“Hem intentat sumar i no ens hem sentit del tot escoltats”

No fa tant es va publicar un informe segons el qual estem per sota de la mitjana quant a recursos assistencials i de salut. Granollers és capital d’una comarca que creix i i sí, és cert que tenim l’hospital, però també que hi ha una gran mancança: una residència pública per a la gent gran. Fa temps que es reclama i el govern municipal estava molt ben disposat a facilitar-ho, posar el sòl, però qui hi ha d’invertir és la Generalitat, que és qui té la competència. S’han fet diferents intents, que no han prosperat, de trobar suport, per exemple, via fons Next Generation. En l’últim pressupost vam forçar que com a mínim hi hagués una partida de 100.000 euros per a la residència. És simbòlic, evidentment s’ha de buscar la inversió, la complicitat de la Generalitat. Però com a Ajuntament de Granollers ens hem de preparar per tenir equipaments i residències públiques. Sí que és veritat també, i sobretot des de la pandèmia, que s’està repensant el mode d’atenció a les persones, per potenciar que puguin ser ateses a casa, però igualment hi ha una mancança, hi ha gent que realment necessita accedir a places públiques o necessita un suport. Ens hem de posar les piles.

Hi ha una generació que ens toca cuidar, però alhora cuidem ascendents i descendents, i alhora treballem, intentem conciliar amb la vida personal, perquè si tens parella també has de conciliar amb la parella. Fan falta recursos públics en aquest àmbit. Es tendeix a pensar que la família hi serà i pot no ser-hi, o no poder.

En aquest sentit, també estem menys dotats que d’altres territoris, i ens falta molt per atendre la diversitat funcional i intel·lectual, per exemple places en centres especials de treball... S’avança cap a l’atenció domiciliària, potenciar la nostra autonomia al màxim, però és veritat que això també vol dir tenir suport. A la nostra societat, cada vegada més, hi ha molta gent que no té recursos per assumir-ho, i no només econòmics, també de temps, de disponibilitat, de coneixements. No es pot.

Veníem d’haver adquirit un seguit de compromisos en les ordenances, que vam votar a favor. En el cas del pressupost vam aconseguir introduir la partida de la residència de gent gran. Però, tot i que veníem de la feina feta en les ordenances, havíem d’anar treballant al llarg del 2024, però no es va fer, així que finalment ens vam abstenir.

Insistíem molt en qüestions d’habitatge. Havíem incidit en la recollida de les escombraries comercials, tot i que això està més vinculat a les ordenances. Aquest tema havia provocat molta queixa i proposàvem que es fes un estudi per analitzar ben bé què s’estava pagant i que s’apliqués de la manera més justa possible, en funció del que cadascú genera. Hi havia la recollida porta a porta, la renovació del concert de neteja... Resumint, s’havia fet un treball força conjunt de totes les forces i el govern es va comprometre a fer feina plegats, però al final va acabar fent la seva. Ens van deixar al marge. La nostra abstenció en el pressupost del 2025 és com un “no ens n’acabem de refiar”.

El seu discurs és molt de sumar, de diàleg, de fer aliances, però a vegades ens sembla buit, perquè a l’hora de la veritat lideren segons la seva manera de fer. Hem intentat sumar i no ens hem sentit del tot escoltats pel govern. Hem de poder demostrar que volem ser una alternativa real al govern actual, però ser-ho treballant molt en clau granollerina.

Per exemple, des de l’inici de la legislatura volem treballar el pacte per l’educació. La nostra ciutat necessita un pacte més enllà de les sigles i dels partits polítics, cal treballar-ho de forma molt més transversal. La radiografia de la situació educativa és que hi ha encara segregació escolar en alguns centres. Tenim una matrícula viva al llarg del curs que és important i ens cal fer un pacte per repartir aquesta matrícula viva i revertir la situació dels centres on es detecta segregació escolar. Han de ser centres públics en igualtat de condicions que la resta.