“Necessitem un alcalde que deixi de ser el masover dels «lobbies»”

Nosaltres pensem que aquest govern no és la solució als problemes que té la ciutat. Fa més de 45 anys que governen i l’alcalde no té ni l’autonomia que s’ha de tenir per servir la ciutat sense cap altre condicionant i està al servei d’un aparell de partit caduc. Tenim un govern esgotat i ineficient. Nosaltres diem “alcalde nou, vell govern”. David Quirós és un alcalde que va ser imposat, sabem que no va ser un procés de primàries amb el suport de la militància, sinó que va ser imposat per la direcció de l’Hospitalet, i a aquesta direcció es deu. Un alcalde ha de tenir l’autonomia plena per defensar la ciutat sense cap altre condicionant, i en canvi aquest alcalde no té aquesta autoritat.

En aquesta ciutat hi ha una tradició d’un cert consens entre el PSC i els comuns; abans, ICV. De fet, a principis de segle es van pactar les reformes urbanístiques que han portat a les noves construccions que hi ha hagut a la ciutat i que actualment els comuns critiquen molt. Patim l’urbanisme del franquisme, però també el de la democràcia. Qui va tirar endavant el planejament urbanístic que ara estem patint és un govern de coalició de l’espai dels comuns i el PSC. Han fet un urbanisme demolidor que ha girat l’esquena als barris de sempre i no ha tingut en compte la necessitat d’equipaments, ni d’espais verds, ni d’esponjar la ciutat antiga. Ara que no hi ha majoria absoluta al PSC, tenim una oportunitat històrica per aconseguir canvis. El PSC persisteix en els errors del passat. I els problemes de la ciutat són gravíssims. L’Hospitalet ha d’alçar la veu, pel bé de la ciutat i pel bé de Catalunya. Perquè aquí és on es veu que el país no va bé i que patirem greus conseqüències.

No faré valoracions. En política no crec en l’optimisme o el pessimisme, crec en el rigor. Si analitzem dades fredament, tenim una ciutat amb uns índexs de victimització, és a dir, gent que s’ha sentit víctima d’un delicte en un any, del 30%. Els més alts de Catalunya. És alarmant. Som la ciutat amb un percentatge més alt de locals comercials tancats, també d’un 30%; estem entrant en la desertització comercial de la ciutat. Som la ciutat amb menys places d’escola bressol per habitant. Això ve derivat d’una manca de solars, derivat de l’urbanisme que comentava. No hi ha solars a la ciutat ni per fer escoles ni per fer altres tipus d’equipaments. Som també la ciutat amb les rendes familiars més baixes, amb uns nivells de pobresa infantil que en alguns barris arriben a més del 50%. La ciutat amb menys butaques de teatre per habitant... La llista és llarga. Aquestes dades les traiem dels quadres comparatius que fa la Diputació i de l’Idescat. Tenim més necessitats que ningú i som la ciutat que està a la cua, juntament amb tres o quatre més que són similars a la nostra, en recursos de pressupost municipal per habitant. Tenim més necessitats que ningú i menys recursos de pressupost municipal per compensar les desigualtats, per atendre les necessitats de la nostra gent.

Sí, però aquesta és una dada que ens pot portar a error. El que són els serveis bàsics de l’Ajuntament es mantenen pràcticament congelats. Què és el que incrementa el pressupost municipal? Tot allò que deleguen altres administracions, en serveis socials, educació, tot el que es transfereix des d’altres administracions. En aquest sentit, ha crescut el pressupost, però també ha crescut la població. Hem superat els 300.000 habitants. Si agafem el pressupost del 2024 i el dividim pel nombre d’habitants, Barcelona té el doble de pressupost per habitant que nosaltres. La mitjana autonòmica és de 2.096 euros i l’Hospitalet en té 1.183 per habitant. La mitjana de la demarcació de Barcelona és de 1.683 per habitant. Nosaltres estem molt per sota. Els desequilibris són tals que, creuant un carrer, Riera Blanca, som a Barcelona i doblem el pressupost municipal per habitant. I no és per la capitalitat, perquè a Martorell hi ha un 50% o un 60% més per habitant. Per tant, tenim la ciutat amb menys pressupost per habitant. En neteja i en inversió en enllumenat, estem a la cua.

