Le Pen denuncia una sentència “política” per evitar que aspiri a la presidència el 2027

La líder del partit d’ultradreta Reagrupament Nacional, Marine Le Pen, ha assegurat que la condemna a quatre anys de presó i cinc d’inhabilitació que ha rebut avui per haver malversat fons europeus és una “sentència política” que té com a objectiu impedir que pugui presentar-se a les eleccions presidencials del 2027.

Les primeres reaccions de Le Pen després de conèixer la condemna han estat aquest vespre en una entrevista televisiva al canal TF1, on ha dit que és innocent i que tot es deu a un malentès administratiu, una declaració que els mitjans francesos ja qualifiquen de fal·làcia. En horari de màxima audiència, Le Pen ha assegurat que és la “favorita” per a les pròximes presidencials i s’ha mostrat predisposada a plantar cara: “No deixaré que m’eliminin fàcilment”, ha dit.

La líder ultradretana francesa continuarà lluitant per poder presentar-se als comicis presentant recurs a la sentència, com ja ha via anunciat el seu advocat. “Demanaré que l’apel·lació em permeti plantejar una candidatura”, ha insistit davant les càmeres

Le Pen veu en la sentència “pràctiques que es creien reservades als règims autoritaris” per part dels jutges i ha definit la condemna com un “dia fatídic per a la nostra democràcia i pel nostre país, on milions de francesos seran privats per un jutge de primera instància, sense recurs possible, de la candidata que actualment es dona com a favorita”. En qualsevol cas, la política ha insistit que la condemna no suposarà “en cap cas i de cap manera” la seva retirada de la vida política.

Marine Le Pen ha estat condemnada pel Tribunal Correccional de París juntament amb l’alcalde de Perpinyà, Louis Aliot, i vint-i-dos dirigents més del partit ultradretà, vuit dels quals eren antics eurodiputats de Reagrupament Nacional. La sentència es pot recórrer, però el tribunal ha dictat que l’aplicació de la inhabilitació és “immediata”. Els fets es van produir entre 2004 i 2016, quan la formació s’anomenava Front Nacional. Segons la sentència, els assistents contractats amb fons de l’Eurocambra per la líder d’ultradreta i vuit exeurodiputats més treballaven pel partit a París, i no a cap seu del Parlament Europeu.