Caucas
Armènia i l’Azerbaidjan conclouen un acord de pau
El govern armeni assegura que està disposat a signar-lo però Bakú insisteix en què Erevan ha de fer canvis a la seva constitució
La UE celebra l’entesa i ofereix el seu suport total al procés de normalització de les relacions entre els dos països caucàsics
Els governs d’Armènia i l’Azerbaidjan han conclòs les negociacions per redactar el futur acord de pau, que ja està “a punt per a ser signat”, segons ha informat el Ministeri d’Afers Exteriors armeni. El govern d’Erevan (Armènia) ha assegurat que està disposat “a iniciar consultes” amb Bakú (Azerbaidjan) per fixar “el moment i el lloc” per firmar el tractat.
Erevan explica en el comunicat que ha acceptat les propostes de l’Azerbaidjan sobre dos articles de l’esborrany. Prèviament, s’havia informat que els negociadors havien consensuat quinze dels disset punts de l’acord. Les qüestions pendents eren la retirada de les denúncies mútues de les parts davant els tribunals internacionals i la renúncia a desplegar forces estrangeres a la frontera comuna.
El Ministeri d’Afers Estrangers àzeri ha celebrat la finalització de les negociacions sobre l’esborrany de l’acord de pau. No obstant això, ha insistit que abans de signar l’acord definitiu, Armènia ha d’eliminar de la seva Constitució “les reivindicacions contra la sobirania i la integritat territorial” de l’Azerbaidjan, en al·lusió a l’Alt Karabakh. “Estem preparats per continuar el diàleg bilateral sobre aquest i altres assumptes relacionats amb el procés de normalització entre els dos països”, afegeix el Ministeri en un comunicat. De la seva banda, Erevan nega que la seva Carta Magna inclogui reclamacions territorials sobre el territori del país veí, però afirma que la Constitució azerbaidjanesa sí que ho fa sobre el seu.
El primer ministre armeni, Nikol Paixinian, ha qualificat d’“esdeveniment important” la conclusió de les negociacions sobre el text de l’acord de pau. El mandatari ha subratllat que Armènia permetrà a l’Azerbaidjan comunicar-se amb el seu exclavament de Nakhtxivan –situat entre Armènia i l’Iran–, sempre que respecti la sobirania del territori armeni que serveixi per al trànsit. Segons ell, el tractat de pau permetrà resoldre les discrepàncies pendents, ja que l’acord prevaldrà sobre les legislacions nacionals.
La frontera entre les dues antigues repúbliques soviètiques, de gairebé mil quilòmetres, no s’ha definit encara pel conflicte de l’Alt Karabakh, que va esclatar entre els dos països després de la caiguda de la URSS. La primera guerra la va guanyar Armènia el 1994 i la segona l’Azerbaidjan, el 2020.
La UE aplaudeix l’acord
La Unió Europea (UE) ha acollit “amb satisfacció” els anuncis d’Armènia i l’Azerbaidjan sobre les negociacions de pau. En un comunicat del Servei d’Acció Exterior comunitari, Brussel·les celebra que “Armènia aplani el camí per concloure el text” de l’esborrany.
Segons la UE, aquest preacord representa “un pas decisiu cap a una pau i seguretat duradores a la regió”. És per això que subratlla que cal mantenir “aquest impuls i garantir la finalització sense problemes d’aquest procés amb el mateix enfocament avançat i orientat al compromís, des d’ambdues parts”.
En aquest sentit, els vint-i-set reiteren el seu suport total “al procés de normalització” de les relacions mútues i es mostren disposats a “oferir suport i experiència addicionals, si les parts ho demanen”.