Josep Maria Vallès i Navarro
Alcalde de Sant Cugat del Vallès (Junts)
“Volem que la gent jove es pugui emancipar al seu poble”
“Crec que tots estem d’acord que Sant Cugat del Vallès no ha de créixer per créixer. Estem a les portes dels 100.000 habitants”
“És una bona proposta. És un problema de país, però és cert que els preus a Sant Cugat encara són més inaccessibles”
S’ha revertit en un any el dèficit ambuna bona gestió interna i fent ajustaments La idea és apostar pel creixement vegetatiu i si fem un pacte i estem tots d’acord serà fàcil
A les portes dels dos anys com a alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès fa un balanç positiu de la gestió feta fins ara i de la relació amb ERC, socis de govern. De fet, creu que la gent percep que s’estan “solucionant urgències i planificant temes de futur”.
Fa uns mesos deia que la seva obsessió era revertir el dèficit del consistori i ja ho han fet.
Feina feta. Vam fer la liquidació del pressupost del 2024, que hi havia un dèficit acumulat de 32 milions, entre el 2022 i el 2023. Això s’ha revertit, diguéssim que tenim entre cometes un superàvit d’uns dos milions, que és poc, però a partir d’aquí podem començar a fer inversions. Es podia solucionar en quatre anys però vam preferir fer-ho en un any.
Com ho han aconseguit?
Fent una bona gestió interna i fent ajustaments, vulguis o no, perquè al final si es va arribar on es va arribar és perquè s’havien previst ingressos que mai van arribar o es va fer un pressupost, potser, massa inflat.
La situació econòmica ha limitat les inversions fins ara?
Fins ara hem sembrat. Hem planificat coses que estan en marxa, que no costen diners, com ara convocar un concurs públic fer una segona residència pública a Sant Cugat. Ja s’ha tancat el període i es va presentar la Fundació Paradís, de la Mútua de Terrassa. Altres coses que són feina interna com el tema dels jutjats. Hi havia una reivindicació de més de 35 anys i feia 25 anys que a l’Estat espanyol no es feia un nou partit judicial propi. Ho vam aconseguir abans d’acabar el 2024; això no va costar diners, va ser negociació política de dues setmanes, així de fàcil. El que costarà diners és fer els jutjats. Això és responsabilitat de la Generalitat; ja vam parlar amb ells i va venir el conseller de Justícia. També hem encarregat un estudi a l’Autònoma per saber la dimensió dels jutjats.
I la millora de la situació en què es traduirà al carrer?
Es veuran coses. Una cosa tan bàsica com cuidar el seu espai urbà. Sant Cugat és un municipi molt ampli i les voreres i calçades no estan bé. Tenim controlades més de 30.000 incidències a la via pública. Hem posat 3,5 milions d’euros –l’any que ve i l’altre farem el mateix– per fer voreres i calçades en uns carrers concrets del centre i també a la resta del municipi. També hi haurà la posada en marxa del concurs de neteja; són deu milions l’any, la licitació amb més despesa. Tenim un servei de neteja i escombraries prorrogat des de fa gairebé cinc anys i estem donant un servei per a una ciutat de 60.000 habitants quan gairebé som 100.000. A partir del juny, juliol, setembre es veuran canvis. Ja ho hem adjudicat i es tracta d’adquirir nous vehicles, nous contenidors... Els contenidors soterrats quedaran fora. En els espais més emblemàtics o de vianants, hi haurà contenidors unes hores al dia. Sant Cugat és una de les ciutats que més reciclem des de fa molts anys.
El PSC no acaba de veure clar com s’ha revertit el dèficit en un any.
La liquidació del pressupost no la fa l’alcalde ni el tinent d’alcalde d’economia, la fa l’interventor, un càrrec habilitat de l’Estat. Hi ha un document que dona fe que la situació s’ha revertit. Però és fruit de la bona gestió. No vull parlar d’abans, però quan érem a l’oposició en Carles Brugarolas cada any ja advertia: “Senyors, no anem bé.”
Van presentar al febrer una proposta per construir 3.000 habitatges al turó de Can Camps. Què s’ha fet des de llavors?
