POLÍTICA
L’Audiència rebutja amnistiar els quatre investigats per la protesta contra Felip VI a Caldes de Malavella
La interlocutòria recull que la protesta del 5 de juliol del 2023 no era “reivindicar la independència” sinó manifestar el “rebuig a la família reial”
L’Audiència de Girona rebutja amnistiar els quatre investigats per la protesta contra Felip VI a Caldes de Malavella el 5 de juliol del 2023, quan el monarca va presidir l’entrega dels Premis Fundació Princesa de Girona (FPdGi). La interlocutòria tomba el recurs de la defensa i confirma la decisió del jutjat d’instrucció, que ja va desestimar aplicar la mesura de gràcia. L’Audiència descarta que aquesta mobilització entri dins els supòsits de la llei, perquè l’objectiu de la protesta “no era reivindicar la independència de Catalunya sinó manifestar el rebuig a la família real”. De fet, el tribunal diu que la concentració contra el Borbó era “un acte obert a qualsevol persona que rebutgés la seva figura, fos o no independentista”.
La causa contra els quatre investigats es remunta al 5 de juliol del 2023 quan el monarca espanyol i la princesa Elionor van presidir l’entrega dels premis FPdGi, a l’hotel Camiral. Per protestar contra la presència dels Borbons, unes 400 persones es van concentrar a l’entrada de Caldes -a uns 4 quilòmetres de l’hotel- perquè a la zona hi havia un fort dispositiu de seguretat. Segons recorda l’agència ACN, des d’aquí, els manifestants es van dividir; uns van continuar per la carretera i els altres van anar camp a través. Hi va haver un grup de 60 persones que van escapolir-se del cordó policial i es van aconseguir acostar al complex. Aquí, un segon cordó policial els va aturar, però una quinzena de manifestants van aconseguir eludir-lo. Dins aquest darrer grup hi havia els quatre activistes que, després de travessar l’autovia A-2, van aconseguir saltar la tanca del complex de luxe. Els mossos els van interceptar poc després, quan encara es trobaven lluny de l’hotel on s’entregaven els premis. La policia els va denunciar pels delictes de desobediència i contra la seguretat del trànsit (perquè van travessar l’autovia A-2). Des del principi, els investigats van demanar que s’arxivés el cas, perquè consideraven que s’emmarcava dins el dret de protesta. A més, coincidint amb el dia en què estaven citats a declarar, durant un acte de suport que es va fer a les portes dels jutjats de Santa Coloma de Farners, també van demanar acollir-se a l’amnistia.
L’any passat, el jutjat d’instrucció 4 ja va desestimar sobreseure el cas i també va rebutjar l’aplicació de l’amnistia. En aquell cas, el jutge també va concloure que la petició no s’emmarcava dins els supòsits que recull la llei (dient que, durant la manifestació antimonàrquica, els investigats van travessar l’autovia en diferents ocasions).
La defensa dels investigats va recórrer contra la decisió del jutjat davant l’Audiència de Girona, reclamant que s’apliqués l’amnistia als quatre manifestants. I ara, la Secció Tercera ha tombat el recurs i ha confirmat allò que ja va decidir el jutjat d’instrucció: que la llei d’amnistia no té encaix en aquesta causa.
Rebuig als Borbons
La interlocutòria recull que “l’objectiu de la manifestació de protesta” d’aquell dia “no era reivindicar la independència de Catalunya, sinó manifestar rebuig a la família reial”. “I aquest objectiu pot ser compartit pels independentistes, però també per gent que professi altres ideologies”, continua l’Audiència de Girona, posant com a exemples -literalment- els “anarquistes, republicans, comunistes o votants d’En Comú Podem”. “De la mateixa manera que en un acte que tingui per objectiu la independència de Catalunya se suposa que hi assistiran només independentistes, un acte amb la finalitat de rebutjar la presència del rei és obert a tothom qui rebutgi aquesta figura”, recull l’escrit del tribunal. “Sigui o no independentista”, precisa l’Audiència de Girona, per posar en relleu que, a parer seu, la causa no té encaix dins la mesura de gràcia. “Un anarquista, per exemple, rebutjarà la presència del rei, però també ho farà amb la independència, ja que busca la supressió de qualsevol Estat”, continua la interlocutòria de la Secció Tercera. Per a l’Audiència, admetre que, com sostenia la defensa, la manifestació de Caldes és un acte independentista, suposaria avalar també que a “qualsevol acte on assisteixin persones partidàries de la independència (sigui polític, esportiu, cultural, festiu, etc.) és un acte independentista”. “I que, per tant, estaria emparat per la llei d’amnistia; i això, senzillament, no és així”, conclou.