Carles Pi
Alcalde de Pals (Junts per Pals-AM)
“Radio Liberty és història i n’hem de poder destacar el valor”
“Potser sí que es pot renaturalitzar, però la nostra proposta és veure si, com a mínim, podem salvar una part de les edificacions”
“L’Estat i la Generalitat continuen entenent que l’única manera de tractar aquest espai és enderrocant-lo i renaturalitzant-lo”
El municipi de Pals no es mereix la situació deplorable actual de les instal·lacions de l’antiga Radio Liberty L’aprovació d’aquest pla ja ens ha comportat moltes reclamacions patrimonials
Carles Pi analitza en aquesta entrevista els projectes per a Radio Liberty i afirma que, després de més de 20 anys de tancament, no pot continuar en l’estat d’abandonament actual. L’alcalde parla també del pla d’ordenació urbana municipal (POUM) i del polèmic vial nord.
Des del 2019, estan arreglant projectes heretats. Per què aquesta herència?
Una part es pot explicar pels canvis polítics en el govern municipal o també per projectes complexos com el POUM. Nosaltres hem intentat no enganyar ningú. Potser sí teníem projectes heretats que podien continuar en un calaix, però no tenia sentit, temes com el POUM... Fa molts anys que no s’ha fet res en habitatge, i ja voldria que, fa vint anys, algú hagués fet les primeres gestions.
Quina valoració fa a mig mandat de tot plegat?
És una valoració que va molt lligada al que vam començar el 2019.
Què destacaria, doncs, de tots aquests anys?
Projectes molt antics i que han vist la llum com Cala Pruna, un projecte molt costós, iniciat el 2012, i que es va dividir en fases. L’estiu passat vam fer la inauguració de l’oficina de turisme, que és a la planta baixa. Estem treballant en la museïtzació de la primera planta, i a la part de dalt hi ha un hotel d’entitats i una sala d’actes.
Quin contingut tindrà el museu?
Ho estem treballant ara. Hi entrarien moltes coses. Evidentment, aspectes bàsics. És a l’entrada del nucli històric, un aspecte molt important, també lligat amb el sector agrari, amb l’arròs, un producte que no pot anar deslligat de Pals.
Té sentit, doncs, museïtzar alguns dels espais de l’antiga Radio Liberty, com proposen?
Sí, hi havia diferents projectes des de feia molts anys que no es van poder dur a terme. Es va arribar a un punt en què l’Estat va plantejar enderrocar totes les instal·lacions i renaturalitzar la zona. Ja en l’anterior legislatura a l’Ajuntament ens arribaven diferents propostes de diferents sectors, que es van posar en comú. Ara sí que l’Ajuntament està present en totes les reunions, cosa que no passava abans del 2019.
Quines alternatives es van plantejar?
A part de renaturalitzar l’espai, semblava que feia una mica de por parlar d’alternatives; l’Estat hi era molt reticent, també la Generalitat. Vam fer la declaració de Radio Liberty com a bé cultural d’interès local, per protegir la zona. Hi havia alternatives de memòria històrica, d’allò que representa aquest espai, i no només per a la gent de Pals. És una part d’història important i n’hem de destacar el valor.
Per tant, no a la renaturalització?
Potser sí que es pot renaturalitzar, però la nostra proposta és veure si, com a mínim, podem salvar una part de les edificacions. I ara estem en aquest punt i parlant amb l’Estat i la Generalitat, que continuen entenent que l’única manera de tractar aquest espai és enderrocant-lo i renaturalitzant-lo. El que no pot ser és mantenir-lo en l’estat actual.
Expliqui’s.
Hem de fer alguna cosa, els edificis estan en mal estat, hi ha vandalisme, les tanques són a terra... Quan era el moment, l’Estat no en va fer un manteniment mínim, ni dels tancaments. Hi estava entrant molta gent i l’Ajuntament, a través de la policia, hi estàvem a precari. No sé quina serà la solució. Estem parlant amb els diferents grups de l’oposició per arribar a un consens, igual que el vam tenir a l’hora de declarar Radio Liberty un BCIL. La situació deplorable actual d’aquest espai, Pals no la mereix.
