“Hem tancat el 2024 amb un percentatge d’execució del 24%”

Sí, total­ment. Encara seguim tenint aquesta sen­sació i les dades també ens ho demos­tren. Hem tan­cat el 2024 amb un per­cen­tatge d’exe­cució del 24%. Això demos­tra també que no hi ha una sin­to­nia entre tots per tirar pro­jec­tes enda­vant, perquè tot s’alen­teix molt i nosal­tres cre­iem que és per falta de lide­ratge. No hi ha un pro­jecte sòlid per saber ben bé on anem. A això, s’hi ha d’afe­gir una situ­ació encara més greu: la falta abso­luta de pre­cisió a l’hora d’afi­nar amb les par­ti­des, que pro­voca que els diners que no es gas­ten pas­sin a roma­nent de l’any vinent. Hi ha mol­tes par­ti­des en què els diners han que­dat al calaix perquè al final no s’han fet ser­vir. El 2024 s’han acu­mu­lat nou mili­ons de roma­nent, que s’han de des­ti­nar tant sí com no a inversió. Uns diners que, si s’hagues­sin fet bé els números, s’hau­rien pogut des­ti­nar a molts més pro­jec­tes.

No hi ha una per­sona al govern que lideri tots aquests pro­jec­tes, que sàpiga cap on s’ha d’anar i que pri­o­ritzi les tas­ques a l’hora de tirar una cosa enda­vant o l’altra i poder tre­ba­llar-hi amb els equips i, després, que els equips puguin ser efi­ci­ents. Fa la sen­sació que aquí, com que són tres par­tits de govern, són tres par­tits dife­rents. I recor­dem que, d’aquests tres par­tits, un té un pacte amb el PSC i l’altre té un pacte amb el PSC, però no tenen un pacte en comú. Per tant, rei­tero que és un ajun­ta­ment amb dos governs.

Ens pot arri­bar a convèncer, però si és per això, real­ment és pre­o­cu­pant, perquè és per tapar forats. Quan tin­guem els ingres­sos neces­sa­ris per seguir crei­xent, per seguir pro­gres­sant, hau­rem d’aug­men­tar encara més l’IBI ara que hem cobert els ser­veis bàsics. Apu­jar l’IBI és una cosa habi­tual; el pro­blema de Mal­grat, que des del govern s’ha venut com una bona gestió, ha estat no apu­jar-lo durant deu anys i, aquests dos últims, apli­car-hi un aug­ment molt alt. Massa.

Cons­ci­ents que aquest model que ha estat seguint Mal­grat els últims anys no és vàlid, s’ha de can­viar, però ara el que calia era com­pen­sar la ciu­ta­da­nia. A través de boni­fi­ca­ci­ons i faci­li­tant el paga­ment dels rebuts amb un mínim de qua­tre frac­ci­o­na­ments. O cinc o sis, si cal! No ens van aca­bar d’escol­tar aques­tes deman­des i ens enutja espe­ci­al­ment, perquè un par­tit d’esquer­res com el PSC hau­ria d’estar per aques­tes coses i impo­sar el seu cri­teri als altres dos socis. Els ho hem dit i repe­tit: els tro­bem a fal­tar. Que­den diluïts.

D’aquí ve la nos­tra pre­o­cu­pació, que deia al prin­cipi, dels recur­sos per tapar forats. Bàsica­ment, l’aug­ment de l’IBI ha anat a resol­dre un com­pli­ment nor­ma­tiu per llei, que és el ser­vei d’atenció domi­ciliària. Un ser­vei que s’ha hagut d’apu­jar més d’un milió d’euros. Estem cobrint un ser­vei, però tota la resta ha que­dat sense cobrir i totes les par­ti­des bàsica­ment han que­dat con­ge­la­des. Per tant, aquest model no ens ser­veix per pro­gres­sar. Segui­rem tenint ins­tal·laci­ons espor­ti­ves a pre­cari, manca de pla­ces de llar d’infants, falta d’habi­tatge social... Hi ha ajun­ta­ments que com­pen­sen aquesta poca capa­ci­tat de poder ges­ti­o­nar els impos­tos anant a la recerca de qual­se­vol tipus de sub­venció, de qual­se­vol tipus d’ajut.

A Mal­grat cada regi­do­ria ho fa de manera indi­vi­dual. No hi ha un pla estratègic que orga­nitzi les pri­o­ri­tats. Cadascú fa la seva bata­lleta.

El pas­seig es va fer abans que acabés el man­dat del 2015, just abans de la pandèmia. Es va aca­bar de pressa i cor­rents perquè també havia de començar la tem­po­rada d’estiu. Ara se n’ha de fer la segona fase i veiem que cadascú hi vol dei­xar el seu segell. Per tant pot ser que tin­guem dos pas­se­jos amb estètiques dife­rents. Per­so­nal­ment segui­ria amb l’estètica del pri­mer tram i aca­ba­ria el segon tram de la manera més òptima i àgil pos­si­ble. Perquè és una neces­si­tat per al poble. No sols per al turisme, sinó també per a la gent que hi viu, perquè hi ha ser­veis molt antics que s’han de posar al dia.

Con­fesso que patia, perquè és molt com­pli­cat tor­nar a mobi­lit­zar la gent que de manera altru­ista garan­tia l’acti­vi­tat del cen­tre, però el cert és que sí, que les enti­tats hi han res­post molt bé i podem veure que tenim pro­gra­mació men­su­al­ment.

