“El més important és treballar per cohesionar al màxim el poble”

Doncs que és molt entre­tin­gut. No sé si és aquesta la paraula. Ho dic en el sen­tit que hi ha molta feina a fer. I suposo que és posi­tiu veure que hi ha tanta feina per fer perquè és senyal que un es mou i va tro­bant sem­pre coses noves. Sí que és cert que en el meu cas ja era quel­com que estava pre­vist que pas­sa­ria. Per tant, ja estava molt men­ta­lit­zat. Sí que can­via, perquè el grau d’impli­cació, el grau de res­pon­sa­bi­li­tat i lògica­ment el grau de feina, és més ele­vat. I subs­ti­tuir una per­sona que hi ha estat prop de 10 anys també implica molta res­pon­sa­bi­li­tat.

Ha! ha! Cada dia tinc algun What­sApp més, o sigui que vaig pel camí. Sí, sí. De totes mane­res, som a l’era de les xar­xes, del What­sApp, i lla­vors la comu­ni­cació amb els veïns és cons­tant al llarg del dia. Inter­can­vio molts mis­sat­ges o tru­ca­des amb diver­sos agents. És la manera també de poder-se con­nec­tar. I més amb un muni­cipi on hi ha set veïnats. I també és una eina que s’ha de saber apro­fi­tar i dosi­fi­car.

Nosal­tres, quan gua­nyem les elec­ci­ons, el nos­tre grup treu la majo­ria, 6 d’11 regi­dors. I Som Poble, que és un grup local de Medinyà, obté 2 regi­dors. Amb la qual cosa deci­dim, mal­grat tenir majo­ria, pac­tar amb ells perquè ente­nem la rea­li­tat del nos­tre muni­cipi, que som dos pobles en un únic muni­cipi. Lla­vors, per aten­dre aquesta rea­li­tat, vam deci­dir fer-ho d’aquesta manera. I, efec­ti­va­ment, l’acord al qual vam arri­bar va ser que els dos regi­dors de Som Poble s’encar­re­ga­rien única­ment de Medinyà. I, evi­dent­ment, que també hi ha mol­tes qüesti­ons que fem de manera con­junta, que ens fem tro­ba­des tots diària­ment i tenim un diàleg cons­tant.

Pot­ser si es veu des de fora, o en l’aspecte polític, es pot fer estrany. Però, pel que fa a població, tant a Sant Julià com a Medinyà el 100% de la gent està d’acord que hi hagi aquesta res­ti­tució. Per què? Doncs perquè són dues rea­li­tats total­ment dife­rents. Medinyà segueix sent poble, però no té ajun­ta­ment. I per tant no té la con­dició de muni­cipi. Però són dues rea­li­tats dife­rents. Per exem­ple, no hi ha cap asso­ci­ació com­par­tida, sinó que Medinyà té les seves asso­ci­a­ci­ons, les seves enti­tats, la seva xarxa, el seu tei­xit social. I Sant Julià té les seves enti­tats pel seu cantó. També per raons històriques: Medinyà sem­pre ha mirat més, diguem-ne, per la banda de Servià. També hi ha el fac­tor geogràfic. Aquí tenim aquesta mun­ta­nya que tra­vessa els dos pobles. Hi ha aquest impe­di­ment geogràfic que difi­culta anar d’un poble a l’altre, que has d’aga­far ine­vi­ta­ble­ment el cotxe. Per exem­ple, de Sant Julià a Sarrià hi pots anar a peu. I també en l’aspecte cul­tu­ral: Medinyà és el pri­mer poble on les sar­da­nes es ballen a l’estil empor­danès i Sant Julià, l’últim on es ballen a l’estil sel­vatà.

Sí, crec que és perquè som molt trans­pa­rents, que expli­quem tot el que volem fer. També a l’hora d’ela­bo­rar el pres­su­post ho fem con­jun­ta­ment amb els regi­dors de l’equip de govern, però també el fem exten­si­ble a l’opo­sició, que, si volen intro­duir alguna cosa, sem­pre tenim la mà estesa. Lla­vors ente­nem que el pres­su­post és l’eina essen­cial per tirar enda­vant el dia a dia d’un poble i, per tant, com més con­sens tin­gui, i més gent hi esti­gui d’acord, millor. Vam estar molt satis­fets de poder-lo apro­var per una­ni­mi­tat.

