“No hi ha millor política social que els molletans tinguin feina”

Hem aconseguit que fos més alt que el del 2024. És d’uns 98 milions. Ara mateix estem sanejats econòmicament i tenim uns pressupostos expansius però realistes i molt responsables, no fem volar coloms. Hem intentat impregnar-los de les línies de treball d’aquest mandat. Així, per exemple, hi ha una part molt important d’inversions a l’espai públic.

Exacte. Espai públic són obres, és jardineria, són actuacions molt vinculades amb la lluita contra el canvi climàtic, com el nostre projecte Mollet 100% Led, en què la nostra voluntat és que tota la ciutat acabi tenint llum led. Espai públic, doncs, entès en la seva globalitat. Soc una enamorada de l’urbanisme i un espai públic amable acaba revertint en una millor qualitat de vida per als veïns i veïnes. Volem fer el màxim possible dintre de les nostres possibilitats.

Tot es fa tenint en compte el verd. És la jardineria i la transició energètica, la gestió de l’aigua... Es tracta de renaturalitzar la ciutat. I, per tant, en tots els projectes que tenim de reforma urbana sempre hi ha el paràmetre verd. Ara, per exemple, es farà una nova plaça a la ciutat, dedicada a la primera alcaldessa democràtica de Mollet [Anna Bosch], i està pensada com un espai d’estada, de convivència, i plantejada amb el xip de l’urbanisme sostenible, urbanisme verd.

Als anys vuitanta del segle XX, per exemple, els carrers es dissenyaven amb unes voreres estretes i es donava prioritat als cotxes. Ara no se li acudiria a ningú fer-ho!

Veig a Mollet el que podrien ser tres transformacions. La primera és evident, la dels vuitanta, que va assumir sobretot l’alcaldessa Montserrat Tura. Es tractava de construir ciutat. Veníem del franquisme, eren els primers anys de la democràcia recuperada. Carrers, clavegueram, aigua, construir ciutats. La segona transformació la vinculem, sobretot, amb els anys de governança de l’alcalde Josep Monràs. Aleshores es tractava d’ampliar els serveis públics: xarxa de centres cívics, de serveis socials... Els serveis socials, que per a nosaltres és un senyal d’identitat, intentar que ningú es quedi enrere. Serveis en què en una primera etapa potser ni s’hi pensava, perquè faltava allò més bàsic. La tercera fase som nosaltres, un equip nou que ha començat fa dos anys. Ja ho vam dir en campanya: volem ser protagonistes de la tercera transformació de Mollet, que és la de la modernització i adaptació de la ciutat a les noves realitats, i una nova realitat concreta, el canvi climàtic.

Mollet és una ciutat en la qual tots vivim en 5 km² i tenim dues joies mediambientals. Primerament, Gallecs, que la meitat és de Mollet. Un espai natural protegit. Cap ciutat de l’àrea metropolitana, ni de Catalunya m’atreviria a dir, té la meitat del seu terme municipal protegit. Si tots haguéssim fet el mateix que Mollet als anys vuitanta, quan vam començar, parlaríem d’una àrea metropolitana de Barcelona completament diferent. Gallecs el sentim com la nostra joia de la corona, i la tenim perfectament articulada.

El Besòs, que, com comentes, als anys vuitanta era com una claveguera i no t’hi podies acostar. En el tram que ens toca a nosaltres, el Besòs i el Tenes, el Consorci Besòs Tordera ha fet i fa una feina excel·lent. Ara és un exemple de biodiversitat. Tenim pendents els deures de connectar la ciutat amb el riu. Ara que tenim un espai ric en biodiversitat, ara hem d’aconseguir que Mollet s’obri al Besòs. S’han de millorar les connexions perquè els ciutadans hi puguem arribar de manera natural i còmoda, ja que ara no és així. Tenim també la barrera de la C-17 pel mig... És un dels objectius del nou planejament de Mollet: una connexió amable des de Gallecs, passant per tot Mollet, fins al riu.

Els equipaments municipals. Treballem per rehabilitar-los, per actualitzar-los, i de fet els volem tenir tots climatitzats quan acabi aquest mandat. S’ha de planificar, però és que és una necessitat. A la vegada que es fa aquesta feina hem de començar a dissenyar els equipaments del futur, que no seran immediats, però que considerem que la ciutat necessita. I aquí podem dir que estem dedicats amb cos i ànima a projectar el nou equipament de cultura popular que creiem que necessita la ciutat. Aquest projecte l’entomo d’una manera molt personal. S’està treballant juntament amb les entitats de cultura popular.

Mollet és una ciutat molt plural i diversa i està orgullosa de ser-ho. Cada vegada que en tenim ocasió, perquè hi ha molts actes culturals a la ciutat i de molts tipus, ho diem: la identitat és important i s’ha de mantenir la de cadascú sumant-hi les identitats d’altres persones o d’altres col·lectius. A Mollet ho vivim amb una naturalitat molt gran i, per tant, conviuen perfectament les diferents entitats; de fet, participen en actes de manera conjunta. És molt bonic veure-ho, hi ha una convivència molt notable.

Mollet forma part dels municipis amb el mercat d’habitatge tensionat. Què volem? Volem que tothom que vulgui fer el projecte de vida a Mollet pugui fer-ho. Això, sense habitatge, és difícil. És un repte difícil, no només de Mollet, sinó de país, perquè els ajuntaments tenim els recursos que tenim, però necessitem que l’Estat i la Generalitat, i també Europa, ens ajudin. Les persones no poden pagar una hipoteca ni un lloguer! Tenim projectats 100 habitatges de protecció oficial al barri de Can Borrell, impulsats per la Generalitat. També hi ha la compra de 4 habitatges per a casos d’emergència. Tenim també un solar a Berenguer III que estem mirant d’impulsar, segurament en el marc del projecte dels 50.000 pisos que vol fer la Generalitat. Hem de rehabilitar l’antiga casa dels mestres, on aniran pisos també de protecció oficial. A la vegada, estem en un programa de dinamització dels habitatges buits a la ciutat. És veritat que no ens en surt un gran nombre, de moment. Mollet és una ciutat obrera, que no té segones residències i no hi ha tants habitatges buits com en altres ciutats.

A la ciutat, la part econòmica més gran és el sector serveis. Tenim empreses, també d’importants, i estem treballant en un pla als polígons, de millora, perquè siguin més atractius i que les empreses que hi són puguin créixer i en vinguin de noves. No hi ha millor política social que els molletans tinguin feina.