Menys bones paraules i més fets
Entitats de Badalona assenyalen la bona voluntat del govern de García Albiol però reclamen que les promeses cristal·litzin en fets
Els col·lectius que treballen en l’àmbit dels serveis socials, els més descontents i crítics amb la gestió de l’executiu del PP
Diferents entitats de Badalona han analitzat l’acció del govern local del PP, quan falta poc per arribar a l’equador del mandat. A tall de resum, assenyalen que l’executiu de Xavier García Albiol, amb majoria absoluta, mostra bona predisposició a transformar una ciutat que havia quedat ancorada en el temps però coincideixen que encara ara hi ha més paraules que fets. Els serveis socials sembla que són la filla maltractada per l’administració liderada per un alcalde que va prometre a so de bombo i platerets que la transformació començaria a cristal·litzar el 2024.
El president de la Federació Empresarial de Badalona, Josep Maria Puente, és dels més optimistes. Creu que l’actual govern “està donant més suport que anteriors executius –també els del PP– a sectors com la indústria i el turisme”. Com a exemples per il·lustrar aquesta sensació, Puente esmenta les visites del batlle a empreses locals, l’interès per atreure noves firmes que puguin generar llocs de treball, la presència de la ciutat a Fitur, la voluntat anunciada de rescatar de l’oblit el projecte d’ampliació del Badalona Centre Internacional de Negocis o la intenció de dur la Facultat d’Infermeria a Can Ruti. Amb tot, el president de la FEB opina que la ciutat “ve de tan enrere” que continua sent difícil fer-la ressorgir. Aquest empresari badaloní també és del parer que algunes administracions municipals, com la Diputació de Barcelona, “comencen a tenir-nos més en compte i a mirar cap a Badalona”. Puente, però, no oblida les principals mancances que té el sector que representa i que venen de ben lluny. Les principals són millorar l’estat dels polígons industrials de la ciutat –“segueixen estant molt deixats”, indica– i posar fi a un mal que es pot considerar endèmic pels anys que fa que es prolonga i per la mala fama que s’ha guanyat la ciutat a pols: la manca d’agilitat en la tramitació de permisos i llicències. “Segueix sent un desastre”, assenyala amb contundència, i aconsella “canviar l’Ajuntament de dalt a baix per fer-lo funcionar amb criteris empresarials i no funcionarials”. Finalment, el representant dels empresaris es mostra esperançat amb la injecció que suposa per a aquest teixit l’arribada del Catalunya Media City a les Tres Xemeneies.
El president de la Federació d’Associacions de Comerciants de Badalona, Joaquim Nocete, reitera la mateixa queixa que la resta d’entitats: l’anunciada voluntat de canviar les coses topa amb la manca d’agilitat en la tramitació municipal. “L’Ajuntament ni tan sols té prou personal destinat a gestionar l’àmbit del comerç i la falta d’estructura municipal és un problema que afecta tots els departaments”, assenyala Nocete, que considera que falta més suport polític als negocis de proximitat “si volem que Badalona sigui reconeguda pel seu comerç”.
El president del Badalona Bàsquet Base (BBB), Rosendo Gabara, veu bona voluntat i bones paraules en el govern local per posar fi a l’estat deplorable dels pavellons municipals però la realitat, al seu parer, és que les paraules “no es transformen en acció perquè la maquinària municipal no funciona i hi falta gent”. La manca de manteniment que han patit les instal·lacions durant molts anys encara s’arrossega. En un pavelló històric com és La Plana, els vestidors no disposen de dutxes. Això és només un exemple perquè és estrany trobar un poliesportiu que no tingui alguna mancança important. “L’alcalde dona la cara, això no ho podem negar, i ens demana paciència per revertir la situació, però la realitat és que no hi ha forma de veure una millora real”, sosté el president de l’entitat que aglutina els 12 clubs de bàsquet locals. Aquestes entitats també reclamen més pistes perquè amb l’oferta actual no en tenen prou. “Calculem que tenim una mancança d’entre 140 i 150 hores de pista i que el poliesportiu La Colina només en resol poc més de 50”, assenyala. Rosendo Gabara vol recordar al govern municipal que a la ciutat “segueixen existint terrenys lliures on es podria construir algun pavelló més”.
La participació que no arriba
Des de la Federació d’Associacions Veïnals de Badalona (FAVB), el seu president, Rubén García, coincideix que la comunicació amb el govern local “ha millorat”, però després matisa que les voluntats no es materialitzen: “Ens diuen que ens faran costat però la participació ciutadana no hi arriba.” García reclama més inversions als barris i més agilitat amb la tramitació, i subratlla les dificultats que tenen totes les entitats locals amb les subvencions. La federació veïnal exigeix també que s’acceleri la construcció del CAP de Sant Crist i que es prenguin més seriosament el problema de l’habitatge, ja que Badalona té un greu problema per la manca de pisos socials.
