Una nova cara per a Martorell

Martorell té en marxa un projecte que canviarà la fisonomia del municipi. El nucli antic d’aquesta població del Baix Llobregat està escorat a la falda de la serra de l’Ataix, que forma part de la serralada prelitoral, presidint l’aiguabarreig entre el riu Anoia, que mor a Martorell, i el Llobregat. La part baixa del nucli, l’Horta de la Vila, és una àrea inundable. Amb el projecte de l’anomenat parc de la Vila, es farà una barrera d’inundabilitat per reduir el risc amb l’aixecament d’una mota. “No vol dir que el risc desaparegui del tot, però serà molt menor”, assegura l’alcalde, Xavier Fonollosa.

Al llarg de la història, Martorell ha viscut riuades importants, com les del 1962 i el 1971, però d’aleshores ençà s’han fet millores hidràuliques perquè l’aigua de l’Anoia pugui entrar al Llobregat sense provocar inundacions. “Això es va resoldre fa molts anys, quan es va veure que el que feia de presa era el mateix pont del Diable. A una banda i a l’altra del pont, el desnivell d’aigua era molt gran. Per resoldre-ho vam fer un calaix, un forat molt gros un cop passat el pont que actua de desguàs”, recorda l’alcalde.

El projecte actual aixeca la cota d’inundabilitat i disposa d’un informe favorable de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que és l’autoritat competent en la matèria. De fet, ja s’han començat a moure terres. L’obra té tres fases. La primera és la construcció de la mota de protecció d’inundabilitat. “Si vingués una dana, hi passaria l’aigua per sobre? Probablement sí, però tenim l’informe favorable de l’ACA. El que no farem és construir-hi mai a sobre. Estarà classificat urbanísticament com a verd públic”, afirma el batlle. La mota serà una franja de terra amb un pendent molt suau cap a l’horta. Aquesta primera fase es preveu que s’acabi en un termini aproximat de tres mesos.

La segona part del projecte és la construcció del parc al damunt. Disposarà de diversos espais ludicoesportius a l’aire lliure. Fins ara ja hi havia un Cruyff Court, de la Fundació Cruyff, un camp de futbol 7 amb gespa artificial obert a la ciutadania. “Doncs funciona tan i tan bé que n’hi farem dos. Al costat, hi farem una superfície igual, però per practicar el bàsquet”, detalla l’alcalde.

En una altra àrea del parc es crearà una zona de biodiversitat, una mena de jardí botànic amb espècies autòctones i fluvials característiques de la vegetació de ribera. També es preveu la instal·lació d’una zona d’esbarjo per a gossos a tocar de l’Horta de la Vila, a més d’un gran espai per celebrar-hi espectacles, amb grades per acollir entre 20.000 i 25.000 persones.

D’altra banda, al voltant del nou parc hi haurà dos camins de ronda que actuaran com a miradors. L’un donarà al carrer del Riu, que ara es convertirà en el passeig del Riu, i l’altre resseguirà l’Hort de la Vila.

Comptat i debatut, serà el parc més gran de Martorell, amb un 60% més de superfície que el parc del nou barri de la Sínia.

Pel que fa al carrer del Riu, el que fins ara eren les parts de darrere d’habitatges tindran un tancament nou de façana urbana i la via es transformarà en un passeig amb voreres amples de quatre o cinc metres per banda. L’operació permetrà guanyar 175 places d’aparcament. Hi haurà dos pàrquings als extrems del parc i un fil de places en bateria al llarg de tot el passeig. “Ja som ara el municipi del Baix Llobregat amb més places d’aparcament”, celebra Fonollosa. El passeig passarà a ser de doble direcció, de manera que el nucli antic es podrà descongestionar de trànsit i es podrà circumval·lar.

Tot plegat ha d’estar enllestit en aquest mandat. L’import total aproximat és d’uns 8 milions d’euros. Uns 2,8 milions provenen de fons europeus Next Generation; 1,7 més, de la Diputació de Barcelona, i 1,5 milions, de l’ACA. L’Ajuntament ha tornat a sol·licitar una subvenció que ja havia obtingut fa temps, però que va perdre per no haver executat en aquell moment una obra. “No la tenim assegurada, però sí que tenim un compromís verbal que aquest tipus d’obra mereix aquesta subvenció”, explica Fonollosa. En qualsevol cas, “és un projecte molt subvencionat, és a dir, les arques municipals aguantaran un 25% del total”, destaca.

L’alcalde recorda que el risc d’inundabilitat de l’illa Santacana ja existia quan es van construir els edificis, als anys seixanta del segle passat, que ara veuran afectat el seu ús residencial als baixos. Segons Fonollosa, el risc és només en cas de grans avingudes d’aigua, les classificades com a Q500, amb un període de retorn de 500 anys, és a dir, amb una probabilitat baixa o excepcional. “Es pot salvar, això? No. Perquè hauríem de fer un mur. És l’única part de tot el nucli antic que està construïda en zona inundable, l’única”, recalca Fonollosa.“Probablement, en el futur, si la normativa així ens hi obliga, que no és el cas, s’hauran de deixar buides aquelles plantes. És impossible de salvar, hauríem d’enderrocar l’edifici”, observa l’alcalde, que aposta per un sistema d’alarmes en coordinació amb l’ACA. “Però us diré una cosa: a Catalunya hi ha milers i milers d’habitatges que estan construïts en zona inundable. A Martorell només tenim aquests dotze pisos, no n’hi ha més en tot Martorell. I només en cas de Q500”, subratlla Fonollosa, poc amic de generar alarmisme.