El president del TC promet la sentència de l’amnistia abans de l’estiu

El president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, ha expressat el seu compromís de resoldre els recursos d’inconstitucionalitat en contra de la llei d’amnistia abans de l’estiu. Segons el president del TC, el full de ruta en la seva etapa és “resoldre dins del primer any de l’entrada en vigor” i això vol dir “resoldre abans de l’estiu, però tampoc no podem precisar més,” el que s’anomena recurs de capçalera que serà la resolució que dictarà la pauta a seguir en la cascada de resolucions. “No tenim un procés sobre la llei d’amnistia, en tenim 30. Tenim 16 recursos d’inconstitucionalitat presentats pel PP i quinze comunitats que en el cas d’algunes comunitats son dobles perquè és un recurs del govern i un recurs del parlament autonòmic, tenim 6 qüestions d’inconstitucionalitat per part del Tribunal Suprem, el TSJ de Catalunya i l’audiència provincial de Madrid, i tenim 8 recursos d’empar que ens han presentat ciutadans que invoquen les seves garanties constitucionals perquè no se’ls ha aplicat la llei d’amnistia”, ha volgut recordar el president del TC. “Per resoldre els recursos d’empar primer haurem de decidir si la llei d’amnistia és constitucional i en això estem”, ha reblat tot recordant que la ponència està en mans de la vicepresidenta del TC, Inmaculada Montalbán.

En un esmorzar informatiu a l’Ateneu de Madrid en el marc del cicle Los desayunos del Ateneo, Conde-Pumpido ha recordat el combat contra l’alla de recusacions que ha frenat el debat. “Hem tingut 80 recusacions i la resolució de cadascuna d’elles ha paralitzat el procés”, ha evocat. Però això no evita l’objectiu de tenir una sentència abans de l’estiu perquè “la justícia tardana no és justícia” i la llei d’amnistia s’aplica “de forma normalitzada” en tribunals catalans i prou. “El TC està funcionant bé i compta amb dotze juristes esplèndids”, ha presumit.

Mirant al procés, Conde-Pumpido ha reivindicat l’aplicació de l’article 155 per “resoldre pacíficament” una “acció secessionista que va pretendre desmembrar l’estat des de l’interior”.

Sobre la politització d’un tribunal que té com a president un exfiscal general de l’estat amb José Luis Rodríguez Zapatero i com a membre l’exministre de Justícia amb Pedro Sánchez, Juan Carlos Campo, Conde-Pumpido ha animat a alçar la mirada més enllà dels Pirineus: “El president del Tribunal Constitucional rfancès, Laurent Fabius, no només va ser ministre sinó que també va ser primer ministre”. Per Conde-Pumpido, “la llei no és una ciència exacta, el dret no és una ciència exacta”, ha dit per justificar una disputa entre progressistes i conservadors que replica el duel entre el PSOE i el PP a les Corts. Dit això ha posat un mur a la persecució dels magistrats perquè “el delicte de prevaricació no pot ser utilitzat contra els magistrats del TC” i perquè els seus integrants tenen “immunitat” i “no poden ser perseguits pel que diuen les seves resolucions”.

Conde-Pumpido ha reivindicat el triple paper del TC com a “jutge de lleis, jutge dels conflictes i jutge de les competències entre les comunitats i l’estat central”. “Dediquem gran part del temps a consolidar l’estat de les autonomies fent d’àrbitres entre administracions”, ha posat en valor. “No hi pot haver cap partit sense àrbitre”, ha dit.

Davant el desafiament que li ha plantejat ara l’audiència de Sevilla saltant per sobre de Madrid per recórrer a una qüestió prejudicial a la justícia europea en l’afer dels EROs per esclarir en quins termes aplica la sentència sobre el cas de corrupció a Andalusia, Conde-Pumpido ha confirmat que no anirà al xoc contra el tribunal sevillà sinó que només pretén “obrir un debat jurídic”. “Respectem la qüestió prejudicial que es presenti al Tribunal de Justícia de la UE però sempre ha estat pèvia, mai com a recurs secundari al final del procediment quan el tribunal ja s’ha pronunciat. L’article 164 de la Constitució dona poder de cosa jutjada a les resolucions del TC”, ha argumentat. “És un assumpte nou que afecta la nostra jurisdicció i e que hem fet és convocar un debat jurídic”, ha reblat.

En un moment en què dirigents del PP com ara Esteban González Pons han arribat a definir el TC com “el càncer” del sistema democràtic espanyol, Conde-Pumpido ha lamentat –sense citar ningú pel nom propi ni pel nom del partit– que “en ocasions els poders que han escollit el TC es regiren contra el TC”. “Desqualificar el sistema d’elecció del TC és desqualificar el mateix TC”, ha reblat. El president del TC ha citat el seu predecessor assassinat per ETA Francisco Tomás y Valiente quan deia que “el TC no pot esperar l’aplaudiment ni acovardir-se davant la crítica”.

En l’actual conjuntura, a més de la gran carpeta catalana de l’amnistia pendent de l’examen final, al TC han arribat recursos com el de la comunitat de Madrid contra la reforma de la llei d’estrangeria per a l’acollida de menors no acompanyats arran del pacte del PSOE i Junts.