“El govern no ha estat capaç de planificar la ciutat a llarg termini”

Hem pogut confirmar el que és la tònica habitual d’aquest govern, que des de l’any 2011 no ha estat capaç de planificar la ciutat a llarg termini o de posar les bases perquè les noves generacions puguin tenir oportunitats a Igualada. Hi ha una dada del mateix Ajuntament que ens alarma: un 45% dels joves d’Igualada no veuen el seu futur a la ciutat. Si la gent jove no veu el futur a Igualada, Igualada no tindrà futur. I la gran eina per planificar a llarg termini és el POUM, el pla d’ordenació urbanística municipal. No actualitzar-lo ens ha tret oportunitats, com la de plantejar-nos què ha de passar amb el barri del Rec, que continua sent un gran espai buit i fosc.

Ho vam plantejar de manera molt clara quan el govern va voler canviar una part del POUM molt petita, que era la de permetre fer habitatge a les plantes baixes. Nosaltres vam oferir que ens obríem a parlar d’aquest tema, si a canvi el govern obria el debat de la planificació urbanística. Hem trobat sempre una negativa. Però una ciutat ha de tenir pressupost. Creiem que l’alternativa és donar inestabilitat i donar inseguretat a les polítiques que es fan a la ciutat. És un exercici de responsabilitat. Això sí, l’hem fet possible sempre a canvi que el govern acceptés polítiques que nosaltres portàvem al nostre programa electoral i que formen part del nostre model de ciutat.

L’augment d’impostos es va produir l’any passat en una situació molt concreta. Ens agrada tractar la gent d’intel·ligent i no fer populisme en aquest tema. Els serveis públics es doten a partir d’un esforç en impostos que et retorna amb serveis i prestacions que necessites. Per tant, ens sembla que si hi ha un moment en el qual els serveis són més cars i va coincidir amb una pujada del preu de la llum, amb una pujada dels tipus d’interès i també amb una actualització de les retribucions del personal públic de la casa, doncs un pressupost no pot quedar ajustat.

No és fàcil, ja t’ho puc dir, perquè quan es fa una obra a la ciutat, la ciutadania qui veu que la fa és l’Ajuntament i moltes vegades confon ajuntament amb govern. Però a nosaltres no ens preocupa si la ciutadania percep si aquesta és una proposta nostra o no és una proposta nostra. El que ens preocupa és que els projectes es facin. I, evidentment, arribarà el moment de demanar la confiança a la ciutadania sobre la base de la feina que hàgim fet durant els quatre anys.

El gran tema és l’habitatge. I és una política que suspèn, segons el darrer Dibaròmetre de la Diputació, en què la ciutadania els dona un 3,8. Fruit d’això, també la valoració del govern de la ciutat cau del 6,3 al 5,9. És el principal problema i a més és intergeneracional. I és un problema que en part es podria haver solucionat durant tots aquests anys si el govern de Junts hagués fet una política d’habitatge proactiva. Hem de dir, i no ens agrada haver-ho de dir, que les principals polítiques d’habitatge que s’han fet aquests darrers anys a la nostra ciutat han estat a iniciativa del nostre grup, com la construcció d’habitatge públic municipal de lloguer per primera vegada en catorze anys.

Nosaltres el que proposem és fer deures en l’àmbit d’equilibri de la ciutat. Per nosaltres, Igualada és la ciutat sencera, són tots i cadascun dels barris, i per tant el que seguirem defensant són polítiques a tots els barris, d’igualtat, d’equilibrar en els diferents nuclis. Polítiques de resoldre la comunicació entre barris, de tenir un espai públic en condicions i polítiques de reequilibri també pel que fa a equipaments. I polítiques d’equilibri que també passen per girar la ciutat i obrir-la al sud amb la transformació del barri del Rec. I tot això ens torna a parlar de l’actualització de la planificació urbanística, que és absolutament urgent.