Ucraïna i els aliats acorden impulsar un tribunal per jutjar la invasió russa

Els països membre de l’anomenat Grup Core han signat aquest divendres a la ciutat ucraïnesa de Lviv una declaració política en la que es comprometen a impulsar la creació d’un tribunal especial per jutjar la invasió russa d’Ucraïna.

“Celebrem que s’ha completat el treball tècnic de l’esborrany dels instruments legals necessaris per establir, dins el marc del Consell d’Europa, un Tribunal Especial per al Crim d’Agressió contra Ucraïna”, diu el document, signat pels integrants del Grup Central, que va ser establert el 2023 per 37 països de la Unió Europea (UE), el Consell d’Europa i el G7. De moment, el tribunal no tindrà el suport dels Estats Units. Entre els signants hi ha l’alta representant per a la Política Exterior i de Seguretat de la UE i els ministres d’Afers Estrangers que aquest divendres han viatjat a Lviv per donar el seu suport final a la creació del tribunal.

La signatura es produeix després que Ucraïna i els seus aliats han finalitzat aquest divendres l’últim tràmit per crear el tribunal especial, que tindrà jurisdicció sobre els màxims responsables de l’agressió russa. L’organisme se centrarà en jutjar elles persones que van donar les ordres d’envair Ucraïna i les activitats militars per executar aquestes ordres. És a dir, no va dirigit contra els soldats, sinó contra els “líders militars i polítics” a l’origen de l’agressió.

Tot i que no ha donat noms concrets, fonts comunitàries apunten que podria jutjar unes “vint o trenta persones” de la cúpula militar i política russa, com el president rus, Vladímir Putin, o el seu ministre d’Exteriors, Serguei Lavrov. No obstant, el tribunal no els podrà imputar mentre mantinguin la immunitat que els atorga el càrrec polític.

La previsió és que el nou tribunal pugui entrar en funcionament el 2026. Tot i que no encara no s’ha decidit on s’ubicarà, el govern dels Països Baixos està estudiant la possibilitat d’oferir-se com a amfitrió.

Els països signants han negociat durant mesos la creació d’aquest tribunal per cobrir el “buit” que suposa que el Tribunal Penal Internacional (TPI), que ja investiga crims de guerra a territori ucraïnès, no tingui competència per fiscalitzar el crim d’agressió rus a Ucraïna.

Això és així perquè Moscou no ha ratificat l’Estatut de Roma, a què el TPI no pot actuar per iniciativa pròpia per jutjar un crim d’agressió i a què Rússia pot vetar l’establiment d’un nou tribunal en formar part del Consell de Seguretat de l’ONU, que és qui té la capacitat de proposar-lo.