guerra a europa
Ucraïna manté la defensa activa mentre Rússia incrementa la pressió en el front
Putin signa un decret que crida a files a 160.000 russos d’entre 18 i 30 anys
L’Exèrcit ucraïnès ha informat aquest dilluns d’una creixent pressió russa en el front, malgrat les significatives baixes sofertes per les tropes invasores, mentre els analistes confirmen que Ucraïna continua amb la seva operació llançada recentment en sòl rus a la regió de Bélgorod.
Segons les dades del front fetes públiques aquest dilluns, el nombre de combats es va incrementar en un 32% la setmana passada fins a 1.382, després que Rússia intensifiqués els seus assalts a les regions ucraïneses de Donetsk i Zaporíjia i a la regió russa de Kursk, on Ucraïna continua controlant una petita franja de terreny al llarg de la frontera.
La zona prop de Pokrovsk, en el front de Donetsk, continua sent l’epicentre en el qual es van produir el 37% dels combats la setmana passada. Rússia no ha aconseguit progressos significatius en els voltants d’aquesta ciutat, malgrat els seus intents per recuperar el territori perdut durant una sèrie de contraatacs ucraïnesos.
No obstant això, les forces russes han aconseguit avançar a escala local en l’oest de Kurakhove i prop de Toretsk, segons la plataforma d’anàlisi ucraïnesa DeepState. En particular, les seves tropes van irrompre en la localitat de Rozliv, des d’on amenacen de tallar la ruta logística dels ucraïnesos que encara combaten en la pròxima Kostiantinópil.
En el sud, els intents russos d’avançar cap a Zaporíjia han quedat majoritàriament estancats, malgrat la constància dels atacs.
Pressió alta sense grans efectes
La falta d’equipament pesat que pateixen les forces russes no els permet aconseguir grans avanços cap a ciutats com Zaporíjia, Sumi o Khàrkiv, segons Serguí Zgurets, cap de la consultoria militar ucraïnesa Defense Express.
L’Exèrcit rus continuarà llançant la seva infanteria en onades d’atacs al llarg de tot el front amb la finalitat d’esgotar les forces i els recursos ucraïnesos, ha afirmat Zgurets en una entrevista amb el canal ‘Expresso TV’.
Per la seva banda, l’estatunidenc Institut per a l’Estudi de la Guerra (ISW) concorda amb l’analista ucraïnès i adverteix que Rússia podria estar a més intentant acostar-se prou a les capitals regionals perquè aquestes quedin a l’abast de la seva artilleria i penetrar a la regió de Dnipropetrovsk (centre), separada actualment per alguns quilòmetres de la línia del front.
D’acord amb el citat laboratori d’idees, si Rússia aconsegueix penetrar en una nova regió, podria amb aquesta excusa presentar noves demandes territorials de manera addicional a les quals ja reclama a Crimea, Donetsk, Luhansk, Zaporíjia i Kherson.
Un alt cost per als russos
Els limitats progressos russos continuen costant-li car a l’Exèrcit invasor, segons les estimacions de Kíiv. Encara que al març ha perdut uns 40.000 soldats, entre morts i ferits, Rússia només ha pres en aquest període 130 quilòmetres quadrats i els seus avanços s’estan alentint, segons l’analista militar Oleksandr Kovalenko.
Rússia també ha perdut aquest mes una quantitat rècord de peces d’artilleria, més de 1.500, segons ha subratllat Kovalenko en la seva anàlisi per al Grup Resistència Informativa, tant per la precisió de l’artilleria ucraïnesa com pel deteriorament de les seves reserves d’armament.
Nou reclutament obligatori
Malgrat tot, Rússia encara és capaç de cobrir les seves pèrdues de personal a través del reclutament, mentre que el futur del suport militar occidental a Ucraïna està en dubte a causa de la política del president estatunidenc Donald Trump.
En aquest sentit, el president rus, Vladímir Putin, ha firmat aquest dilluns el decret per a la primera crida a files de 2025, que afectarà 160.000 russos, 10.000 més que l’any passat, que hauran de complir dotze mesos de servei militar obligatori.
L’1 de gener de 2024 van entrar en vigor els canvis en el sistema de reclutament per al servei militar, que van establir una edat màxima de 30 anys, superior a la de 27 d’exercicis anteriors.
La iniciativa d’augmentar l’edat del servei militar va ser proposada a la fi de 2022 pel llavors ministre rus de Defensa, Serguei Xoigú, després que centenars de milers d’homes en edat militar abandonessin Rússia arran de la mobilització decretada per Putin el setembre de 2022 per a reforçar les tropes russes a Ucraïna.
Segons va declarar avui a l’agència Interfax el cap del comitè de Defensa de la Duma (Cambra de diputats) russa, Andréi Kartapólov, els reclutes “no seran enviats a l’operació militar especial” a Ucraïna, encara que aquesta promesa ja va ser incomplerta anteriorment per les autoritats: Almenys 25 reclutes han mort en combats a la regió de Kursk, ocupada parcialment per tropes ucraïneses des d’agost de 2024, segons mitjans independents.
A més, segons organitzacions de drets humans, molts reclutes són obligats a signar contra la seva voluntat contractes professionals amb les Forces Armades per a combatre al país veí.
Putin va assegurar fa uns dies que l’exèrcit rus té la iniciativa en tot el front ucraïnès, encara que –segons va admetre– Moscou no controla íntegrament cap de les quatre regions ucraïneses annexionades.