L’Hospitalet està maltractat en clau d’altres administracions, perquè ens tracten com una ciutat de 75.000 habitants. La cosa és tan grollera que assignen recursos i fan transferències a les ciutats de més de 75.000 habitants la Generalitat, l’Estat i la mateixa Diputació de Barcelona. Per això estem amb aquesta infradotació, i amb una necessitat social enorme. No estem acollint la immigració com s’hauria d’acollir. L’estem concentrant en determinats municipis que tenen menys recursos i per això diem que nosaltres hauríem d’alçar la veu. Demanem a l’alcalde que gestioni amb eficiència i alci la veu en aquest sentit. A sobre, l’any passat van deixar d’executar 54 milions d’euros. Això és gravíssim: tenim un govern ineficient que és incapaç d’executar els recursos de què disposa. Hi ha un doble austericidi, el de l’infrafinançament a què ens sotmet el nostre consistori i la mala gestió. Necessitem un alcalde que deixi de ser el masover dels lobbies econòmics catalans, igual que l’anterior alcaldessa.

Núria Marín, i ara David Quirós, fan aquest paper de masovers de presumir de la nova ciutat, la de la Fira. Els grans lobbies, els grans empresaris, es passegen per la Fira i celebren la gran transformació de l’Hospitalet. No, senyor! És mentida, és un metavers. Aquesta ciutat no existeix, la ciutat de veritat la tenim a dalt amb tots aquests problemes que comentava.

En el tema del PDU de la Gran Via, primera, no podem negar la realitat: aquesta és una zona estratègica en clau de Catalunya i en clau del sud d’Europa, perquè és el creixement de Barcelona cap a l’aeroport. Nosaltres volem i reivindiquem el soterrament de la Gran Via, perquè és una gran oportunitat per a la ciutat. Evidentment, cal fer-ho bé, i això no només depèn del planejament, sinó de com ho faci el govern municipal. En línies generals pensem que és una oportunitat. No es parla de construir més habitatges. A la ciutat no en necessitem més, sinó esponjar-la i aconseguir que hi hagi prou equipaments als barris de sempre.

Aquesta és una ciutat on els grans projectes i el fum que va vendre l’alcaldessa anterior, i l’actual alcalde hi persisteix, estan fracassant. Teníem dos grans projectes. L’un era el soterrament de la Gran Via, i sembla que aquest sí que podria arribar, encara ens el creiem. Però després tenim el gran repte de la zona nord, Can Rigal. Allà sempre s’havia dit que hi havia d’anar l’hospital general de l’Hospitalet, a l’actual de la Creu Roja. Però no fan els deures en clau urbanística. El que es vol fer a la zona s’hauria d’haver liderat des de l’interès públic, des de les administracions públiques, i això l’alcaldessa no ho va validar. Barcelona sí que ha fet els deures, ha arribat a acords i ha aconseguit que vingui el Clínic aquí. És lògic que aquest futur hospital, que veurem quan arribarà, atengui la ciutadania de l’Hospitalet. Però hem quedat sense discurs, sense model, sense estratègia. Què farem amb Can Rigal? Què farem amb l’hospital de la Creu Roja? El resum de tot és que Barcelona ha fet els deures i l’Hospitalet, no. I, per tant, ens trobem encara amb un Can Rigal sense resoldre, ple de brutícia, quan és en un lloc estratègic. No creiem que això s’hagi de liderar des de les promocions privades i fer-hi més i més pisos, ni que un cop més es torni a fer d’esquena als barris de sempre. És una bona notícia que vingui el Clínic, però haurem de repensar què es vol fer amb Can Rigal i en quina situació queda l’hospital de la Creu Roja.

Que no es farà. És un engany reiterat per part de l’anterior alcaldessa en campanyes electorals. Jo vaig anar personalment a parlar amb la ministra al Senat i la ministra em va dir que per a això faltava molt de temps. Això va generar molt malestar entre l’alcaldessa i la ministra i aleshores la va fer venir aquí en campanya electoral a dir que hi havia el projecte executiu. Mentida! Es va enganyar la ciutadania en plena campanya. Però en aquest país no passa res. Tu pots enganyar i no passa res. Nosaltres sabíem que no hi havia el projecte executiu, però de res ens va servir dir a la gent que li estan venent fum. Nosaltres tenim la seguretat que ni a curt ni a mitjà termini això no es farà.