Investigats de Tsunami demanen que l’Audiència Nacional investigui el seu espionatge amb Pegasus

Cinc empresaris del sector tecnològic que van ser investigats en el cas Tsunami Democràtic, ja arxivat, han insistit a demanar a l’Audiència Nacional que assumeixi la investigació sobre el seu suposat espionatge amb Pegasus i Candiru, en una causa en la qual apunten contra un exdirector de la Guàrdia Civil.

Així ho han sol·licitat els cinc empresaris en un escrit, avançat per El Nacional i al qual ha tingut accés EFE, en el qual demanen a l’Audiència Nacional que revoqui la seva decisió inicial, de febrer passat, en la qual va rebutjar admetre la seva querella per aquest suposat cas d’espionatge polític, al·legant falta de competència.

Els cinc empresaris tecnològics, que van ser investigats en el marc de la causa ja arxivada del Tsunami, sobre les mobilitzacions de l’independentisme després de la condemna a la cúpula del procés, sostenen que l’Audiència Nacional ha d’assumir aquesta investigació “extremadament complexa”, entre d’altres motius pel seu “fort component internacional” i perquè creuen que “involucra” “altes institucions de l’Estat”.

Per això, consideren que, “davant aquest embolicat panorama”, tenint en compte també la llei de secrets oficials, l’Audiència Nacional “és l’òrgan judicial més ben preparat per encarar aquests obstacles, atenent a la seva major especialització jurídica, la seva major experiència professional i els seus majors mitjans humans, organitzatius i tecnològics”.

També remarquen en el seu recurs que tots ells són empresaris de la tecnologia que han treballat junts i que per això van ser investigats conjuntament per la Guàrdia Civil i el jutjat central número 6 de l’Audiència Nacional en el marc del cas ’Tsunami’.

De fet, apunten en el seu recurs que les dates de les infeccions dels seus telèfons mòbils coincideixen amb aquella època, per la qual cosa “queda clar” que els fets s’han d’estudiar “conjuntament” per part del jutjat central número 5 de l’Audiència Nacional.

Entre els afectats figura Joan Arús, el president de Sentinel Alliance, una associació internacional de víctimes d’aquests programes maliciosos que empreses israelianes comercialitzen a estats, que es van querellar davant l’Audiència Nacional contra l’exdirectora del CNI Paz Esteban i contra Félix Vicente Azón, que va dirigir la Guàrdia Civil entre el 2018 i el 2020.

La seva querella, que també es dirigeix contra les empreses NSO i Saito Tech, que comercialitzen els programes maliciosos, va ser la primera que afectats per l’espionatge polític a l’independentisme van presentar contra la Guàrdia Civil.

Entre els querellants també figuren l’empresari i exsenador de Junts Joan Matamala i els empresaris tecnològics Jordi Baylina, Pau Escrich i Xavier Vives.

Els querellants sospiten, a la llum d’algunes publicacions periodístiques que al·ludeixen a informes policials, que la Guàrdia Civil va infectar els seus mòbils mitjançant els programari Candiru i Pegasus, la qual cosa asseguren està acreditat en les anàlisis efectuades pel laboratori canadenc Citizen Lab, que va destapar el cas d’espionatge massiu a l’independentisme conegut com a ’Catalangate’