“Sant Andreu és una ciutat important a l’àrea metropolitana”

Fem una valoració molt positiva, primer perquè hem hagut d’implicar-nos en qüestions en què pensàvem que no ens hauríem d’implicar. És un ajuntament que té grans fortaleses, entre altres el seu personal, però hi havia qüestions que no estaven ben estructurades. Part dels mesos inicials els hem destinat a endreçar la casa i després a endreçar la ciutat. En concret, em refereixo a aspectes cabdals: el manteniment i la neteja de la via pública, i la seguretat.

Encara estem acabant de consolidar el reordenament de la ciutat. No podem fer un missatge triomfalista, és un procés que va per llarg. Aquest 2025, el que sí que estem consolidant és que els comptes de l’Ajuntament siguin al màxim d’estructurats, més enllà dels projectes que es plantegen a inici de mandat i que van agafant forma en els darrers anys de mandat. Estem treballant en l’espai públic i en la millora dels serveis municipals, en què considerem que tenim un marge de millora.

Les dades són importants, però hi ha una qüestió que és la que afecta directament la ciutadania: la percepció de seguretat, i hi tenim un marge de millora. Aquest marge no només a càrrec de la policia local sinó que la responsabilitat de la seguretat ciutadana és dels Mossos d’Esquadra i, per tant, s’hi han d’implicar molt més. Som una ciutat de gairebé 28.000 habitants i hauríem de tenir una patrulla fixa tots els torns de servei, és a dir tots els dies de la setmana. La policia local està gestionant el 68% dels avisos que requereixen presència policial. El que he demanat a la consellera és una estratègia territorial perquè estem veient que els delictes, amb més pressió policial a Barcelona, es desplacen a la resta de municipis de l’entorn metropolità. Concretament a l’àrea policial de Martorell, com a mínim, necessitem molts més recursos. No només hi treballem amb la policia, sinó també amb la il·luminació, l’urbanisme, la neteja...

La Sareb està bloquejant la construcció de 100 nous habitatges per a lloguer assequible i de protecció a Sant Andreu, perquè són solars que tenen en propietat i l’Ajuntament els ha fet una proposta, juntament amb l’Impsol, per la compra per 2,2 milions, i la Sareb no ho accepta. He anat a parlar amb el president Illa, amb el secretari d’estat d’Habitatge i hem trobat com a Ajuntament una aliança amb l’Impsol. L’Ajuntament ha fet tota la feina, el que manca és que la Sareb desbloquegi i accepti l’oferta. No podem estar amb els braços plegats però no estem trobant els aliats prou implicats perquè es desbloquegi.

Tenim una ciutat molt compacta i urbanitzada en un percentatge altíssim. Tenim una àrea de creixement important, que és la segona gran transformació de la ciutat, un nou barri sencer on podrien anar uns sis-cents habitatges. És una qüestió a llarg termini i hi estem treballant. Però, actualment, tenim solars preparats a la trama urbana per fer habitatge.

Em vaig presentar a les eleccions municipals amb el compromís de tornar a posar el tema sobre la taula. L’hi he posat amb el president, ens ha escoltat; ha entès que una ciutat com Sant Andreu, amb 2,2 quilòmetres quadrats de trama urbana, no pot estar dividida per unes vies del tren de Ferrocarrils. Demano al president que hem de fer l’esforç per tornar a teixir les dues ciutats, la que és a prop de la riba del Llobregat i la que és a la llera del massís de l’Ordal. Reclamo el cobriment de les vies, una plataforma practicable per a la ciutadania. El que la Generalitat té sobre la taula, concretament Ferrocarrils, és una actuació contra el soroll i les vibracions pressupostada en quatre milions. Això ho hem de fer sí o sí. Al president li vaig plantejar un projecte de cobriment. És un tema de futur que s’englobaria en la nova transformació de la ciutat.

És un projecte a deu anys amb el qual volem actualitzar la ciutat –urbanització, carrers, ciment, asfalt, etc.– i començar a naturalitzar tota la ciutat, a més de guanyar nous equipaments. Parlo de naturalitzar, per exemple, un eix verd que connecti la muntanya amb la llera del Llobregat. Parlem d’una nova escola bressol, del nou CAP de Sant Andreu, de posar en marxa el centre comercial Atrium, que està abandonat, un ateneu jove i la reforma del parc Central. Precisament el nou barri també forma part de la transformació.

A punt de la licitació de les obres per part de l’Àrea Metropolitana. Esperem tenir-la a finals de mandat. Al darrer ple vam fer la modificació del planejament urbanístic per reconvertir la zona verda en el nou CAP, que va al costat de l’escola bressol. Hi ha un compromís ferm per part de la conselleria de Salut. I pel que fa al parc Central, l’Àrea Metropolitana ja ha adjudicat el projecte de reforma i esperem tenir la renovació abans que acabi el mandat.

Sant Andreu és una ciutat important a l’àrea metropolitana i ens hem de sentir importants. Aquesta estratègia de retrobar-nos amb totes les institucions, en formar part del mapa de ciutats, es fa perquè Sant Andreu ha de ser més important del que fins ara s’ha concebut. I aquí la feina també s’ha de fer internament: ens hem de creure que som una ciutat important a l’àrea metropolitana i que a l’entorn en què estem situats som una de les més importants. Hem de tenir un bon Nadal, unes bones activitats, hem de tenir serveis que puguin ser referència, també hem de liderar canvis en els quals altres ciutats es puguin emmirallar.

Volem governar de la mà de tothom. Volem ser un govern que faci una governança compartida. Ens hem avingut a negociar els pressupostos, hem posat solucions a l’hora de fer propostes que no impactessin contra la regularització d’ingressos que havíem de fer per estabilitzar els pressupostos. Hi ha grups que no ho han volgut entendre i demano que per damunt dels interessos de cada formació s’anteposi el funcionament de la ciutat i el bon estat financer de l’Ajuntament. Hem de remar tots. Tothom té una part de solució, també el PSC i el PP.

Quan es va arxivar, la plataforma de suport al professorat va fer un acte de memòria, de reposició, i com a alcalde i com a Ajuntament vaig demanar disculpes com a institució perquè considerava que hi havia qüestions en què l’Ajuntament no havia estat a l’altura, en aquell moment, del que havia de ser el fet de protegir una comunitat educativa i uns interessos que són comuns a la ciutadania.