política
Javier Martínez porta al Congrés el dret a perseguir la veritat del 17-A al TEDH
Després de la veu d’un terrorista condemnat, ahir al Congrés va arribar el torn de la veu de les víctimes. Javier Martínez, pare del nen de 3 anys Xavier Martínez Mompart, un dels assassinats a la Rambla en l’atemptat gihadista del 17-A, va denunciar que la investigació no està completa encara que els fets ja estiguin jutjats. “No ha quedat tancat com alguns de vostès diuen. Seguim demanant la veritat i continuar investigant el que falta”, va dir com a compareixent en la comissió d’investigació sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost del 2017. Visiblement nerviós i amb veu apassionada però ferma fins que al final de la sessió ja es va concedir no frenar les llàgrimes en ser abraçat pels diputats, Martínez va lamentar que a vegades se’l titlli de “conspiranoic” per no conformar-se amb la veritat judicial de l’Audiencia Nacional i haver obert una causa al Tribuna Europeu de Drets Humans (TEDH). “El dubte és que en la recerca de la veritat hi ha encara parts reservades. És com anar al cinema i que t’aturin la pel·lícula i et diguin que no la pots veure sencera perquè el final és secret”, va dir tot evocant que el mateix jutge del tribunal obria la porta a seguir investigant els fets en el documental de Netflix 800 metres.
Martínez va recordar que existeixen “dubtes” sobre qüestions com ara la identitat del conductor de la furgoneta que marxa de la casa d’Alcanar després de l’explosió de la vigília del 17-A, o bé qui era el noi que vestia una samarreta del Barça i que no s’ha identificat. “Jo no vaig elegir ser víctima, el meu fill no va elegir ser víctima, ni érem de cap partit polític, simplement passejàvem per la Rambla un estiu. Si esbrinem la veritat i així podem aturar un altre atemptat o veure què va fallar per millorar serà positiu”, va confiar.
Víctimes i insensibilitat
Martínez va exposar la insensibilitat patida per les víctimes. “Quan jo vaig a declarar al judici perquè m’han matat un fill, em posen en una sala amb els familiars dels acusats. L’endemà em demanen perdó, però...”, va evocar. “«Les víctimes han estat les grans oblidades durant la fase d’instrucció.» Això ho diu un jutge de l’Audiencia a la sentència, no el pare electricista d’un nen assassinat”, va reblar. Segons va exposar, els protocols d’assistència a víctimes “no són tan satisfactoris com haurien de ser” en un moment traumàtic en què fins i tot sentir el mot protocol fereix la sensibilitat.
Pilar Calvo (Junts) li va demanar què pensa del testimoni de Mohamed Houli, ferit a Alcanar i que compleix 43 anys de presó, i Martínez va obrir el seu cor: “Sobre el perdó, cada víctima té el seu sentiment. Ni el judici, ni la comissió ni saber tota la veritat seria just. Guanyar el judici i condemnar els autors, a mi no em tornen el meu fill.” Segons ell, no és cert que la comissió d’investigació no sigui útil i va amonestar el PP i Vox per oposar-s’hi: “Serveix per a molt. Per exemple, per esbrinar com uns nens integrats i que berenaven amb el fill del cap dels Mossos de Ripoll acaben fent el que fan.” Això sí, per ell la comissió –condició de Junts al PSOE per investir Pedro Sánchez– s’hauria d’haver fet abans del judici.
Davant les preguntes d’Etna Estrems (ERC) sobre l’acompanyament psicològic, Martínez va fer notar el xoc del patiment i la burocràcia. “Algú creu que al cap de tres mesos de perdre el fill jo estava per venir aquí a preguntar: «Perdonin, quins drets tinc jo?» M’ha costat molt venir aquí. Fa tres dies que no dormo i m’he llevat molts cops com si estigués intervenint aquí”, va dir set anys després. “Què podem fer?”, va oferir Estrems. “Posar persones amb més empatia. Les abraçades més sinceres que he rebut són de pares que han perdut un fill. Canviïn els protocols. Parlin amb les víctimes, truquin-les per telèfon i no un cop l’any”, va implorar.
Causa oberta al TEDH
El pare del Xavi, que va ser tallat el 2020 en el judici pel president del tribunal, Alfonso Guevara, quan oferia la seva versió, qüestiona la investigació del 17-A i ha demandat Espanya al TEDH exigint una indagació “efectiva” –incloent-hi “el rol del CNI” i la relació amb Abdelbaki es-Satty– per identificar els responsables tot incorporant el material desclassificat pel CNI. “Si a un professor se li demana el certificat d’antecedents penals, per què no se li va demanar a l’imam?”, qüestiona. “Siguin valents i desclassifiquin tot el que puguin”, va exigir com a colofó.