Els grans gurus de les tecnològiques
Els magnats digitals ja manen sobre Trump
Les grans empreses tecnològiques han guanyat una gran influència en la nova administració nord-americana
Creix el nombre de veus que alerten del risc d’erosió de la democràcia dels Estats Units en vista del poder de Silicon Valley
Des de l’inici del seu segon mandat, Donald Trump ha consolidat aliances amb alguns dels magnats tecnològics més influents del món. A diferència de la seva primera presidència, quan les grans empreses digitals mantenien una relació tensa amb la seva administració, ara són actors clau en la configuració de les polítiques del seu govern. Figures com Elon Musk, Peter Thiel, David Sacks i Marc Andreessen no només han invertit en la seva campanya, sinó que han adquirit una influència significativa en decisions estratègiques que van des de la regulació de la intel·ligència artificial fins al control de la informació digital.
Al centre d’aquest entramat de poder hi ha Elon Musk, visionari, magnat i ara, més que mai, actor polític. Amb la fortuna invertida en infraestructures bàsiques d’informació –des de satèl·lits fins a la plataforma X–, Musk no només domina els mercats de l’espai i l’automoció, sinó també el discurs polític. Ha estat un dels grans impulsors de la idea d’una “llibertat d’expressió” absoluta a X que ha afavorit un espai de debat menys regulat i, segons els seus crítics, més obert a la desinformació i la radicalització.
Peter Thiel, cofundador de PayPal i un dels primers inversors a Facebook, ha estat una figura clau en la influència tecnològica en la política nord-americana. Amb una filosofia ultraconservadora i una visió del món marcada pel capitalisme de la vigilància, ha promogut un estat fortament digitalitzat. La seva empresa, Palantir, especialitzada en l’anàlisi de dades massives, ha reforçat la seva posició com a proveïdor principal de tecnologia per a la seguretat nacional dels Estats Units. Thiel ha estat un defensor d’un control més estricte de la immigració i ha promogut polítiques que prioritzin el talent tecnològic sobre la quantitat d’immigrants acceptats al país.
David Sacks, estret col·laborador de Thiel i també ex executiu de PayPal, és un inversor tecnològic conegut per la seva influència en el món de les xarxes socials i la seva aposta per una internet menys regulada. Cofundador de Yammer, una plataforma empresarial de comunicació, ha advocat per la reducció de regulacions en plataformes digitals per permetre una operació més lliure i menys controlada pels governs. Segons ell, aquest enfocament fomenta la innovació i la llibertat d’expressió, però els seus crítics assenyalen que també ha facilitat la proliferació de continguts poc verificats i la manipulació digital en processos democràtics.
Marc Andreessen, líder en el món del capital de risc i un dels promotors més destacats de la intel·ligència artificial, ha estat un dels grans defensors de la desregulació de la IA per garantir que el país es mantingui al davant de la Xina en aquesta cursa tecnològica. La seva influència s’ha traduït en una relaxació de normatives que limitaven l’aplicació de la IA en àmbits com la seguretat, la defensa i la predicció social.
A Silicon Valley, l’eficiència és una obsessió. Shuai Guan, cofundador i CEO de Thunderbit, una empresa d’intel·ligència artificial especialitzada en l’extracció de dades web, veu clarament reflectida aquesta mentalitat en l’estratègia governamental de Trump. “S’estan simplificant processos administratius i eliminant despeses innecessàries per fer que l’Estat funcioni amb la rapidesa d’una empresa emergent”, explica a El Punt Avui des de Califòrnia.
Aquesta visió, basada en l’automatització i la reducció de burocràcia, s’alinea amb la de Silicon Valley, segons la qual la tecnologia pot solucionar ineficiències estructurals. Però no tothom hi està d’acord.
Mentre aquests magnats es consoliden com a figures centrals a Washington, les seves empreses es beneficien d’un nou escenari de creixement. Tesla i SpaceX han rebut exempcions fiscals sense precedents, justificades amb la promesa de crear llocs de treball i reforçar la infraestructura de defensa nacional. OpenAI, sota la protecció d’Andreessen, ha aconseguit desfer-se de limitacions que impedien una aplicació més agressiva de la seva tecnologia en sectors sensibles com la seguretat i la vigilància.
Però no es tracta només d’una qüestió econòmica. L’expansió del poder tecnològic implica també un canvi en el mateix concepte de governabilitat. Qui decideix les regles del joc? Les institucions polítiques tradicionals o els visionaris tecnològics que ara tenen més influència que mai?
Amb Musk al capdavant d’X i Zuckerberg relaxant les restriccions a Meta, l’ecosistema digital s’ha convertit en un camp de batalla sense regulacions clares. La informació circula lliurement, però també la desinformació. La desaparició de mecanismes de verificació de fets ha provocat un escenari caòtic en què qualsevol missatge es pot viralitzar, independentment de la seva veracitat.
