Rubí defensa un corredor verd
El PSC governa en coalició amb En Comú Podem, però sense arribar a assolir la majoria absoluta
Rebutgen la proposta de Sant Cugat de crear un nou barri a l’antic camp de golf de Can Sant Joan
L’elaboració del POUM i les obres de l’avinguda de l’Estatut, dos dels temes clau del mandat
L’Ajuntament de Rubí ha rebut com una galleda d’aigua freda la proposta de Sant Cugat del Vallès de transformar els terrenys de l’antic camp de golf de Can Sant Joan en un districte ecosostenible amb 3.000 habitatges, 2.000 dels quals, públics de lloguer. Els terrenys són a tocar de Ca n’Oriol, el pulmó verd de la ciutat, i els plans de l’Ajuntament, encapçalat per la socialista Ana María Martínez, incloïen i encara inclouen la creació d’una àrea verda entre les dues ciutats veïnes. L’any 2021 hi havia damunt la taula una proposta de la Generalitat per reconvertir l’antic camp en un corredor verd, d’unes 60 hectàrees, entre Collserola i la serra de Galliners. També es van aprovar per ple mocions als dos consistoris que anaven en la mateixa línia. L’Incasòl va recuperar la propietat dels terrenys l’any 2019, quan la Federació Catalana de Golf va renunciar al dret de superfície. L’any 2018 es clausuraven per ordre judicial unes instal·lacions dissenyades l’any 1994 per Severiano Ballesteros i que es convertien en el primer camp públic del país. El febrer passat, l’equip de govern de Sant Cugat, format ara per Junts i ERC, donava a conèixer la proposta per crear habitatge públic al seu municipi i aixecava les crítiques del consistori veí i d’entitats ecologistes. Des de Rubí, assenyalen que, tot i que són terrenys de Sant Cugat, són a tocar del seu terme municipal, de “l’espai verd més protegit de la ciutat”, argumenta Martínez. Insisteix, a més, que hi havia un acord previ entre els dos consistoris i l’Incasòl, que no s’havia acabat de materialitzar en un conveni, per renaturalitzar l’espai, que de fet ja és espai habitual d’esbarjo i esport per a molts ciutadans. La pilota se situa ara a la teulada de la Generalitat i de l’Incasòl, propietari dels terrenys. Mentrestant, la ciutat té altres fronts oberts, com tot un seguit de reivindicacions històriques –una segona estació de ferrocarrils; l’hospital Vicente Ferrer (redefinit com a centre d’alta resolució), que ha de donar servei a Rubí, Castellbisbal i Sant Cugat; l’eliminació del peatge de la C-16 per als veïns i uns nous jutjats–, que per ara sembla que no tindran una materialització immediata. En el cas de l’hospital, es tracta d’una demanda comarcal de fa més de dues dècades que diferents consellers de Salut, de diversos partits polítics, han anat posant sobre la taula i, fins i tot, albirant dates de posada en funcionament.
El que sí que sembla que avança és el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) que ha de substituir l’actual, que és de l’any 1981 i que es va modificar el 1987. Amb l’arribada de Martínez a l’alcaldia, l’any 2015 es va reactivar el procés per definir un nou pla que havia iniciat l’alcaldessa anterior, Carme García, i havia quedat aturat. En aquest nou document s’ha buscat la participació dels partits i de la ciutadania, a la recerca d’un consens que no s’havia donat anteriorment i que l’equip de govern, format per el PSC i els comuns, vol mantenir fins al final del procés com van expressar durant el ple del juny del 2024, quan es va aprovar l’avanç amb les úniques abstencions de l’AUP (Alternativa d’Unitat Popular de Rubí) i Vox. El document que es vol aprovar, almenys inicialment abans que finalitzi aquest mandat, aposta per una ciutat “compacta” i per un creixement interior d’uns 6.000 nous habitatges dins de la trama urbana, a més de dues anelles verdes i la renaturalització de la riera. Un dels temes que inclou el POUM i que aquest mandat va fent passes cap endavant és la reforma i pacificació de l’avinguda de l’Estatut, un dels eixos principals de la ciutat. Després de l’aprovació definitiva en el ple del desembre, aquest març el consistori ha posat a licitació les obres d’una primera fase, que tenen un pressupost de 5,5 milions d’euros i que es faran en un termini de divuit mesos entre els carrers Galícia-Basses i la plaça de l’Agricultura. L’any 2019, la titularitat de la via, que estava en mans de la Generalitat, va passar al consistori i es va obrir la porta a la transformació. Es complia una reivindicació històrica de la ciutat i dels veïns que hi viuen a banda i banda, que al llarg dels anys havien anat incrementant amb el creixement propi de la ciutat. Des del 2020 s’han fet diverses actuacions per afavorir els vianants en una via ocupada històricament pels vehicles que volien creuar la ciutat. Així, per exemple, es van col·locar reductors de velocitat, es va reduir a 30 km/h i es va limitar el pas de vehicles de més de 3,5 tones. Els treballs, que es preveu que comencin aquest any, inclouen voreres més àmplies, instal·lació de semàfors, la creació d’un carril bici segregat i la plantació d’arbres, entre altres coses.
Impulsar l’FP
“Ja som referents en FP a escala comarcal, però volem tenir totes les eines per millorar”, assegura l’alcaldessa en relació amb la petició de la Taula de la Competitivitat Industrial, formada per organitzacions empresarials, sindicats i l’Ajuntament, de tenir a la ciutat un centre de formació professional integrada. Com a municipi de forta tradició i pes industrial, es vol una formació que s’adapti a les necessitats del teixit econòmic de la zona i, per tant, que hi hagi cicles relacionats amb la indústria. Existeix ara una oferta formativa que es concentra en famílies associades al sector serveis, com serveis socioculturals, administració i informàtica, mentre que les opcions industrials, com fabricació mecànica i electricitat, són encara limitades.
Abocats a negociar
Els resultats a les urnes van situar de nou el PSC i Ana María Martínez al capdavant del consistori, però sense la força suficient per governar en solitari, amb nou regidors. A principis de l’any passat, es va repetir l’acord amb En Comú Podem, amb dos regidors, que tampoc els va permetre assolir la majoria absoluta del mandat anterior. Aquesta situació els ha abocat a haver de negociar temes importants. El darrer capítol, encara obert, és el del pressupost del 2025. S’ha prorrogat el del 2024. Esquerra és la segona força més votada, amb cinc regidors, dos menys que als darrers comicis. La resta del ple està format per Vox, el PP, Veïns per Rubí i AUP.