El cen­tre cul­tu­ral dona cabuda a un deter­mi­nat tipus d’espec­ta­cles, però no pots fer segons quina obra de tea­tre. Sem­pre hem defen­sat que neces­si­tem un tea­tre on es puguin fer obres de gran for­mat. Acom­pa­nyat d’un pro­jecte que també fos una mena d’hotel d’enti­tats, on els grups i les asso­ci­a­ci­ons pogues­sin tenir el seu espai.

Hi hem par­ti­ci­pat. El nou model es basa en la neces­si­tat i la volun­tat de voler seguir reci­clant cada cop millor i que Mal­grat que sigui un dels muni­ci­pis amb un índex de reci­clatge cor­recte. Ara estem, com aquell que diu, cobrint l’expe­di­ent, però neces­si­tem créixer amb eficiència a nivell de reci­clatge. Segons les dades dels experts que ens han asses­so­rat el millor model per aug­men­tar aquesta eficiència és el porta porta. Així ens ho vam pre­sen­tar des de govern i nosal­tres hi vam estar d’acord, perquè és un model que sem­pre hem defen­sat i és el que volem que subs­ti­tu­eixi l’actual de con­te­ni­dors oberts que ja està ago­nit­zant. Aquí el repte està en que saber expli­car-lo bé als veïns i veïnes perquè també se’l facin seu i tin­guin la res­pon­sa­bi­li­tat de tre­ba­llar-lo bé també dins de les llars.

Con­vençut perquè, en prin­cipi, ens han dit que després de l’estiu aquest model ha d’estar imple­men­tat. Que aquí poden sor­gir sor­pre­ses? Com a tot arreu, però no les espero a pri­ori. Seria molt greu que passéssim un altre man­dat amb el con­tracte cadu­cat i sense reno­var el parc de con­te­ni­dors del muni­cipi.

Nosal­tres hem vis­cut la situ­ació com una de les bata­lles a resol­dre. Avui en dia ja és prou difícil la con­ci­li­ació fami­liar perquè a sobre no hi hagi prou pla­ces d’escola bres­sol al muni­cipi. Hi hem estat a sobre i sem­bla que la via d’obrir un espai a l’escola Marià Cubí s’està des­en­ca­llant.s’està des­en­ca­llant. Tenim la com­pli­ci­tat del Depar­ta­ment també per poder alli­be­rar aquell espai que ara uti­litza el cen­tre esco­lar i ara estem en ter­mes de plan­te­jar el pro­jecte de la nova escola bres­sol i tirar-ho enda­vant. Tot i això, ja veiem que serà un cen­tre petit i plan­te­gem de cara al futur si Mal­grat neces­sita una escola bres­sol més gran en un altre punt del muni­cipi per donar més cober­tura a la demanda.

Mal­grat no hau­ria d’haver rebut tanta gent veient que pobles veïns amb ser­veis per abas­tir pobla­ci­ons molt més grans han rebut un terç d’aques­tes per­so­nes. Aquests refu­gi­ats venen aquí per poder seguir amb la seva vida i tei­xir-se un nou futur i per poder acon­se­guir-ho un aspecte clau és l’inte­gració. I si tu no tens els recur­sos sufi­ci­ents al muni­cipi per poder por­tar a terme aquesta inte­gració, aquest aco­lli­ment, doncs tot el pro­jecte pot fra­cas­sar. Per tant, cre­iem que des del govern de l’Estat, que és qui ges­ti­ona l’aco­llida d’aques­tes per­so­nes, s’hau­ria d’haver esta­blert millors cri­te­ris a l’hora de dis­tri­buir aques­tes per­so­nes als muni­ci­pis. El govern de l’Estat sí que dona els diners, però la dis­tri­bució va càrrec de les enti­tats que ges­ti­o­nen el pro­jecte. Aques­tes enti­tats no han parat a mirar si en aquest poble hi ha tants immi­grants o n’hi ha tants pocs. Ells han aga­fat i han dis­tribuït les per­so­nes en funció de la dis­po­ni­bi­li­tat dels hotels. Per sort la gent de Mal­grat té un fort sen­ti­ment d’aco­llida, però sí que hi ha hagut comen­ta­ris a les xar­xes ati­ant el dis­curs d’odis i into­xi­cant la con­vivència.

Sí, tots els par­tits ens hem unit per veure si final­ment s’hi actua d’una vegada. Perquè hi ha hagut altres espais on s’ha tro­bat una solució. Aquí el pro­blema dels càmpings no s’acaba de resol­dre i a cada lle­van­tada la cosa pot empit­jo­rar. Després de Glòria tot van ser pres­ses davant el perill immi­nent d’afec­tació de les infra­es­truc­tu­res. L’ACA va redac­tar dife­rents pro­jec­tes per com s’havia d’afron­tar la solució i nosal­tres, dins del con­sis­tori, vam apos­tar per la rena­tu­ra­lit­zació de la zona i treure els càmpings. Això s’ha anat apa­gant amb els anys i no s’ha fet res. Ara, la moció que ha pre­sen­tat la CUP a la qual nosal­tres ens afe­gim i el PSC també plan­teja, bàsica­ment, rea­fir­mar aquell acord que teníem i posar sobre la taula el debat de si encara es manté.