“Castellfollit hauria de rebre un finançament fix per a la cinglera”

Cada vegada que hi ha un canvi de govern, hem d’agafar els nous governants i, encara que estiguin al cas que la cinglera és un monument geològic únic al país i singular, els hem de tornar a explicar la feina que hem anat fent amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, el Consorci de Salut i Medi Ambient de la Garrotxa i el parc natural. Ara, per exemple, ha acabat una última neteja que vam iniciar fa tres mesos; ha quedat molt bé.

No, només la part del riu Fluvià. L’hem fet en dues fases i amb fons europeus. La primera va costar molt i en la segona es va fer la licitació i va guanyar una empresa que ha anat molt bé, ha fet molt bona feina. Bàsicament, és aquest manteniment que fem a les zones que l’Institut Geològic té monitorades, que, després i dos cops a l’any, fa un escaneig de tota la cinglera, fins al morro.

És bastant més complicat, perquè està tot més brut, tot i que estem mirant com hi podem actuar.

Ara, s’ha fet una reunió amb les diferents parts implicades per mirar en quin punt estem. Nosaltres seguim reclamant –i és el que estem treballant amb la Generalitat– que Castellfollit pugui rebre un finançament fix per al manteniment de la cinglera, que és una cosa que fa molts anys que hi anem al darrere.

Es tractaria d’agafar un punt petit concret i fer una prova pilot de com podríem arribar a estabilitzar-la. Evidentment, nosaltres no pararem la natura, però sí que podem mantenir la cinglera tan bé com puguem, tant pel que fa a les neteges com al control que fa l’Institut Geològic. El que no podem fer és tractar la cinglera com el marge d’una carretera i fer un enreixat de tota la paret, no tindria sentit. Sí, però, que en algun punt podem fer una prova pilot. Un cop hàgim aconseguit el finançament per fer aquestes neteges, que haurà de ser compartit i l’Ajuntament hi haurà de posar diners, es podrà tirar endavant aquesta prova pilot. És a dir, seguim fent feina, ara ja estem mirant quan es podrà fer la propera neteja i esperem que ja sigui amb el finançament fix al qual em referia abans.

Tot i escanejar la cinglera, no sabem què hi ha a dins, només en ho imaginem. Per tant, primer s’ha de fer algun tipus de sondeig, algun tipus d’actuació que ajudi a fer que no hi hagi tantes esllavissades. Es tracta de mirar si en algun lloc on hi hagi alguna esquerda important podem evitar que alguna columna caigui, gràcies a l’estabilització.

Si es fa una neteja com Déu mana en un sector, entre un total de 50.000 i 60.000 euros. Entre la feina que fa el Parc Natural de la Garrotxa, per una part, entre la que fa l’Institut Geològic per una altra... Cal tenir en compte que hi ha una sèrie de tècnics, que cada tres mesos analitzen la cinglera, la monitoren, controlen els sensors de moviment... Els 50.000 euros són de manteniment, i una altra cosa és tota la feina que es fa al voltant.

Seria una bona xifra per començar a actuar i per fer actuacions de manteniment importants.

Si nosaltres ens poguéssim gastar 50.000 euros cada any per mantenir la cinglera en qüestions, bàsicament, de neteja, jo ja signo on sigui. Tenint en compte que estem parlant d’una neteja a l’any.

El seu comportament és un comportament normal, natural. No s’ha detectat cap moviment estrany i l’evolució és la que és. A Castellfollit de la Roca, cada any, es produeixen microesllavissades, perquè és una cinglera que està viva. El fet que estigui monitorada, que estigui amb els sensors de moviment, etc., ens ha permès detectar que des de l’any 2018 fins ara, que s’estan duent a terme neteges continuades, no hi ha hagut grandíssimes esllavissades. Amb alguna llevantada que, pel que sigui, n’ha produït dins del seu comportament normal, però pensem que funciona el fet de tenir neteges i de mantenir-la neta. És una zona de risc geològic, però per això estem fent feina, sense alertar a ningú. Els que estem ara en aquesta època hem de mirar de fer tot el que estigui a les nostres mans perquè hi hagi el mínim d’esllavissades possible. Això no vol dir que la natura no faci la seva feina.

La cinglera està sectoritzada, tant la part del Turonell com la del Fluvià i, per tant, es va actuant a mesura que es va necessitant. Sí que és veritat que últimament, a causa també del fet que hem tingut poc finançament, hem hagut d’anar a assegurar allà on realment tenim els sensors de moviment, les set càmeres de la Universitat Politècnica per detectar moviment... En el moment en què et pots plantejar un finançament que estigui bé per a la cinglera, pots decidir els sectors que vols fer.

És diferent. No seria tan espectacular com la vista del Fluvià, bàsicament, perquè allà tenim molt més d’espai per veure-la; al Turonell, queda més enclotada amb una llera del riu, però, seguint aquesta llera, hi ha trams molt espectaculars. L’accés també és complicat.

Les coses van lentes, però van. El nostre objectiu és que, més aviat que tard, puguem recuperar la pedrera com a espai públic de difusió del basalt. A Castellfollit hi havia hagut diverses pedreres. L’espai que volem recuperar és la pedrera Ortiz, que és privada. No es pot explotar. La intenció de l’Ajuntament és que la part privada que havia estat l’explotació pugui acabar essent pública. L’Ajuntament o el parc natural, per què no, l’haurien de comprar, ja que som una de les portes d’entrada a la zona volcànica, un punt més de visita obligatori.

En podem trobar a la Sagrada Família, en molts carrers de Catalunya quan els carrers eren empedrats, a la cripta Gaudí, moais d’arreu... És una pedra molt noble.

Quatre o cinc, però eren molt més petites; la més important era l’Ortiz. Molts homes de Castellfollit havien treballat a la pedrera. Per això fem la Fira dels Picapedrers, per divulgar aquesta activitat que ens caracteritza, i ara, amb l’espai Ortiz ho consolidaríem.