política
Sánchez eleva la despesa al 2% del PIB aquest any sense votació al Congrés
Amb tots els ulls posats al Vaticà i amb la mort del papa Francesc monopolitzant l’atenció, la fi de la Setmana Santa va ser aprofitada pel president espanyol, Pedro Sánchez, per aprovar el nou pla d’augment de la despesa en defensa i ho va fer amb una primera fita concreta de l’escalada militar amb l’anticipació en quatre anys de l’objectiu del 2% del PIB previst per al 2029. “Espanya complirà el 2% del PIB en defensa el 2025”, va solemnitzar Sánchez a La Moncloa al final d’un Consell de Ministres en què va robar l’escenari a la ministra portaveu, Pilar Alegría, per ser ell qui comparegués en persona per donar la cara i posar veu a un anunci que desperta l’oposició del seu soci de coalició de Sumar. El salt des de l’actual 1,4% del PIB gastat en defensa fins al 2% ja aquest any 2025 suposa una despesa de 10.471 milions d’euros addicionals als destinats ja fins a totalitzar 33.123 milions. “Només Europa sabrà protegir Europa i Espanya contribuirà a protegir Europa”, va dir Sánchez tot renovant la seva promesa de no tocar ni un sol euro de despesa social perquè l’augment vindrà de romanents de tres fonts: els fons Next Generation dedicats a ciberseguretat, “estalvis generats per la gestió rigorosa del govern” i el marge de certes partides dels pressupostos del 2023 “que no es necessiten”. Tot i estar davant el canvi de rumb militar més transcendent dels set anys de mandat i donar a llum una despesa mai vista, Sánchez està determinat a esquivar el Congrés i no sotmetre a votació el pla estatal per al desenvolupament i impuls de la tecnologia de defensa i seguretat que ell va anunciar el 26 de març a la cambra baixa i que ahir va ser aprovat al Consell de Ministres: “Des del punt de vista material i legal no és necessari passar aquesta reassignació pressupostària per les Corts.”
Sánchez compareixerà al Congrés a principis de maig per exposar el nou pla d’elevar al 2% del PIB la despesa en defensa –una xifra ja anunciada el 28 de març pel ministre Jordi Hereu (Indústria) tot i ser forçat a desdir-se’n, i pel secretari general de l’OTAN, Mark Rutte–, però es refugia en la llei general pressupostària per ignorar el Congrés adduint que la reassignació no suposa cap esforç addicional que obligui a votar res.
Oposició de Sumar
Sánchez va veure com Sumar –amb cinc ministres, entre ells la vicepresidenta, Yolanda Díaz– presentava a porta tancada un text d’observacions davant “l’exorbitant” augment i n’exigia la retirada, però ell no es va immutar. “Nosaltres no escollim el món en què vivim”, va dir a les veus que té a l’esquerra del PSOE. I va desglossar el detall del pla, en què el 35% de la nova despesa es destina a millorar condicions laborals de la tropa, el 31% al nou escut digital contra ciberatacs, el 19% a equips de defensa i dissuasió, i el 17% a emergències i protecció civil per suavitzar la militarització com a tal. “Menys d’una cinquena part del pla es destinarà a compra d’armament en el sentit més tradicional del terme, fonamentalment a la modernització de sistemes de combat terrestre i marítim. I es farà perquè és necessari i perquè encara que no ens agradi hi ha enemics estatals i no estatals als quals només es dissuadeix així”, va esgrimir.
El clam de portar el pla a votació va des de Podem al PP, que a més exigeix la presentació dels pressupostos que Sánchez es nega a presentar –en contra de l’obligació de la Constitució– per por de perdre’ls pel no de Junts i ERC. “Es compromet l’estat de benestar. La legislatura està en un punt crític”, alerta Ione Belarra (Podem).