La revisió del POUM és un dels projectes més importants incomplets que han heretat. En quin punt està?
Tenim unes normes subsidiàries de l’any 1986, que són totalment obsoletes. Es va estar treballant en un nou planejament des del 2014. Va anar avançant, hi havia una part molt important ja feta i la comissió d’Urbanisme va dictar unes esmenes, però el 2019 ens va enganxar de ple el pla director urbanístic del litoral, que ho va paralitzar tot, i en l’anterior legislatura no vam poder-ho afrontar. Tots els POUM s’hi han d’adequar. La gent ha de ser conscient que on no ha arribat el pla director urbanístic no hi arribaran els ajuntaments. L’aprovació d’aquest pla ja ens ha comportat moltes reclamacions patrimonials respecte a les quals nosaltres som secundaris. El pla l’ha promogut la Generalitat.
I ara?
El pla director ja està vigent i estem treballant per continuar on ens havíem quedat i millorar el POUM. És una de les actuacions imprescindibles per endreçar el planejament, no podem continuar amb aquesta situació, tenim un dels planejaments gironins més antics.
Quina solució aporta per al polèmic vial nord?
Sobre aquest vial, s’ha estat molt bel·ligerant i s’han dit coses que no són certes. És una infraestructura bàsica per al nostre municipi. No crec que hi hagi ningú que ho pugui discutir.
Els detractors patien per l’especulació urbanística que podia comportar.
El vial nord no responia a cap model urbanístic que afavorís urbanitzacions. No fa res més que continuar una carretera ja construïda en un 85% del seu traçat i que acaba en un canal. Convido tothom a agafar el cotxe i vagi per la carretera de Torroella a Pals i vulgui anar al sector de la platja, que agafi aquest vial que acaba en un canal, per veure aquesta situació. Això ens ha comportat molts problemes de trànsit, perquè el GPS t’hi porta i ens ha obligat a fer-lo d’una sola direcció. Ara assumeix una quantitat de cotxes inassumible. Per tant, el que fem és acabar-lo.
Com?
El punt de partida serà el traçat del 1986 per tenir garanties jurídiques, i a partir d’aquí els organismes competents seran els que diran si hi ha algun punt d’aquest traçat que hem de variar. Ara ho adaptem al nou planejament. Qui critica que hi haurà molts cotxes als aiguamolls ha de saber que avui dia els cotxes ja hi són. Aquest vial fa quaranta anys que s’hauria d’haver acabat.
Altres projectes heretats?
Sí, la via verda. Fa molts anys que se’n parla. El primer objectiu era unir els Masos amb Pals, i ara aquest tram ja és una realitat. I aviat començarem la segona fase entre els Masos i la platja. És una infraestructura important, si es té en compte la saturació del trànsit que hi ha a l’estiu i les dificultats amb el transport públic. Almenys tindrem un espai per poder anar de forma sostenible i segura des de Pals a la platja.
Més temes històrics?
Hem completat el nomenclàtor i la senyalització turística. Quant al primer, són molts noms d’urbanitzacions, sobretot, de sectors del nucli de la platja, al mas Tomasí, que és un projecte que l’hem portat a terme en diferents fases. És una urbanització dels Masos, on no hi havia el nom dels carrers, hem fet la zona més problemàtica i més gran. Ara ja estem treballant al sector dels Masos, i afrontarem l’última fase per completar tot el nostre nomenclàtor.
I la senyalització turística?
Ha afectat també la urbanització del mas Tomasí, que s’ha executat en moltes fases. Des que vam entrar en el govern, doncs, hem anat traient moltes coses que eren als calaixos des de feia molt de temps.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.