difonen continguts xenòfobs a favor d’AfD”, explica a Efe Vera Schmitt, del Centre d’Investigació Alemany per a la IA.

No queda clar si les interferències poden fer guanyar les eleccions, però sí que poden fer-les perdre, com li va passar el 2021 al conservador Armin Laschet. La campanya de l’aleshores candidat a canceller de CDU es va enfonsar després de ser captat rient en una visita a una regió devastada per inundacions, i la indignació es va escampar a les xarxes amb l’etiqueta #laschetlacht (“Laschet se’n riu”).