La qüestió és no perdre el tren
L’alcalde confia que aviat es desencallarà el procés judicial i entrarà en vigor el contracte de la brossa
L’Ajuntament de Tarragona invertirà 11 milions en la renovació de la meitat de la flota d’autobusos
El consistori ha tret a licitació les obres de renaturalització d’espais litorals de l’Anella Verda
Diuen que hi ha trens que passen poques vegades a la vida i n’hi ha que només s’aturen un cop. Aquesta podria ser la sensació que viu actualment Tarragona –d’il·lusió i d’angoixa a la vegada– per agafar els trens que la portaran als canvis i a la transformació de la ciutat.
L’entrada en vigor del nou contracte de la brossa és un d’aquells trens que circulen amb retard però que saps que tard o d’hora arribaran. El mes passat, el TSJC va rebutjar les mesures cautelars sol·licitades per l’empresa Paprec (primera classificada del concurs) contra la resolució del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, que deia que el contracte de la brossa s’ha d’adjudicar a Urbaser (segona classificada). L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales (PSC), celebrava la decisió judicial. Ara, l’equip de govern està en espera d’una resolució en el mateix sentit del jutjat contenciós administratiu per adjudicar, finalment, el contracte a Urbaser. “La bona notícia és que estem molt més a prop de solucionar-ho”, deia el batlle.
I mentrestant, què? A ningú se li escapa que el debat sobre la manca de neteja existeix en qualsevol barri de la ciutat. Tant la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT) com alguns grups de l’oposició reclamen a Viñuales “solucions provisionals” mentre no entri en vigor el nou contracte: lloguer de maquinària, actuacions d’urgència, neteges localitzades i més inspecció del servei que presta l’encara empresa adjudicatària actual, FCC. L’alcalde demana “paciència” i recorda que només s’han pogut externalitzar aquelles coses que no estan incloses en l’actual contracte com la neteja de les males herbes o la deixalleria.
Renovació de la flota d’autobusos
El que també es renova és la mobilitat. L’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) preveu traslladar aquest mes els busos al nou intercanviador de Battestini. L’espai es convertirà en la nova estació central municipal que permetrà “racionalitzar” les línies i els recorreguts previstos en l’estudi de reestructuració. Amb l’intercanviador també es vol descongestionar el trànsit dels carrers Pere Martell, Prat de la Riba o Ramón y Cajal. El pla d’inversió preveu renovar més de la meitat de la flota en un termini de tres anys amb una inversió d’11 milions. Així, el 30% dels vehicles seran de baixes emissions el 2025, i el 2027 més del 50% de la flota estarà renovada amb tecnologia sostenible.
A Tarragona no para d’incrementar-se l’ús del bus urbà, amb 11 milions de viatgers anuals. A priori, aquesta hauria de ser una bona notícia per a la sostenibilitat, però la realitat és que l’arbre no ens deixa veure el bosc. Quan els ciutadans agafen qualsevol bus en hores punta, la majoria de busos van col·lapsats. És per això que la FAVT adverteix que una reducció de freqüències seria “inacceptable” i considera “imprescindible” no només renovar la flota, sinó també ampliar-la per atendre una demanda que no para de créixer.
Mercaderies perilloses
Hi ha trens, però, que valdria més que passessin lluny del nucli urbà de la ciutat. Són els que porten mercaderies perilloses. Una reivindicació de la Plataforma Mercaderies per l’Interior, que ha aconseguit aglutinar el món veïnal, ecologista i polític. La plataforma recorda que ha proposat alternatives per evitar que les mercaderies perilloses circulin pel mig de les ciutats, com passa a Tarragona. A finals del 2024, el ministeri va presentar 15 alternatives a partir d’una reclamació feta per l’associació i els ajuntaments del territori. Sembla que el govern espanyol aposti per una, que passa per la construcció d’un llarg viaducte per sobre del Francolí i un segon viaducte que passi per damunt de l’actual línia d’alta velocitat, a l’altura de la Secuita. “Nosaltres defensem no fer el viaducte del Francolí, sinó passar per la dreta de la línia de l’Euromed i seguir en paral·lel a l’actual línia de l’AVE fins a Roda de Berà”, defensa la plataforma.
Però el 28 de gener passat un contratemps inesperat va trencar el clima de “consens” al voltant d’aquesta qüestió. L’eurodiputada Sandra Gómez (PSOE) va votar en contra de la reclamació presentada per Mercaderies per l’Interior al Parlament Europeu de desviar els trens de mercaderies per la via entre Reus i Roda de Berà. D’aquesta manera, els socialistes europeus es desmarcaven de la posició del PSC i dels alcaldes del territori, que aposten per allunyar les mercaderies de la costa. Viñuales avisava el mateix dia que “no es mouran” de la seva posició perquè té un “amplíssim consens”.
No vols caldo? Doncs dues tasses. El ple de Tarragona de febrer va aprovar per unanimitat portar al jutjat la Comissió de Territori de Catalunya per un canvi del pla director de la gran indústria que implicaria el pas de 46.000 camions per dins de la ciutat, 8.000 dels quals amb mercaderies perilloses. La modificació preveu eliminar l’estació intermodal que l’empresa BASF volia fer als seus terrenys, que finalment ha desistit. Això implicaria una reconfiguració del trànsit de mercaderies, ja que se centralitzarien a la terminal de la Boella del Port de Tarragona, i faria que els camions sortissin cap a l’A-27, creuessin polígons i passessin pel costat dels barris de Ponent. Sembla, però, que el secretari general de Mobilitat es mostra obert a trobar una solució dialogada.
Renaturalització del litoral
Sens dubte, un dels trens que Tarragona no pot deixar escapar és el dels fons Next Generation, una eina clau per a la seva transformació. Gràcies als fons europeus, l’Ajuntament ha tret a licitació les obres de renaturalització d’espais litorals de l’Anella Verda que formen part del projecte Tarragona GreenBelt’26, dotat amb més de 3,6 milions. L’enderrocament de la plataforma de la platja del Miracle, prevista per a aquest estiu, és el símbol del final de l’època del ciment, a favor de la renaturalització de les platges més urbanes com són el Miracle i l’Arrabassada, la integració del parc de Mas Rosselló en el sistema costaner de la punta del Miracle o l’eliminació d’estructures artificials de la platja Llarga.