Proveïdors oficials
Des de Washington, el consultor de comunicació estratègica Dave Wakeman observa un altre fenomen: l’omnipresència d’Elon Musk en els contractes tecnològics del govern. “Si els primers sis mesos de mandat de Trump són indicadors del que vindrà, Musk està fent tots els possibles per convertir-se en el proveïdor principal de tecnologia en àmbits clau”, afirma l’expert en una entrevista amb aquest diari.
Wakeman també critica el discurs de Musk sobre la llibertat d’expressió, particularment pel que fa a Twitter. “Tots hem vist com l’algoritme de la plataforma es manipula per amplificar les idees que ell vol destacar”, denuncia. “I també hem llegit informes sobre les seves enrabiades quan el seu contingut no és el número u.”
Coincideix amb aquest punt de vista Daniel Lewis, fundador de LegalOn i resident a San Francisco, per a qui l’abast de Musk va més enllà de les xarxes socials. “Des de la intel·ligència artificial fins a la defensa, Musk té una influència desproporcionada en el debat sobre seguretat nacional i llibertat d’expressió”, explica, amb un to de preocupació, a El Punt Avui. Però no és l’únic que vol modelar les polítiques de l’administració de Trump. Un altre grup d’inversors, liderat per Peter Thiel, pressiona per a una desregulació massiva. “Aquestes aliances acceleren polítiques favorables a la tecnologia, però també obren debats sobre justícia i democràcia”, conclou Lewis.
En aquest nou món, les narratives oficials del govern competeixen amb teories de la conspiració i manipulacions digitals. Els líders tecnològics no només donen suport a Trump, sinó que també controlen les plataformes en què es decideix la seva imatge pública. La política ja no es fa només al Congrés, sinó en els algoritmes de recomanació de les xarxes socials.
L’ascens de Silicon Valley com a força política ha portat una pregunta inevitable: encara es pot parlar de democràcia? Quan els governs depenen de plataformes privades per comunicar-se amb la ciutadania i quan aquestes mateixes plataformes poden manipular què veu i què no veu el públic, els mecanismes tradicionals de control democràtic es dilueixen.
Erik Wright, fundador de la plataforma New Horizon Home Buyers, adverteix en declaracions a aquest diari que aquest enfocament pot concentrar massa poder en mans de poques grans corporacions tecnològiques.
Escanyar la creativitat
“Quan el govern només escolta els interessos d’uns quants gegants, es posen traves a la innovació a llarg termini”, indica. La seva preocupació no és menor: el sector tecnològic nord-americà es va convertir en un referent mundial gràcies a una competència ferotge i a la diversitat d’actors. “Si només afavorim les grans empreses, estem escanyant la creativitat que ens ha fet líders”, hi afegeix.
Això no només afecta els Estats Units. Europa, que durant anys ha intentat establir regulacions estrictes per limitar el poder de les grans tecnològiques, es troba ara davant d’una nova realitat: si els Estats Units eliminen restriccions i permeten un creixement il·limitat d’aquestes empreses, quin impacte tindrà això en la resta del món?
Wakeman, el consultor que resideix a la capital nord-americana i que va participar en la segona campanya electoral de Barack Obama, està preocupat. “Una economia capitalista necessita competència. Sense competència, l’economia esdevé feble i ineficaç i deixa de ser capitalista per convertir-se en amiguisme”, assevera. Segons les seves declaracions, “si no hi ha límits ni normes clares, la corrupció acaba prenent el control”. “Per tant, sí, hauríem d’estar preocupats”, lamenta.
L’augment del poder dels magnats tecnològics en la política nord-americana també ha generat tensions dins del mateix Partit Republicà. Alguns sectors conservadors veuen amb recel aquesta relació estreta entre Trump i Silicon Valley, especialment pel que fa a la influència que aquestes empreses tenen sobre la seguretat nacional i la política exterior. Mentrestant, els demòcrates alerten que aquesta consolidació de poder privat pot erosionar els mecanismes tradicionals de control democràtic.
L’era de Trump 2.0 no només ha significat el retorn al poder d’un president controvertit, sinó la consagració definitiva dels magnats tecnològics com els veritables líders de la nova política global. L’entrada de figures com Musk, Thiel, Sacks i Andreessen en la presa de decisions ha suposat una redefinició del concepte mateix de govern. No es tracta només de legislar, sinó de controlar el flux d’informació i determinar el futur tecnològic de la humanitat.
Amb la democràcia en crisi i els governs cada vegada més dependents d’aquestes figures, la gran pregunta que queda oberta és: són encara els polítics els qui prenen les decisions, o aquests titans tecnològics són els veritables amos del futur?
El que sembla clar és que el poder ja no pertany només als polítics. Pertany als qui controlen la informació, la tecnologia i, en última instància, la direcció de la societat.