La necessitat de pisos per atendre persones amb necessitats específiques, com ara les dones víctimes de violència de gènere, és també una demanda de la Federació de Dones de Badalona. La seva presidenta, Celes Yáñez, lamenta que la ciutat no disposi d’un circuit organitzat per atendre les dones maltractades i assegura que el Servei d’Informació i Atenció a les Dones de Badalona (SIAD) està tan desmantellat que les dones han acabat optant per no utilitzar-lo. Yáñez reclama carrers més segurs, espais i serveis dignes –el centre cívic de la Morera fa cinc anys que està tancat– i punts liles a tots els actes massius. Diu, a més, que el govern local ha escoltat totes les demandes i els ha demanat un vot de confiança, però subratlla que s’han de començar a veure els resultats si volen “tenir credibilitat” perquè de moment no veuen la millora.
De fet, els serveis que impliquen una atenció directa als col·lectius més vulnerables són els que concentren les crítiques més consistents. Aspanin, una associació que atén persones amb discapacitat intel·lectual, manté que representa un àmbit que, en termes generals, interessa poc a la classe política. Ho diu la seva gerent, Eva Gayarre, i ho reafirma la seva presidenta, Maite Forteza. “Els serveis socials es dediquen a atendre la pobresa. La discapacitat intel·lectual no és coneguda”, diu Gayarre, que recorda que des de l’entitat tracten cada cop més casos relacionats amb la salut mental i la sensació és que l’Ajuntament “no n’està al cas”. La gerent d’Aspanin, entitat de referència de psiquiatria de Can Ruti i del centre de salut mental de Torribera, detalla que cada cop gestionen més casos i, per tant, més complicacions per donar una resposta òptima a tothom, sobretot perquè a la ciutat manquen serveis bàsics com ara residències per acollir aquestes persones. “I truques a l’Ajuntament i en una setmana tens entrevista amb la regidora, però això no resol les nostres mancances”, sosté. La presidenta d’Aspanin, per la seva banda, creu que l’administració ho confia tot al paper de les famílies i remarca que entitats com Aspanin fan de vegades la feina que correspon als governants: “Ja assumim aquest paper, però almenys que ens ajudin a fer-la en condicions.” Una altra demanda de Maite Forteza té relació amb la tramitació de tota la paperassa: “Fa dècades que demanem una finestreta única i ni cas.” Lamenta també que el govern local no sigui conscient de l’estat de l’escola d’educació especial ja que assegura que ara mateix està col·lapsada, “un fet que porta a repartir la gent per les escoles ordinàries, i aquesta no és la solució”. Finalment, explica que la gent amb discapacitat viu cada cop més anys i que aquest fet provoca que s’incrementi la necessitat de pisos adaptats.
La plataforma Sant Roc Som Badalona va arrencar com a associació sociocultural però cada cop hi arribaven més famílies que demanaven ajuda perquè necessitaven un sostre, així que va acabar derivant en una entitat que atén famílies vulnerables que tenen una ordre de desnonament a sobre. El seu portaveu, Carles Sagués, recorda que el PP ja va marcar la seva línia quan va eliminar la regidoria d’Habitatge per crear la d’Antiocupacions, o quan a la regidoria de Drets Socials s’hi va afegir “i de Cases Regionals”. Sagués té molt clar que a l’alcalde “la pobresa li fa nosa” i, com a prova d’això, recorda que va aturar la construcció d’un alberg social, va tancar l’alberg per a persones sense sostre (Can Bofí Vell), no ha creat el menjador social o ha desmantellat el Consorci Badalona Sud. A aquesta plataforma hi arriben una mitjana mensual de 50 i 60 ordres de desnonament i, segons Sagués, “es parla que a la mesa d’emergència hi ha unes 150 famílies esperant un pis social, tot i que no tenim accés a les dades oficials, però per al govern de Badalona no és un problema que els menors es quedin al carrer”. La plataforma reclama, a més, que es doti de més recursos la regidoria de Serveis Socials i que es negociï amb els grans tenidors que tenen pisos buits, alhora que lamenta els vídeos de l’alcalde denunciant ocupacions: “On ell veu delinqüents, nosaltres ens trobem famílies que no poden accedir al mercat immobiliari.” Finalment, Carles Sagués recorda que el consistori ha abandonat recentment la Taula sense Llar, “una mostra més de les seves intencions”.
Les entitats que formen part d’aquesta taula han valorat aquest pas enrere fet pel govern d’Albiol: “Vam manifestar per escrit la nostra preocupació a la regidoria de Serveis Socials davant la decisió de deixar de formar part de la Taula sense Llar perquè es perd un espai de debat i coordinació.” Les entitats assenyalen també: “Més enllà de la diversitat de mirades o enfocaments diferents de les intervencions, pensem que cal mantenir la interlocució per atendre la complexa realitat del sensellarisme.” També per escrit, van fer saber al govern municipal que consideren que l’Ajuntament “hauria de continuar formant part de la taula i prendre un paper actiu per poder actuar conjuntament en la defensa i protecció de les persones més vulnerables”. Els mateixos col·lectius, que finalment assenyalen que el tancament de Can Bofí Vell “va ser un pas enrere en l’atenció i acompanyament al sensellarisme a la ciutat en un moment en què manquen recursos”, han reiterat la seva predisposició a trobar vies de futures col·laboracions.
