“La culpa històrica decideix cada cop menys el vot jove”

Som davant d’una confluència de crisis: crisi estructural de l’economia alemanya; crisi energètica amb la fi de l’arribada del gas rus –principal font durant dècades per a la indústria pesant alemanya–; crisi de l’ordre internacional sorgit arran de l’enfonsament de la Unió Soviètica i la fi de la guerra freda; crisi de la relació transatlàntica amb la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca; crisi de la identitat nacional alemanya amb els greuges històrics que l’Alemanya oriental arrossega des de la caiguda del Mur de Berlín i la reunificació. Cap altre partit alemany sap canalitzar electoralment millor que AfD aquesta confluència de crisis i les pors i incerteses que se’n deriven.

AfD té un discurs ambivalent respecte a la remilitarització: d’una banda, rebutja l’enviament d’armament a Ucraïna i la participació de tropes alemanyes en missions internacionals des d’una perspectiva ultranacionalista i propera a certes narratives prorusses –AfD i bona part dels seus votants veuen en el ultraconservadorisme de Putin un mirall polític per al futur d’Alemanya–. D’altra banda, el partit no rebutja el rearmament del país perquè, al cap i a la fi, consideren que Alemanya ha de recuperar una posició de potència al món, també militarment.

En la legislatura que acaba de començar no veig un perill imminent per a un cordó sanitari que, tanmateix, ja té escletxes importants, sobretot entre els sectors més dretans de la unió conservadora de la CDU-CSU. El perill ve més endavant. Si el govern de gran coalició no aconsegueix fer tornar Alemanya al creixement econòmic i restablir una certa confiança entre la població alemanya respecte al futur, veig difícil que AfD no continuï creixent en les enquestes. Si AfD aconsegueix prop del 30% dels vots en les properes eleccions federals alemanyes, veig gairebé impossible que la CDU-CSU no s’obri a una certa col·laboració amb AfD i potser, fins i tot, a una coalició de govern amb la ultradreta.

Crec que entre les generacions joves, aquest “culpa històrica” té un paper cada vegada menys decisiu a l’hora de decidir el vot. De fet, AfD va ser la forca més votada entre els electors alemanys més joves en els últims comicis, només per sota dels postcomunistes de Die Linke. Cal recordar que AfD és un partit que relativitza obertament el significat històric de l’Holocaust i d’Auschwitz.

La decisió feta pública pels serveis secrets interns d’Alemanya no fa res més que confirmar una deriva radical d’AfD que era pública i notòria des de feia anys, almenys per als que seguim i analitzem el partit. Les conseqüències polítiques seran més aviat limitades. Algunes veus demanen ja tirar endavant una iniciativa parlamentària per intentar il·legalitzar el partit, un intent que té un recorregut pràcticament nul perquè els tribunals alemanys són molt garantistes amb els partits polítics democràticament legitimats –al seu dia ja va fracassar un intent d’il·legalització dels neonazis de l’NPD, per exemple– i perquè AfD està efectivament legitimat electoralment. Va ser el segon partit més votat en les eleccions alemanyes del 23 de febrer passat. En tot cas, la decisió feta pública per l’Oficina Federal de la Defensa de la Constitució evidencia que un partit com AfD suposa un perill evident per a l’ordre democràtic i el respecte de les llibertats individuals i les minories del país.