He de dir que feia mesos, abans de presentar el projecte a la premsa, que havia demanat hora amb el president de la Generalitat per explicar-li el projecte perquè al final, si es tira endavant –tant de bo tiri endavant–, li faríem el 6% dels 50.000 pisos que vol fer fins al 2030. Anaven passant els mesos i vam decidir presentar-ho a la premsa. Un cop presentat, resulta que ens responen de Presidència i ja tenim hora a principi de juny. Dies després de la presentació ens vam reunir amb la consellera Paneque; ens va rebre molt bé i li vam fer una breu presentació del projecte. Des de la conselleria es va crear un grup de treball per continuar amb la proposta, que no és fruit d’un cap de setmana, sinó que feia un any i mig que treballàvem amb dos despatxos d’arquitectes dels més importants de l’Estat espanyol. És una proposta que, és clar, és en terrenys d’Incasòl; anys enrere hi havia un pacte entre l’Incasòl, l’Ajuntament de Rubí i l’Ajuntament de Sant Cugat que determinava que a la part baixa de l’antic camp de golf –no és tot el camp– es faria activitat econòmica; és una zona d’equipaments. Al final són 2.000 pisos de lloguer a un preu de mercat d’uns 600 euros mensuals i 1.000 de cessió d’ús privat durant 90 anys per 200.000 euros. Des que es va presentar no et pots imaginar la quantitat de correus i de peticions que hem rebut. Considerem que és una molt bona proposta. És un problema de país, però és cert que els preus a Sant Cugat encara són més inaccessibles. Volem que la gent jove es pugui emancipar al seu poble.
Rubí i entitats ecologistes han rebutjat el projecte perquè defensen un corredor verd.
Insisteixo, és zona d’equipaments i hi estava prevista l’activitat econòmica perquè és a prop d’un parc empresarial. Amb l’alcaldessa de Rubí ja n’hem parlat i en parlarem més a fons. La gran majoria serà verd; no sé si és un 20% del que era l’antic camp de golf, parlem d’una part petita, la part baixa.
Han aprovat una moció al ple perquè qui pugui accedir a un pis de lloguer porti un mínim de deu anys empadronat.
Ara per accedir a un pis de lloguer has de portar al padró un mínim de tres anys, volem que sigui un mínim de deu anys perquè estàs premiant les persones que estan arrelades a la comunitat, integrades en una ciutat. Es va aprovar la moció i ara treballem amb el Parlament a veure si prospera. El que estem treballant és que sigui padró intermitent. Els 3.000 pisos han de ser per a gent de Sant Cugat.
El PSC demana un pacte de ciutat d’habitatge. Què en pensa?
Estic alineat amb això. Hi estic treballant des del primer dia amb tots els partits polítics. Crec que tots estem d’acord que Sant Cugat no ha de créixer per créixer. Estem a les portes dels 100.000 habitants. La ciutat podria tenir 240.000 habitants, amb els barris que es van fer des del 1987 fins ara, i no els té perquè hi va haver un alcalde que va ser molt tossut. La idea és pausar el creixement, apostar pel creixement vegetatiu, i si fem un pacte i ens posem tots d’acord serà fàcil. Crec que la majoria del ple municipal estarem d’acord a fer un segon pacte, com va fer l’alcalde Recoder per pactar el darrer creixement de la ciutat. Sí que és cert que, a banda d’aquesta proposta, hi ha una altra zona que és l’ecobarri de Ca n’Ametller, que l’estem revisant. Hi ha propietaris privats i allà es podria fer habitatge públic però també privat.
Han fet canvis en el projecte de Ragull Centre.
Hi havia dues torres d’onze plantes i ara seran quatre plantes més planta baixa. No és només un model de ciutat, el que tenim i hem de preservar, sinó també un tema de serveis. La ciutat ha crescut bé però els serveis no estan equilibrats.
En l’àmbit comarcal, hi ha pendent l’hospital.
Serà un hospital de dia; menys hospitalització, ho tindrà tot. Amb les alcaldesses de Castellbisbal i Rubí, vam anar a parlar-ne amb la consellera de Sanitat. Ho tenen previst però no serà immediat. Està en marxa. Com a mínim ens hem posat d’acord per una ubicació.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.