Nou pas de Puigdemont per poder portar el no de Llarena a l’amnistia al TC

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha presentat un incident de nul·litat d’actuacions davant el Tribunal Suprem (TS) a qui acusa de seguir una “resistència virulenta” per no aplicar-li la llei d’Amnistia, una decisió que demana anul·lar per així poder derivar aquesta qüestió al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Puigdemont actua contra la interlocutòria de la sala que va donar suport per unanimitat a la decisió del jutge Pablo Llarena de no aplicar-li la llei d’amnistia, un pas preceptiu per tancar el procediment a l’alt tribunal i poder acudir ja sí al Tribunal Constitucional, com ja ho han fet l’exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull.

En l’escrit, al qual ha tingut accés Efe, l’advocat Gonzalo Boye ja reconeix que la Llei Orgànica del Poder Judicial obliga a “aquest vacu tràmit processal” i “més quan és evident que estem abocats a continuar el procediment en seu constitucional”. De fet, explica que “queden al marge” altres qüestions que “seran objecte en el seu moment de recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional”, cosa que vaticina ja l’escenari futur.

Ara bé, l’advocat qüestiona una vegada més la competència tant del Suprem com de Llarena, als qui acusa de construir una “bastimentada per sostenir la competència, de forma indeguda i inconstitucional”, perquè entén que és el TSJC qui ha de resoldre la qüestió de l’amnistia tenint en compte que Puigdemont és diputat al Parlament de Catalunya.

Tant l’alt tribunal com Llarena “no eren, ni molt menys són en aquests moments, el jutge preestablert per Llei i, per tant, a partir d’aquesta vulneració d’un dret fonamental no és possible construir una resolució que no acabi sent contrària al text constitucional i als drets reconeguts a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea”.

Així mateix, considera que l’actuació del Suprem posa en dubte la divisió de poders. “Si els jutges poden ignorar la finalitat d’una llei i reinterpretar segons criteris aliens a la seva funció jurisdiccional, l’Estat de Dret deixa de ser tal”. Perquè, continua, la llei d’Amnistia “no es tracta d’una mesura de gràcia” sinó que “és, abans de res, un instrument de reconciliació i restitució de legitimitats, dictat en el marc d’una democràcia que es diu madura i que pretén reconèixer que els conflictes polítics no poden ser eternament resolts per la via penal”.

No obstant això, “la seva entrada en vigor ha activat una resistència virulenta des de determinats sectors”, que han reaccionat “amb una interpretació obertament restrictiva i, aparentment, amb una clara intenció política”.