Setge contra les dones

“No importa on sigui o qui­nes cir­cumstàncies tin­gui al seu vol­tant: tota dona mereix un part segur.” La Laila Baker ho diu mirant a càmera, asse­guda sobre una pedra, i de fons s’hi veu la des­trucció abso­luta. Baker és la direc­tora al món àrab de la Unfpa, l’agència de les Naci­ons Uni­des encar­re­gada de la salut sexual i repro­duc­tiva. En el seu dar­rer comu­ni­cat, enre­gis­trat en vídeo, Baker es troba enmig de la Franja de Gaza. La direc­tora mos­tra una mena d’hos­pi­tal de cam­pa­nya que la Unfpa ha aixe­cat a Jaba­lia, un camp de refu­gi­ats –espe­ci­al­ment cas­ti­gat per l’ofen­siva isra­e­li­ana– on cen­te­nars de dones i nenes podran ara ser ate­ses, mol­tes d’elles per pri­mer cop en més d’un any. Però això pot durar poc temps. Diu­menge pas­sat, les auto­ri­tats isra­e­li­a­nes van repren­dre el setge abso­lut con­tra la Franja de Gaza, i tot allò vin­cu­lat a la salut –així com l’aigua, el men­jar i el com­bus­ti­ble– té els dies comp­tats.

“Amb l’arri­bada de la treva a Gaza, que va ini­ciar-se a mit­jans de gener, l’arri­bada d’ajuda huma­nitària era insu­fi­ci­ent”, lamen­ten des de la Unfpa en decla­ra­ci­ons a El Punt Avui: “Però allò ens feia estar espe­rançats de poder incre­men­tar les nos­tres ope­ra­ci­ons al ter­ri­tori, ofe­rint atenció sanitària i pro­duc­tes higiènics. Ara, el nou blo­queig [del govern d’Israel] a l’ajuda huma­nitària tindrà uns efec­tes devas­ta­dors, encara que no siguin visi­bles d’una manera imme­di­ata”. Després de 15 mesos de con­flicte, i d’una ofen­siva isra­e­li­ana con­tra Gaza que tri­bu­nals inter­na­ci­o­nals inves­ti­guen com a pos­si­ble geno­cidi, la milícia pales­tina Hamàs i l’exe­cu­tiu de Ben­ja­min Neta­nyahu van arri­bar a un acord d’alto el foc. El text defi­nia diver­ses fases segons les quals tots els cap­tius serien alli­be­rats, les tro­pes isra­e­li­a­nes aban­do­na­rien l’encla­va­ment i s’aca­ba­ria nego­ci­ant una pau dura­dora. Tot, men­tre l’acord forçava Israel a per­me­tre l’entrada d’ajuda huma­nitària a Gaza. Però Neta­nyahu, fugi­tiu de la justícia inter­na­ci­o­nal, boi­co­teja des de prin­ci­pis de febrer la treva que ell mateix va fir­mar el gener. La dar­rera acció contrària a l’acord va arri­bar diu­menge, quan les auto­ri­tats isra­e­li­a­nes van fer públic que blo­que­ja­rien de manera abso­luta l’entrada d’ajuda huma­nitària, afec­tant les dona­ci­ons d’altres estats i enti­tats.

Actors huma­ni­ta­ris com l’agència de les Naci­ons Uni­des encar­re­gada de la salut sexual i repro­duc­tiva, que les dar­re­res set­ma­nes d’alto el foc han fet mans i mànigues per rever­tir una crisi huma­nitària cons­truïda durant mesos de metra­lla i d’aban­do­na­ment, veuen ara com tot se’n pot anar en orris. “A Unfpa estem cons­ter­nats”, diuen des de l’enti­tat: “Això cau­sarà encara més pati­ment per a les dones i les nenes que han vist nega­des les seves neces­si­tats bàsiques per sobre­viure durant 15 mesos.” Des de gener fins diu­menge pas­sat, l’ONU havia estat capaç de pro­veir ser­veis de pro­tecció i salut repro­duc­tiva a 170.000 dones i nenes, inclo­ent-hi atenció obstètrica d’emergència; s’havien proveït medi­ca­ments per trac­tar hemorràgies post­part a 1.500 dones, i s’havien dis­tribuït més de 25.000 lots amb arti­cles d’higi­ene mens­tru­als. Això, en teo­ria, havia de ser només el començament.

Ara, la represa del setge medi­e­val posa en perill 50.000 dones emba­ras­sa­des en un con­text en què la majo­ria d’hos­pi­tals estan fora de ser­vei, i amenaça d’incre­men­tar els ris­cos d’infecció que ja havien arre­lat durant l’ofen­siva, amb l’absència de pro­duc­tes mens­tru­als, d’equi­pa­ments higiènics o d’aigua neta. Una inves­ti­gació del novem­bre del 2024 –encara en plena guerra– cal­cu­lava que tres quar­tes parts de les nenes de Gaza no tenien accés a pro­duc­tes d’higi­ene. Arran de la misèria gene­ra­lit­zada i de la des­es­pe­ració per acon­se­guir ali­ments per preus desor­bi­tats en el mer­cat negre en un con­text d’escas­se­tat pel blo­queig huma­ni­tari, el 71% de les menors indi­ca­ven que havien rebut pressió per casar-se abans dels 18 anys –una manera per aju­dar les seves famílies a sobre­viure finan­ce­ra­ment–. Es casin o no, Neta­nyahu i el seu patro­ci­na­dor Donald Trump no des­car­ten repren­dre l’ofen­siva con­tra el seu ter­ri­tori.