Illa nega errors comunicatius en l’apagada i treu pit d’haver exercit l’autogovern

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha evitat avui fer autocrítica sobre la gestió de l’apagada elèctrica general de la setmana passada, en especial sobre la gestió comunicativa del govern aquell dia, que és la que ha rebut crítiques més unànimes dels grups de l’oposició. En una compareixença a petició pròpia aquesta tarda al Parlament, Illa ha assumit en primera persona “tota la responsabilitat” de la comunicació aquell dia i ha recordat que entre dilluns i dimarts de la setmana passada hi va haver sis reunions del comitè de crisi, i set compareixences informatives de membres del govern. “El govern va informar”, ha dit, si bé ha constatat que no va comparèixer fins que van tenir “informació certa i verificada”. A més, ha recordat que ell mateix i els consellers Parlon i Dalmau van estar al centre de coordinació d’emergències durant tota la matinada, i que al llarg del dia van traslladar “de manera fluïda” amb alcaldes, associacions municipalistes i grups parlamentaris. Igualment, ha agraït especialment el “paper rellevant” dels mitjans públics aquell dia per informar la població. “Des del primer vam estar al peu del canó, no amagats”, ha defensat.

Illa, a més, ha volgut contraposar “l’actitud” del govern, que va respondre a l’emergència des del primer moment fins al final amb les eines i competències plenes de què disposa en protecció civil, amb la resposta, que ha dit que “no comparteix”, de les vuit comunitats, com Madrid o el País Valencià, que van demanar l’activació del nivell màxim de protecció civil, amb la qual cosa van delegar en l’Estat tota la gestió de la crisi. “És indicatiu de la concepció de l’autogovern que tenen els que ho van fer”, ha etzibat. En canvi, Catalunya ho va descartar. “És la millor manera d’exercir l’autogovern, quan hi ha problemes fer-hi front, no passar-ho a una administració superior”, ha reflexionat, per reblar: “volem el màxim autogovern en tots els àmbits competencials que calgui”.

En tot cas, el president ha anunciat també tres decisions en clau de futur. La primera, la creació “tan aviat com sigui possible, a mitjà termini”, d’una sala d’emergències conjunta a Catalunya, com anteriors governs ja van intentar sense èxit, i que pugui aplegar en una mateixa taula els responsables polítics i d’emergències, però també els d’infraestructres de mobilitat, d’aigües o d’energia. “És una proposta de país i no de govern”, ha explicat Illa, que a partir d’ara comandarà Parlon amb el suport de Dalmau. En segon lloc, Illa també ha anunciat que fins ara s’obligarà tots els “serveis essencials i centres clau” que hauran de tenir “com a mínim” una autonomia de funcionament de 48 hores com a mínim. “És relativament ràpid de poder fer”, ha constatat. Per últim, també ha apuntat la necessitat d’ampliar la xarxa Rescat, de què ara ja disposen la majoria d’alcaldes, a tots els membres del govern i els presidents dels grups parlamentaris, a fi de tenir “un mecanisme segur” per poder-se comunicar en cas d’apagada elèctrica.

Davant les veus sobretot dels grups de dreta, també avui, que atribueixen l’episodi a la promoció de les renovables en detriment per exemple de l’energia nuclear, Illa ha demanat “rigor” i “prudència” per esbrinar les causes que ho van provocar, ha afirmat que el sistema és “robust” i ha deixat clar que el govern continuarà apostant pel seu full de ruta cap a la “sobirania energètica”. “Seria un error greu i sense fonament tècnic assenyalar les energies renovables i netes; al contrari, són la solució”, ha refermat, per assegurar que la competitivitat econòmica i industrial “passa per les renovables”. En aquest sentit, ha recordat que hi ha un pla de tancament d e les nuclears acordat, i que el govern no se’n separarà, i que apostarà per l’Energètica i les renovables, en què hi ha “camí per fer”, ha admès, sense que això “de cap manera” vulgui dir que es posa en risc la garantia de subministrament. Illa ha anunciat que el govern tindrà enllestit a final d’any el Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables (Plater).