política
El govern revisarà les subvencions als mitjans per combatre les ‘fake news’
Introduirà criteris deontològics en la convocatòria per al 2026, i entretant enguany augmenta del 50 al 75% el pes dels ajuts estructurals per donar major estabilitat
Es planteja a llarg termini revisar el mapa de la TDT local, i ja reserva un espai en el segon múltiplex públic al nou canal de RTVE íntegrament en català
El govern revisarà amb vista a l’any vinent les bases de les subvencions que atorga als mitjans de comunicació a fi de combatre els “pseudomitjans“ i algunes pràctiques que considera que posen en perill els valors democràtics, com les ’fake news’. “Volem que les ajudes públiques serveixin per conformar un mur de contenció contra la desinformació”, ha avançat aquest matí el secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió, Carles Escolà, en una compareixença al Parlament en què ha explicat que ja s’ha creat un equip de treball a tal fi i s’han mantingut reunions amb associacions i agents del sector. “Les bases s’adaptaran als nous marcs normatius per incorporar sobretot criteris deontològics”, ha resumit.
En tot cas, i d’acord també amb el pols majoritari percebut en el centenar de trobades ja mantingudes amb empreses del món de la comunicació, els 15 milions d’ajuts directes que es mantindran enguany incorporen ja una altra novetat, que és que s’eleva del 50 al 75% la proporció que es destinarà a ajuts estructurals, amb la qual cosa es reduirà al 25% la part que s’atorga per a projectes d’innovació puntuals, amb la intenció de donar “major estabilitat” a les empreses del sector. Les bases, que es publicaran en les properes setmanes, ha assegurat que continuaran prioritzant els mitjans en català com a llengua minoritària que és, i mantindran els tres grans criteris d’atorgament que ja existien fins ara: l’audiència, el número de treballadors del mitjà en qüestió i el seu volum de producció. “Tenim uns 500 mitjans a Catalunya, i hem de mantenir aquest ecosistema”, ha sentenciat. A banda, el secretari ha refermat que vol donar més “coherència” a les campanyes publicitàries del govern amb voluntat d’aconseguir una “única comunicació institucional”, per la qual cosa introduirà una major planificació prèvia i monitoratge posterior dels resultats.
La TDT
El secretari també ha explicat que entre els grans objectius del govern hi ha l’emissió de TV3 en ultra alta qualitat (UHD), que garantirà el seu futur i un model de distribució “universal, gratuït i accessible” per a tota la ciutadania, per la qual cosa utilitzarà el segon múltiplex públic a la TDT, actualment en desús. Aquí també hi reserva ja espai per a un operador de televisió privat a nivell nacional, ara mateix inexistent, i per al nou canal, fruit dels acords de Junts amb el govern espanyol, que crearà RTVE a Catalunya, que es posarà en marxa progressivament i que acabarà emetent íntegrament en català. El govern també és conscient que cal “revisar i optimitzar” el mapa de la TDT local a Catalunya, ara dividit en 21 regions amb capacitat de fins a 96 televisions locals, si bé només 46 estan emetent. Això sí, admet que la reforma pot anar per llarg, ja que abans s’han de tocar també normatives estatals. “És un tema complex, i qualsevol modificació requerirà molts debats i ajustos”, ha admès el secretari.
Escolà també s’ha mostrat decidit aquesta legislatura a impulsar l’actualització de la llei de l’audiovisual de Catalunya -que l’anterior govern ja va deixar encarrilada, si bé ara caldrà incorporar-hi nous criteris aprovats en l’àmbit europeu- i la redacció d’una llei pròpia de l’Agència Catalana de Notícies (ACN), per donar-li un marc jurídic estable i un nou model de governança que permeti la seva desgovernamentalització. De fet, ja s’han incorporat consellers amb un perfil més professional al seu òrgan rector, i s’està a punt de convocar un concurs públic per triar una nova direcció, que després se sotmetrà al control parlamentari, com fan ara els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
Els grups demanen criteris clars
Els grups han demanat que s’estableixin amb major claredat els criteris amb què es reparteixen els ajuts als mitjans. Agustí Colominas, de Junts, ha lamentat que alguns dels més subvencionats ara escampen “l’odi permanent i les fake news”, i també ha alertat que un altre dels grans projectes del govern, el hub Catalunya Media City a Sant Adrià del Besòs, es podria trobar en zona inundable. ERC ha reclamat una aposta decidida perquè 3Cat adquireixi els drets de retransmissió de grans competicions esportives, i els comuns han reclamat que no s’oblidi el foment dels mitjans locals, que també ajuden contra les notícies falses. El PSC ha coincidit que cal mantenir l’aposta per la llengua i per combatre les “amenaces” a la democràcia, i a més s’ha mostrat partidari de reordenar l’espai radiofònic al país. El PP, com havia fet Junts, ha denunciat que la publicitat institucional no esdevingui propaganda partidista, i ha retret al govern que no subvencioni mitjans en castellà, i que mantingui l’estratègia “de convertir els mitjans públics en màquines de difusió del procés independentista”. Vox aposta per acabar amb les subvencions als mitjans, discuteix que calgui l’ACN i diu que la llibertat “és a la xarxa X”.
Els premis nacionals de comunicació, a Tarragona
Després que el consell executiu aprovés dimarts passat una reformulació dels Premis Nacionals de Comunicació, a què vol donar major rellevància, Escolà ha anunciat durant la seva compareixença que, a tal fi, la gala de lliurament sortirà enguany de Barcelona per primer cop en els seus 25 anys d’història i tindrà lloc a Tarragona, el proper 4 de juliol. La voluntat és que aquest acte a partir d’ara sigui itinerant i descentralitzat. Els premis tenen per objecte atorgar un reconeixement públic a les aportacions més rellevants en el camp de la comunicació a Catalunya o en llengua catalana, i enguany incorporaran una línia específica per a cada suport (televisió, ràdio, premsa en paper i digital), i creen la categoria de Premi Nacional d’Honor. A més, inclouen guardons específics per a la comunicació corporativa i la de proximitat.