Tenim una persona amb experiència i això ho valoro, però les maneres són les del passat
La cap de l’oposició de Forallac, Agnès Gasull (Tots som Forallac-ERC), reivindica en aquesta entrista la urgent necessitat que al municipi es produeixi un relleu polític, després de quatre dècades de Josep Sala a l’alcaldia. Gasull remarca i a la vegada valora positivament la gran experiència de Sala. Però a partir d’aquest argument considera que calen noves maneres de fer política i aquestes només poden venir amb nous aires. La cap de l’oposició crítica amb contundència que encara no s’hagin cedit els terrenys per fer la nova escola, que actualment encara és en barracons, i, també, la passivitat amb la qual el govern de Sala aborda la necessitat de construir habitatge social.
Quin és el gran repte que ha d’abordar Forallac?
L’habitatge penso que és un dels grans reptes que tenim i, també, poder disposar finalment de la nova escola.
Centrem-nos primer en l’habitatge?
La veritat és que tant a Fonteta com a Peratallada i Vulpellac patim aquesta allau de persones que volen venir a viure i que altera profundament l’estructura social i econòmica que tenim. Aquest procés s’ha accelerat a partir del 2020 i, a més, s’ha anat agreujant davant les necessitats de persones joves que han nascut al poble i que, com és lògic, volen quedar-s’hi i, si és el cas, crear una família.
Un situació dramàtica arreu.
Una família amb dues persones adultes que treballin no es pot permetre comprar un habitatge a cap dels nostres nuclis.
I el lloguer?
Ara tenim el fenomen dels allotjaments turístics, que han crescut molt. I molts joves han de marxar a pobles del voltant, com la Bisbal, Torroella i més lluny. I, és clar, habitatges que abans estaven lliures i que sí que es podrien posar al mercat amb petites millores, els propietaris en treuen més rendiment amb la venda o el lloguer turístic. La feina que hauríem de fer és incentivar el lloguer social i crear habitatge públic.
Creu que l’equip de govern, en aquest sentit, no ha estat prou proactiu?
Fa quaranta anys que tenim el mateix alcalde. En deu mandats no s’ha fet res, ni s’ha buscat un espai. En podríem tenir, per exemple a les antigues casernes de la Guàrdia Civil, on es podria fer un hotel d’entitats i, als pisos superiors, allotjament per a joves o persones vulnerables. Podrien ser un trampolí per després poder buscar un habitatge. L’habitatge no ha estat una prioritat per a l’equip de govern.
Posa en relleu els quaranta anys d’un projecte polític. Entenc que proposa la necessitat d’un canvi?
Totalment. A Forallac ens cal passar del blanc i negre al color. Tenim una persona amb molta experiència i això ho valoro moltíssim, però les maneres són les del passat i pensem que hi ha altres maneres de fer. A més, no té un equip en el qual delegar i acaba portant-ho tot ell.
Parlava de la necessitat de disposar finalment de la nova escola i de deixar els barracons.
Des del 2007, les promocions dels nostres escolars, any rere any, estan fent tota la formació primària exclusivament en barracons.
On és el problema?
Els terrenys no s’acaben d’entregar a Ensenyament. Altres municipis ja han cedit els terrenys. Des del 2007 han passat divuit anys i al final del mandat arribarem als vint. La gent, les famílies, han de poder escolaritzar els seus fills en unes bones instal·lacions, perquè tot això ajuda a fer teixit social! I això va lligat a l’habitatge. Perquè, a veure, en dos mandats, dius, mira, no s’ha pogut fer gaire res. I ho entendria. Però parlem de quaranta anys i penso que aquí ja no hi ha excusa en molts temes.
Els tenen en compte, l’oposició?
L’oposició som molt actius i constructius. Anem fent propostes. I, en aquest sentit, hi ha una certa satisfacció perquè el govern les recull. I el dia a dia funciona. Perquè, com ja he comentat, té molta experiència. El que sí que reclamem és una administració més àgil i transparent i que ens expliquin les coses. L’alcalde no vol fer mai comissions informatives per explicar-nos els temes importants. Ens ho explica 48 hores abans. Som un poble de 1.300 persones i tot ha de ser pròxim i fàcil i les coses s’han de poder parlar tranquil·lament, amb calma, perquè hi sortim guanyant tots. D’aquí també el que comentava que cal un canvi, un relleu per impulsar noves maneres de fer.