“Ser Ciutat de Ciència i Innovació és una oportunitat brutal”

Abans de ser alcaldessa, aquest va ser un dels primers objectius que ens vam marcar amb l’actual regidor de Promoció Econòmica, Josep Baiges. Sempre hem pensat que aquesta distinció és una oportunitat brutal per transformar la ciutat i la mateixa administració local.

A la candidatura que vam presentar hi havia 69 projectes, valorats en prop de 80 milions. En primer lloc, podrem disposar d’un agent d’innovació local que ens permetrà treballar en polítiques innovadores a tot l’ajuntament. I un altre tema molt important és poder treballar en xarxa amb les 112 ciutats de la Red Innpulso en bones pràctiques, projectes comuns i amb una visió diferent i moderna. La distinció és una eina indispensable que forma part d’aquest orgull reusenc que tenim sempre d’haver estat una ciutat que ha liderat moltes coses durant moltes èpoques.

Històricament, Reus, amb la Fira, Redessa i altres empreses municipals, ha tingut un paper important de transformació de la ciutat però també de tractor del territori. La voluntat de l’actual govern municipal és obrir-nos, ser generosos i ajudar el territori en tot allò que siguem un referent. Per tant, també interpel·lem la resta d’administracions perquè s’hi impliquin.

Estem parlant sovint d’àrea metropolitana i aquest repte metropolità no només passa per l’Ajuntament de Reus, sinó també pel grup impulsor i pels vuit municipis que el formen, la Diputació, els consells comarcals i la Generalitat. Per tant, no tan sols ens ha de servir per generar eines per transformar l’àrea, sinó que ha de ser una eina de col·laboració entre les administracions, i FiraReus n’és un exemple.

Nosaltres volem canviar el model i crear un consell del comerç per treballar d’una manera més proactiva, bilateral i col·laborativa. L’Ajuntament ha de posar les eines per fomentar el comerç amb campanyes com la de Nadal, amb accions que potenciïn la presència de gent i repercuteixin en l’activitat comercial, i amb la col·laboració publicoprivada. Una cosa que ens distingeix de la resta de gairebé tots els municipis de Catalunya és que tenim un sector comercial que marca diferència. No és el mateix comprar-te una jaqueta per internet que anar-te’n a una de les nostres botigues, on tens un dependent o una dependenta que t’atén bé. Aquest lligam va més enllà d’una venda, ja que pots gaudir de l’experiència comercial i de passejar pels carrers o gaudir del patrimoni cultural.

Per part nostra, hi ha 132 habitatges de lloguer social del Mas Iglesias, que és la primera construcció d’habitatge públic després de tretze anys i que preveu acabar-se el 2026. També hem parlat amb la Generalitat de la possible cessió de solars municipals per a la construcció d’habitatge públic. Una altra acció molt important és el dret de tanteig i retracte –per poder comprar pisos de segona mà– perquè l’Ajuntament hi tingui un accés ràpid.

A nosaltres, que la ciutadania s’impliqui en la transformació de la ciutat, ens sembla importantíssim. El que passa és que tot això té uns terminis. Aquesta transformació urbanística s’ha estat treballant des del 2022 i som al 2025. Es van fer deu reunions amb deu entitats a l’octubre i el novembre de l’any passat i els vam dir que donaríem resposta a tothom, no tan sols a aquesta entitat, sinó a totes. Hem rebut propostes de les deu reunions i algunes són contradictòries. El que ha de fer l’Ajuntament és analitzar les propostes amb rigor i donar resposta. Per això nosaltres pensem que aquest no és el moment adequat per fer la consulta, no perquè no vulguem que es faci, sinó perquè abans de convocar la consulta cal saber quina és la proposta definitiva de l’Ajuntament.

D’acord amb les lleis europees i els decrets de la Generalitat, el que ha fet l’Ajuntament és analitzar la situació de la ciutat tenint en compte que el 83% del parc de vehicles ja compleix els requisits de la ZBE, és a dir, que actualment ja podrien circular per la ciutat sense cap requeriment. I per al 17% de vehicles que no els compleixen, s’han fet moratòries fins al 2028. Això vol dir que, avui dia i fins al 2028, la gent que té el vehicle amb l’impost de circulació de la ciutat podrà circular tranquil·lament. Després es preveuen una sèrie de condicions, com per exemple si tens l’aparcament privat en una zona hi podràs entrar. Aquest marge de tres anys fa que aquest 17% de vehicles, probablement, d’aquí a tres anys siguin menys perquè són antics i molts es renoven. Hi ha un control de circulació unes hores al dia (de 7 de la tarda a 7 del matí no hi ha cap restricció circulatòria, ni els caps de setmana i festius) i de 7 del matí a 7 de la tarda hi ha aquest canvi en la circulació que no afecta el 83% dels vehicles.

Tots els grans projectes estan licitats perquè, com que han rebut fons del Next Generation, han de finalitzar-se el 31 de desembre. Els principals projectes que tenim sobre la taula són els patis oberts, les basses naturalitzades i els sistemes de drenatge sostenible (SUDS).

Normalment sempre que una altra administració fa un projecte pensat per a la nostra ciutat, es pensa de manera col·laborada. En aquest cas no se’ns n’havia informat i, de fet, vam demanar una reunió perquè se’ns expliqui el projecte de la Diputació i a on s’ha de col·locar. Per tant, quan hàgim parlat amb la presidenta de la Diputació i ens hagi explicat el projecte, llavors ja farem una valoració. En aquest moment, nosaltres, com a ciutat, no teníem la demanda d’un auditori, tenim auditoris i teatres. Però, bé, la inversió pública a la ciutat sempre és benvinguda. Analitzar una cosa que no saps què és seria molt agosarat i poc responsable per part nostra. Quan se’ns expliqui el què, aleshores veurem la seva idoneïtat o no.