Carles Motas (TSF) és a poques setmanes de fer deu anys consecutius a l’alcaldia de Sant Feliu de Guíxols –tot i haver ocupat el càrrec anteriorment entre el 2010 i el 2011 arran de la moció de censura del partit, CiU i Pere Luque contra Pere Albó, aleshores al PSC–. D’ençà del 2015, com a obres destacades, ha completat el parc central, ha arranjat l’entorn del monestir –també amb un nou aparcament– perquè avanci el projecte del museu Thyssen i ha renovat l’extrem de Ponent del passeig marítim, on destaca que aviat començaran a desencallar la peça de l’antic Palm Beach.
Quines novetats preveu a curt termini?
Estem ultimant la concessió de l’edifici dels banys de Can Rius, [la discoteca Palm Beach a la platja tancada des del 2006]. És un espai que depèn de Costes de l’Estat, però el tràmit està delegat en la Generalitat i sobre l’avantprojecte i la diagnosi estructural de l’edifici, esperem tenir un pla director que definirà les reformes necessàries aquest juny.
I què hi volen fer, finalment?
Aspirem a rebre una concessió, com a mínim, de 30 anys. I sobre el pla director, que dividirà l’edifici en una part pública i una altra de comercial, convocarem un concurs perquè alguna empresa n’assumeixi la reforma.
Quins usos hi preveuen, perquè anys enrere sospesaven, per exemple, que el gestionés la UdG?
Hi haurà una plaça pública, un petit auditori i unes escales que baixaran cap a la platja de Can Rius. Però finalment apostem per un establiment que dinamitzi i li doni vida tot l’any. Segurament de restauració o hostaleria.
A la part de la platja, a la planta inferior, hi preveuen activitats nàutiques?
Ho sabrem quan estigui enllestit el pla director. Segurament hi tindrien també encaix. Hem convidat els responsables de Costes per veure l’estat de l’edifici, i la intenció és que un cop els presentem el document i sol·licitem la concessió, es validi cap a finals d’any perquè pugui estar en obres a finals del 2026.
Quina inversió caldrà per a la reforma?
La idea és que l’edifici recuperi la imatge original d’inicis del segle XX. Però la inversió per a la reforma, que estimem cap als 2 milions d’euros, anirà a càrrec de l’empresa guanyadora del concurs.
Hi ha el risc, però, que aquest concurs quedi desert.
Hi és, evidentment, però creiem que hi haurà demanda, perquè ja hi ha diverses persones que s’hi han interessat. És un espai emblemàtic i privilegiat. I sí, haurà de ser un projecte solvent, per afrontar els costos de la reforma per avançat.
Per tant, els diners que calguin per recuperar l’edifici no sortiran del pressupost municipal.
No pas, per tot això aniran a càrrec de la iniciativa privada.
No s’hi podrà obrir, però, cap discoteca. Perquè hi ha molta gent nostàlgica dels darrers anys del Palm Beach.
Serà un edifici molt més transparent, obert i lleuger que no pas ara. Pensem més en un restaurant, perquè la normativa per posar-hi una discoteca creiem que tindria difícil encaix.
I, a banda, com estan els números municipals? Al gener es queixava que la normativa de la despesa municipal els deixava poc marge.
Acabem d’amortitzar 2,6 milions de deute, que ens el deixen gairebé a zero. Això ens permetrà tornar a demanar crèdit per afrontar altres inversions que són necessàries. La normativa ens obliga a tenir superàvit perquè altres administracions superiors puguin tenir dèficit. Però estem sanejats.
Respecte al projecte d’habitatges de lloguer públics a Sant Feliu, va anunciar que posarien els terrenys a disposició de la Generalitat. En tenen notícies?
Ens vam reunir amb la consellera Sílvia Paneque i ens van posar el requisit que la urbanització dels terrenys estigui avançada perquè puguem posar els solars a disposició de la Generalitat. A més dels 900.000 euros que vam destinar a la compra del sòl, invertirem una suma similar per fer-ho, i començarem a redactar el reglament d’adjudicació tan bon punt tanquem la cessió de les parcel·les. Volem que n’hi hagi per a joves, per a gent gran, amb habitatges que no tinguin barreres arquitectòniques, però siguin autònomes, però també per a famílies que visquin de lloguer actualment i tinguin dificultat per pagar els preus de mercat, o que no en trobin.
