Merz o com frenar el trumpisme

El nou govern d’Alemanya ha de fer front, no només a una política aranzelària agressiva i verinosa per a una potència exportadora, sinó també a la imprevisibilitat d’unes mesures dràstiques que s’activen o es desactiven d’un dia per l’altre”, advertia Torsten Schmidt, cap de l’Institut Leibniz d’Investigacions Econòmiques, RWI, l’endemà que els conservadors de Friedrich Merz i els socialdemòcrates del canceller en funcions Olaf Scholz presentessin el seu pacte de coalició. El missatge del cap del RWI es produïa en la compareixença conjunta dels principals instituts alemanys, on es va presentar una nova correcció a la baixa dels pronòstics per a l’evolució del PIB alemany. La primera economia europea acumula dos anys seguits en recessió i, segons els instituts, en el millor dels casos tindrà un creixement mínim aquest 2025: un 0,1%, en comptes del 0,8% que calculaven a la tardor.

El proteccionisme radical de Donald Trump és el gran enemic per a la prioritat declarada del futur govern de Merz, la reactivació econòmica. A l’altra forma de trumpisme, les ultradretes europees aliades de l’histriònic president dels Estats Units, se la vol mantenir aïllada i combatre corregint allò que, segons Merz, alimenta la frustració de molts ciutadans. Alemanya ha de deixar de ser el país preferent d’acollida d’una migració irregular descontrolada, segons el previsible nou canceller d’Alemanya. Per raons de seguretat i pels costos que, diu Merz, generen a l’Estat.

Sis setmanes després de la victòria electoral de la Unió Cristianodemòcrata i la seva agermanada Unió Socialcristiana de Baviera (CDU/CSU), Merz va poder presentar aquest dimecres un pacte de govern amb els socialdemòcrates. El primer que salta a la vista és que no se l’hauria d’anomenar “gran coalició”. Aquest era el terme amb què es van conèixer fins ara les aliances entre els partits dits majoritaris. El problema, però, és que ja no ho són. La nova coalició no la formaran el primer i el segon grup del Parlament. La segona força parlamentària és, des dels comicis del 23 de febrer, la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), on s’agrupen tant el neonazisme com el trumpisme alemany. En aquestes sis setmanes, i mentre Merz negociava la coalició, els sondejos han situat els ultres en línia ascendent i pràcticament empatats amb la CDU-CSU. Els socialdemòcrates continuen enfonsats al tercer lloc.

El pacte de Merz busca un equilibri entre els socis, que en realitat són tres. La CDU tindrà set ministres, la CSU bavaresa n’assumirà tres y els socialdemòcrates set més. A l’agressiva política aranzelària de Trump vol respondre el futur canceller amb la consigna del Germany is back (“Alemanya ha tornat”) com va respondre a una pregunta en anglès en presentar el seu pacte. No va aclarir, però, com s’ho farà, en aquest context d’incerteses globals que, com diuen els experts, són el gran enemic per planificar estratègies i inversions. Merz, que podria ser elegit canceller pel Parlament els pròxims 6 o 7 de maig, té al seu favor un instrument nou: l’esmena constitucional que va prosperar fa unes setmanes i que va alliberar del fre al deute la despesa en defensa, a més d’un fons de mig bilió d’euros per a infraestructures. Això implicarà unes possibilitats d’endeutament pràcticament il·limitades per al rearmament i ajud a Ucraïna, la lluita contra els ciberatacs i l’espionatge. També permetrà la posada al dia d’unes infraestructures esmorteïdes i l’impuls a la digitalització, l’altra assignatura pendent d’Alemanya.

Els socialdemòcrates assumiran Defensa i Finances. També els correspondrà Treball, des d’on pensen lluitar contra las retallades socials i per una rebaixa fiscal als ingressos baixos i mitjans.

L’altra peça fonamental en l’engranatge és Interior, però correspondrà a la CSU bavaresa. A aquest ministeri pertany el control de les fronteres i la immigració irregular. Merz va guanyar les eleccions amb propostes de línia dura, com les devolucions en calent. També ha promès accelerar les expulsions a tercers països dits segurs o als seus llocs d’origen, en el cas d’afganesos o sirians. El pacte preveu la supressió o restricció a casos excepcionals del reagrupament familiar per a refugiats que perceben protecció subsidiària –és a dir, els qui han estat rebutjats, però no poden ser expulsats per raons humanitàries–. I també una reducció dels subsidis als refugiats que no mostrin “motivació” per treballar.

És un canvi de paradigma respecte a l’anomenada “cultura d’acollida” que va representar Angela Merkel davant successives crisis migratòries i malgrat les pressions del seu bloc conservador perquè tanqués fronteres. L’excancellera, enemiga interna de Merz, considera ara “correcte” el propòsit de retornar els immigrants irregulars al país per on hagin ingressat a Alemanya. Sempre que, adverteix, es faci d’acord amb “els veïns europeus” afectats.