Creix la bossa dels anti ‘woke’

“Cada vegada es veu més clar un grup de votants amb uns perfils sociològics que divergeixen i expressen malestar sobre el sentir i els valors majoritaris actuals.” Així ho advertia dijous el director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), Joan Rodríguez Teruel, en la presentació del primer baròmetre d’opinió política del 2025, cuinat a partir d’enquestes presencials a dues mil persones entre el 14 de febrer i el 14 de març. “Aquest grup és volàtil i no defineix una intenció de vot en particular, i és sobre qui es preveu una competició electoral més intensa en els propers mesos”, prosseguia Rodríguez Teruel, que la descriu com una bossa de “nous votants” i altres que “no tenen característiques tradicionals” d’esquerres. “No es perceben votants tradicionals de partits d’esquerres que optin per noves formacions”, aclaria. La competició, així, es pot donar sobretot entre grups com Vox i Aliança Catalana, diferenciats clarament per l’eix nacional i la llengua, però amb “paral·lelismes molt clars” entre els seus votants en molts altres punts. “En veurem la competència al Parlament i als municipis, perquè a nivell local moltes de les seves iniciatives no difereixen gaire”, augura.

Rodríguez Teruel basava la seva teoria en un seguit d’indicadors que detecten un corrent minoritari però creixent de rebuig al mateix sistema o a valors progressistes com el feminisme, l’antiracisme o la lluita contra la crisi climàtica, titllats en els últims anys de woke per la dreta. Per exemple, els catalans que es declaren satisfets amb el funcionament de la democràcia cauen des de l’anterior baròmetre, al novembre, del 71 al 65%, i els que se’n declaren insatisfets pugen del 27 al 34%. Respectivament, aquests són els valors més baix i més alt en la sèrie històrica com a mínim des del 2017. A més, al darrere de l’accés a l’habitatge, la immigració se situa com a segon problema més citat, seguit per la insatisfacció amb la política i la inseguretat ciutadana, en una llista, per cert, en què no apareixen ni el funcionament dels trens ni els problemes de mobilitat. La bossa anti woke també afloraria amb el fet que, si bé un 52% dels enquestats són favorables als cordons sanitaris per excloure els grups i moviments d’extrema dreta, fins a un 22% ho rebutja i un altre 15% no es defineix. Fins i tot malgrat que la gran majoria dels catalans (un 77%) es declaren contraris a l’orientació política del president nord-americà, Donald Trump, i un 68% tem que les seves decisions influiran a Catalunya, també hi ha un 25% d’homes de 18 a 34 anys –en canvi, només cap al 7% de dones– que es declaren favorables als seus postulats. “Veiem que hi ha un perfil definit en termes d’edat, de gènere, d’orientació política, de valoració dels líders o de la situació política”, resumia el director del CEO.

Paradoxalment, aquest grup crític creix en un moment en què la valoració tant del context polític com de l’econòmic és més positiva. O menys negativa: cauen al 54% –les xifres havien estat al voltant del 70% en els últims anys, i fins i tot del 80% el 2020– els que troben que la situació política és dolenta, i quelcom similar passa amb els que ho pensen de l’econòmica, un 39%, un percentatge que rondava el 50% aquest lustre i havia arribat al 71% el 2020. Tot plegat coincideix amb la valoració positiva del nou govern, que rep l’aprovació d’un 62% dels enquestats, ben bé el màxim històric, pel 33% que el suspèn. “Hi ha tendències positives, i el govern es beneficia del fet que hi ha una oportunitat que reconeixen molts votants, que estan a l’aguait dels resultats de la nova etapa”, assenyalava el director del CEO. En un fet “inèdit”, a més, la dinàmica tendeix a compassar-se amb la del govern espanyol, a qui aprova el 55%. “ La majoria de catalans valoren positivament l’orientació que mantenen a una i altra banda, no hi ha una visió de confrontació”, descriu, mentre destaca que hi ha “una reconducció dels ítems més pessimistes”, ja que els problemes que afloren “no afecten la valoració positiva dels líders i les institucions, ni erosionen la legitimitat del sistema polític català, a diferència del patró d’altres democràcies”. En el mateix sentit, la majoria, un 53%, aprova les mesures empreses per reconduir el conflicte polític, pel 40% que les desaprova. Encara més ampli és el suport a l’estratègia de negociació i diàleg, un 78%, per bé que el 48% també està d’acord que els partits catalans exerceixin “la màxima pressió” a Madrid, pel 45% que hi està en contra. Igualment, destaca que un 70% preferiria tancar un acord pel pressupost encara que els partits hagin de fer renúncies als seus grans postulats, pel 19% que pensa que no.

En tot cas, un 52% encara pensa que el grau d’autonomia actual és insuficient, pel 35% que el veu suficient. Les relacions entre Catalunya i Espanya, això sí, baixen al vuitè lloc en el rànquing de problemes, de la mateixa manera que baixa la pulsió independentista. O més aviat passa a un estat latent. “És una relegació del problema a un altre nivell, en un procés pel qual els que tenen unes posicions menys dures a favor o en contra posposen la seva evolució i la subordinen a altres problemes”, descriu Rodríguez Teruel, que també té clar que això “no prejutja què passarà en el futur”.