En les darreres setmanes, el grup de Guíxols des del Carrer ha criticat que l’ampliació de l’Asil Surís va per llarg. Van presentar nous plans i es van reunir amb Drets Socials. Hi ha algun moviment?
Va ser una de les primeres visites que vam fer al nou govern, i vam presentar la proposta. Ens van reconèixer que la Generalitat no havia invertit per obrir cap residència geriàtrica nova en els darrers deu anys, però depèn d’ells. Ens hem posat a la cua. Però serà un projecte a llarg termini, perquè per poder disposar dels terrenys, cal també que els particulars que ens els hauran de cedir activin la seva junta de compensació.
Pel que fa a habitatge, o a la seva manca, recentment també van acordar el desallotjament d’una finca del llegat Anlló amb ocupants il·legals. Tenen marge d’actuació en aquest sentit, ara que la justícia sembla que s’hi posa de cara?
Cal distingir entre ocupacions per necessitat, si no generen conflictes, i les delinqüencials, que van totalment en contra dels valors socials i, a més, poden generar problemes de convivència. Aquest era el cas de l’antic hotel Mediterrani, i ens en vam sortir, tot i que pertany a la Generalitat, però també en una altra finca del carrer de Santa Llúcia. És un problema que depèn que altres administracions legislin, perquè podem trobar alguna solució, però hem de tenir més eines per actuar.
De passada, compten tancar la liquidació pendent dels diners de la subhasta del llegat dels Anlló, amb la Generalitat?
Tenim el compromís del secretari general d’Economia, Juli Fernández, que la liquidació es tancarà tan bon punt se subhastin les darreres propietats. I hem reclamat que els fons s’adrecin a projectes socials o culturals al municipi, com pertocaria. És una qüestió pendent des de fa ja més de 20 anys, i volem que s’acabi solucionant aquest mandat. Les converses amb els serveis territorials estan ajudant, i això ens ha facilitat la bona entesa per avançar distribucions parcials, tot i que falta aquest hotel, el Mediterrani, i dos locals.
Podrien reclamar una cessió dels espais per destinar-los a habitatge?
Tampoc no ho descartaria, però preferiríem els diners per desencallar la urbanització dels solars per a 72 pisos, que no embrancar-nos en cessions i reformes d’edificis o espais que no estan pensats per fer-hi habitatges, o amb dificultats d’accessibilitat.
Amb la Sareb, podrien aspirar a rebre més finques en règim de gestió?
En tenen. I també sòl, però haurien de ser més receptius amb les administracions locals per facilitar adquisicions que al final hem pagat entre tots els contribuents, no tenen capacitat de gestionar i pensant que els municipis vetllem pel bé comú.
Com es presenta la temporada d’estiu?
La Setmana Santa ha estat excel·lent, també Sant Jordi, i esperem un bon pont de Primer de Maig per recuperar ocupació i mirant de generar activitats atractives, com el LumLab o, ara, el Ganxotapes amb molta implicació dels establiments i l’objectiu de ser atractius per als visitants.
Si ve molta gent, com veu l’oferta d’aparcament?
Estem solucionant el problema de les llargues estades de vehicles estacionats, amb més rotació. Però estendrem el model mixt de zona blava per a no residents i verda per a veïns a l’esplanada de la barana de Mar, a Juli Garreta, amb la tarifa de 50 cèntims diaris per a veïns. És l’avantatge de gestionar el servei des del municipi.
Junts ha criticat el mal estat de l’aparcament de l’Horta d’en Palahí.
És privat. Ho hem senyalitzat. No el podem condicionar ni entrar-hi amb la grua si hi ha vehicles mal estacionats o abandonats. I qui hi aparqui, ho fa sota la seva responsabilitat. Sí que començarem a esplanar aviat el terreny del futur polivalent perquè s’hi pugui aparcar pels festivals Idíl·lic i Porta Ferrada, i a final d’any hauríem de tenir el projecte del pavelló sobre la taula.