Teràpia de grup independentista

Guíxols Decideix i la Casa Irla de Sant Feliu han apostat aquest 2025 per rearmar l’independentisme, no pas en el sentit de l’OTAN, però sí en el de recuperar l’autoestima i reformular l’estratègia i recuperar “el relat”, en paraules de l’activista Toni Strubell, establert des de fa temps al municipi i actualment membre del secretariat de l’Assemblea (ANC). Aquí, en comptes de sobreposar-se al discurs trumpista, Strubell va posar altres exemples de discursos que els mitjans de comunicació, sobretot estatals, han fet calar en una part de l’opinió pública catalana, i els va contradir: “Puigdemont no és un fugitiu; el CNI no desconeixia la figura d’[Abdelbaki] Es Satty [l’imam de Ripoll rere els atemptats del 17-A]; Illa no governa per a tothom, i la Transició no va ser modèlica”.

Strubell va voler mirar al present i, sobretot, cap al futur: “Tenim el fals relat que ens tornen la Renfe, mentre que l’única transferència que caldria esperar és la independència”. I va advocar per refer una unitat d’acció política que, veient l’aforament de la sala, plena però amb més gent de l’òrbita de Junts, encara sona utòpic.

Segurament, perquè les dues ponents de l’acte provenen d’aquesta formació. L’exdiputada i exvicepresidenta, Aurora Madaula, però, va insistir a autodefinir-se com a “historiadora”, i per això va defensar referents de transversalitat com el diputat i alcalde local republicà Pere Caimó, al segle XIX; el Consell Nacional Català fundat a Londres, a les acaballes de la Guerra Civil, i el posterior exili de Josep Irla (ERC) i la lluita diversa del teixit social per reconstruir el catalanisme en la clandestinitat a dins de Catalunya, durant la dictadura.

Davant la desmobilització, tot i que Strubell ja havia admès que “sortim plorats de casa”, Madaula va insistir que “sense acció, no hi ha esperança”. Per tant: “Actuem perquè, si no, no resta cap més alternativa que la desesperança” que una part destacable de l’independentisme ha autodiagnosticat en els darrers anys.

Per tancar l’acte, l’expresidenta del Parlament, Laura Borràs, va arrencar amb intenció de ser concisa, tot i que no tant com l’aplaudit discurs més breu de Francesc Macià –“Catalans! Catalunya!”– després d’un míting que havien protagonitzat, entre d’altres, el seu conseller i ideòleg Ventura Gassol. Borràs va recordar el seguit d’agressions rebudes pel sobiranisme del referèndum de l’1-O de 2017 ençà, i les paraules que va assegurar haver escoltat durant el seu processament per l’afer de la Institució de les Lletres Catalanes: “O acepta culpa, o irá a la cárcel.”

Però malgrat tot, va insistir que encara que el CEO, el baròmetre d’opinió de la Generalitat rebaixi el suport a la independència al 32%, “només hi ha un 27% en contra” explícitament. Creix el gris dels indecisos i seria moment de començar-los a recuperar. Les receptes: fer retornar les estelades en les mobilitzacions del descontentament per Rodalies, per la manca d’habitatge o altres matèries. I recordava la persistència de col·lectius com ara Meridiana Resisteix, que dijous va celebrar 1.714 dies de lluita. “Què hem de fer? Deixar de ser catalans, o deixar de ser imbècils?”, va reblar parafrasejant l’escriptor Joan Sales.

Al torn de preguntes, la de resposta impossible sobre la unitat política immaterialitzable, que Junts sempre atribueix a la resta. També pel referèndum pactat com a condició, que Borràs a títol personal veu inconcedible, però figura entre les carpetes no obertes de la negociació internacional amb el PSOE. Sobre l’elevada mitjana d’edat per fer la revolució? “La joventut també hi és”, defensava Madaula, però en altres espais que també, alhora, copa l’extrema dreta, per altres bandes i des de les xarxes socials. Molts fronts oberts.