El germà petit de Banyoles
L’Ajuntament de Porqueres afronta l’important i essencial repte d’impulsar habitatge social
Un conveni amb l’Incasòl preveu poder fer trenta-cinc habitatges en un nou sector urbanístic
La urbanització de Puig Surís, restes d’un creixement descontrolat, el gran pendent
Un dels principals reptes de molts pobles petits del Pla de l’Estany, com passa també a l’Alt Empordà, és afrontar i ordenar les conseqüències del seu creixement. En el cas de Porqueres, afectat això sí per la força gravitacional, econòmica i demogràfica de Banyoles, no deixa de ser esclau també d’un desenvolupament urbanístic que, com per exemple Vilafant, a l’Alt Empordà, va primar l’habitatge unifamiliar.
A vista d’ocell, el municipi està format per set pobles: Mata, Miànigues i les Pedreres, on es concentra el volum més gran de població, i Porqueres, Usall i Pujarnol, amb menys habitants i amb tipologies diferents. Per exemple, Pujarnol és extremadament disseminat i, a més, no hi arriba l’aigua corrent. Aquí s’han de refiar dels pous, amb tot el que això comportarà amb aquests episodis de sequera cada vegada més recurrents i intensos. L’Ajuntament, de fet, està valorant propostes de com solucionar-ho. Aquest en seria el marc, però Porqueres és molt més. L’alcalde, Francesc Castañer, que amb Independents de Porqueres governa amb una amplíssima majoria de nou regidors –Junts per Porqueres en té dos– destaca l’equilibri que ha assolit el municipi, especialment pel que fa als serveis i equipaments. “Comptem amb un pavelló, una sala polivalent, una piscina, instal·lacions de petanca, dues escoles, biblioteca, un centre per a la gent gran, un polígon industrial, que està força ocupat, i que dona oportunitats de treballar a la gent i un CAP”, remarca Castañer. Un municipi que, i com es veu, no té res a envejar al germà gran, Banyoles. I tot això a les portes d’arribar, com molt bé explica l’alcalde, als 5.000 habitants. Amb tot, i si ens centrem en l’urbanisme, Castañer és conscient que el seu projecte polític té dues pedres a la sabata: la necessitat de fer habitatge i la urbanització de Puig Surís, un exemple clar de l’urbanisme d’una època sense concert ni control. Una urbanització que només en té el nom, perquè no es va acabar i el que es va fer està degradat. Després de molts anys es va iniciar un projecte, però ha tingut problemes. Després en parlarem. Centrem-nos en l’habitatge. Per l’alcalde és una prioritat, però la cap de l’oposició, Susanna Maria Bazán, de Junts per Porqueres, reclama decisió: “Governen els mateixos des de fa trenta anys i en el seu programa electoral sempre han portat que farien habitatge de protecció pels joves res”, destaca, afegint que: “Ara hi ha un sector, al darrere de Guitarres Camps. La idea és que vagin allà habitatges de lloguer, que penso que també n’hi hauria d’haver de comprar. El que veig és que tot va molt lent.”
Un nou sector urbanístic
Centrem-nos en aquest projecte. Estem parlant de les obres d’urbanització situada darrere l’empresa Guitarres Camps, conegut com a PAU6. Han estat més de dos anys de treball per tirar-lo endavant. Aquest espai comprèn uns d’uns 17.000 m² de terrenys per desenvolupar al nucli de Mata, a tocar de Banyoles. I és aquí on es preveuen, entre altres construccions, 35 pisos de protecció oficial. No ha estat fàcil. L’Ajuntament va haver d’arribar a un acord amb els propietaris de dues parcel·les per adquirir-les perquè la superfície municipal no era suficient per signar un conveni amb l’Incasòl. Aquest punt ja s’ha solucionat. A més, també s’inclou la creació d’un nou vial que, juntament amb la prolongació del carrer Puigsacalm, contribuirà a millorar la mobilitat de la zona i a resoldre els problemes de circulació al carrer Joan Estany. A més, el sector comptarà amb algunes cases unifamiliars. Aquest és un punt que tira endavant. La urbanització de Puig Surís és un tema més complicat perquè s’ha de tornar a licitar. Castañer explica que s’hi està treballant de valent. L’alcalde és conscient del creixement que va tenir el municipi, per això es vol relligar el teixit urbà que falta, ara camps, que estan dins la trama urbana: “Ens faria falta acabar de relligar, de cosir, connectar aquests sectors que en el seu moment, i fruit d’aquest creixement caòtic, van quedar sense urbanitzar”.
L’eficiència energètica és un punt que preocupa la majoria d’ajuntaments. A Porqueres, també s’hi treballa. Ja s’ha iniciat les obres per a la instal·lació d’un sistema solar fotovoltaic a la coberta de la pista esportiva de l’escola l’Entorn. Aquest projecte, que té un cost de 63.141 euros, té com a objectiu aprofitar l’energia solar per reduir el consum energètic de l’equipament. El sistema instal·larà més de 200 mòduls fotovoltaics, configurant una planta de 72 kW que s’integrarà amb la instal·lació existent de 10 kW, operativa al centre des de fa anys, aconseguint una potència total de 84,86 kWh. En paral·lel, l’Ajuntament també ha adjudicat un segon projecte d’instal·lació de plaques fotovoltaiques, aquesta vegada a la zona esportiva de Miànigues i amb l’estalvi en la inversió que es va fer a l’Escola l’Entorn, també s’ha pogut fer una segona licitació, per un import de 73.000 euros, destinada a plaques solars a la coberta dels vestidors del camp de futbol de Miànigues. Aquest projecte cobrirà la despesa energètica de la piscina municipal que s’enllestirà pròximament.
Aquest any, l’Ajuntament ha aprovat un pressupost de 5.060.000 euros. Aquest import representa una reducció respecte als 5.720.000 del de l’any passat. . Aquesta diferència es deu principalment a la disminució de l’import previst per préstecs (200.000 euros menys) i a una reducció en subvencions (500.000). El pressupost preveu 23 actuacions valorades en 589.700 euros , dels quals 229.700 es finançaran amb fons propis. Pel que fa als ingressos provinents de les subvencions, s’ha optat per no incloure en el pressupost les subvencions que no estiguin 100% garantides i aquestes s’incorporaran al pressupost a mesura que les administracions supramunicipals les notifiqui formalment. En aquest sentit, es preveu poder incorporar una subvenció de 700.000 euros del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC), així com 300.000 euros aproximadament de l’ACA per a la millora hidràulica de la carretera de Pujarnol i 70.000 euros de manteniment esportiu.