LLengua
El TSJC dona la raó a l’Ajuntament del Masnou per usar el català com a llengua pròpia
La sentència rebutja un recurs presentat per dues veïns membres de Convivencia Cívica Catalana i referma el marc legal que empara l’ús institucional del català en l’àmbit local
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó a l’Ajuntament del Masnou que estableix el català com a llengua pròpia d’ús habitual i que tota la documentació municipal s’hagi de redactar, com a mínim, en aquesta llengua. El Tribunal ha desestimat el recurs presentat per dues veïnes del municipi, membres de Convivencia Cívica Catalana (CCC), contra l’article del reglament orgànic municipal (ROM), aprovat el 16 de juny de 2022 pel ple de l’Ajuntament, que reconeix el català com a llengua vehicular i de relació amb els ciutadans.
La sentència, que no és ferma i encara s’hi pot interposar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, referma el marc legal que empara l’ús institucional del català en l’àmbit local.
Segons informa el consistori maresmenc al seu web, el TSJC remarca que, d’acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem, la legislació “no imposa el bilingüisme administratiu” i que és “lícit” que una administració actuï en una sola llengua, sempre que es respecti el dret de la ciutadania a escollir la seva llengua de relació amb l’Administració.
La sentència,. amb data 22 d’abril, remarca que les demandants reclamaven que es reconegués que “la ciutadania té dret a relacionar-se amb l’Ajuntament en llengua castellà”, una expressió que, segons el TSJC, ja està plenament recollida en el mateix article del reglament, que estableix que “tot això s’entén sense perjudici del dret de la ciutadania a relacionar-se amb l’Ajuntament en llengua castellana”. En aquest sentit, la resolució valida la part del reglament que reconeix a la ciutadania el dret a dirigir-se en castellà i a obtenir la documentació en aquesta llengua sempre que ho sol·licitin. I remarca que és responsabilitat de l’administració municipal detectar l’opció lingüística expressada pel ciutadà, ja sigui sol·licitada de forma oral o escrita.
Pel que fa a la segona petició de les demandants, que reclamaven garantir el dret a obtenir certificacions i altra documentació en castellà si així es demana, la sentència conclou, segons informa el consistori, que aquesta previsió ja s’ajusta plenament a la normativa vigent. El TSJC recorda que tant l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (article 50.5) com la Llei de política lingüística avalen aquesta pràctica.
Antecedents
L’article 4 del Reglament orgànic municipal (ROM), relatiu a la llengua es va aprovar en un sessió plenària de l’Ajuntament del Masnou el 16 de juny del 2022, amb 15 vots a favor i 5 abstencions, tot i que no de forma definitiva fins el 20 d’octubre del 2022, després de desestimar les al·legacions presentades per Ciutadans i les dues veïnes de CCC. Volien que es modifiqués el ROM per “proveir utilitzar el castellà en totes les seves actuacions i comunicacions, atorgant idèntic estatus al castellà i al català”.
La Secretaria de l’Ajuntament va redactar l’informe que proposava la desestimació d’aquestes al·legacions detallant que “la fonamentació legal d’aquesta regulació” rau en l’article 6.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Alhora, esmentava que els articles 9 i 10 de la Llei 1/98, de 7 de gener, de política lingüística de Catalunya, “estableixen el català com a llengua a utilitzar normalment per les corporacions públiques locals (...), sens perjudici del dret dels ciutadans i les ciutadanes a presentar documents, manifestar-se i rebre notificacions en castellà si és la seva voluntat”.
A més, citava la sentència 316/2012 de 23 de maig de 2012, emesa pel mateix TSJC, sobre el reglament de l’ús de la llengua catalana de l’Ajuntament de Barcelona. S’hi afirma que “són inicialment admissibles els articles que es refereixen només a l’ús del català, sempre que no incorporin referències a l’exclusivitat d’aquest ús; això és, mentre que permetin un ús normalitzat del castellà encara que no s’hi refereixin”.
Un cop desestimades les al·legacions, les dues veïnes i el llavors grup municipal de Cs van presentar dos recursos contenciosos administratius que qüestionaven l’article 4 del ROM. El recurs de Cs, però, va quedar sense efecte quan el partit no va obtenir representació a les eleccions municipals del 2023.
Per defensar-se als tribunals, l’alcalde del Masnou, Jaume Oliveras (ERC), va anunciar la contractació de l’advocat Benet Salellas.
L’article 4 qüestionant
L’article 4 del Reglament orgànic municipal (ROM) del Masnou, relatiu a la llengua diu així: “La llengua pròpia de l’Ajuntament del Masnou és el català. En conseqüència, tota la documentació municipal s’ha de redactar, almenys, en aquesta llengua. Tot això s’entén sense perjudici del dret de la ciutadania a relacionar-se amb l’Ajuntament en llengua castellana i a obtenir les certificacions o d’altra documentació a la qual tinguin dret en aquesta llengua si així ho demanen”.