És un pres­su­post que ens ha de per­me­tre anar afron­tant el dia a dia i con­so­li­dar tot allò que fins ara està fun­ci­o­nant i poder anar-hi afe­gint altres millo­res. I també al llarg d’aquest man­dat poder desen­vo­lu­par aquells pro­jec­tes que són interes­sants per a nosal­tres i els que depe­nen de nosal­tres.

Sant Julià és un poble força dis­se­mi­nat i el més impor­tant és tre­ba­llar per fer poble. Urbanísti­ca­ment, volem, d’alguna manera, ram­bla­rit­zar-lo, unir-lo. I, per tant, una de les coses que volem fer és, jus­ta­ment, anar tren­cant aques­tes bar­re­res arqui­tectòniques en aquest espai entre el pla de baix, que és el nucli més poblat i on hi ha el pavelló, la bibli­o­teca Neus Català, i l’escola bres­sol, men­tre que l’escola Cas­te­llum és en un car­rer adja­cent. Lla­vors, tot el que és la car­re­tera de Banyo­les, volem mirar d’agru­par-ho, uni­fi­car-ho, amb els altres veïnats, que estan a prop a peu. Les car­re­te­res i les bar­re­res i el fet que ens tra­vessi l’auto­pista fan sem­blar que tot ple­gat està allu­nyat. Lla­vors el que volem és fer això per fer-ho més agra­da­ble i també gene­rar aquest entorn més segur. Està pre­vist en el Puosc. Estem fent el pro­jecte per lici­tar-lo i poder-lo exe­cu­tar.

Exacte, sí, sí. Cal que vin­guin i que facin una escola. Aquesta rei­vin­di­cació és fruit de la neces­si­tat, perquè la nos­tra escola del Cas­te­llum ha estat en bar­ra­cots des del pri­mer dia, i són unes estruc­tu­res apro­fi­ta­des, molt anti­gues, que tenen mol­tes man­can­ces. Hi ha aquest con­sens, aquesta volun­tat, aquesta cohesió per acon­se­guir la nova escola perquè al final l’escola també és el pilar d’un poble. És allà, sobre­tot, on es conei­xen la mai­nada, els joves, la gent, fins i tot els matei­xos pares. I per nosal­tres, per les carac­terísti­ques del nos­tre poble, que és dis­se­mi­nat, fer tota aquesta cohesió, tot aquest sen­tit de per­ti­nença a través de l’escola, és molt impor­tant.

Sí. Efec­ti­va­ment, com a Ajun­ta­ment ja hem fet tota la feina, tot el que depèn de nosal­tres ho tenim fet, és cedir els ter­renys, lliu­res de qual­se­vol càrrega i a punt per a la cons­trucció. Ara la pilota és al teu­lat de la Gene­ra­li­tat, que sem­pre té els seus tem­pos.

Sí. Amb un ajut de la Dipu­tació de Girona, s’ha exe­cu­tat el pro­jecte de con­so­li­dació i ade­quació per faci­li­tar la visita de Kerunta. Les actu­a­ci­ons dutes a terme tenen per objec­tiu l’ade­quació de les res­tes del jaci­ment, tant per a la seva pre­ser­vació i com­prensió com per faci­li­tar-ne la visita. La mun­ta­nya també és la nos­tra insígnia, el nos­tre emblema, és on va néixer Sant Julià.

El més pri­o­ri­tari per a nosal­tres és fer poble. És poder cohe­si­o­nar el poble. I, per tant, cal fer tot allò que vagi cap a aquest camí. Urbanísti­ca­ment i soci­al­ment, tenim aquesta idea al cap de saber cap on hem d’anar, també de fomen­tar espais de tro­bada, de fer fires, no? Tot això con­tri­bu­eix a cohe­si­o­nar. Vull dir que és anar for­jant també tota aquesta iden­ti­tat de pertànyer a Sant Julià, de voler ser d’aquí.