Madrid incompleix els acords sobre l’ús del català a Europa

Si la llen­gua cata­lana encara no es pot fer ser­vir a les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees és perquè el govern espa­nyol no vol. El 90% dels acords que José Luis Rodríguez Zapa­tero va sig­nar a Brus­sel·les el 2005, que havien de per­me­tre l’ús del català, del basc i del gallec tot i que no siguin llengües ofi­ci­als de la Unió Euro­pea, no s’estan apli­cant perquè Madrid els incom­pleix. Així ho revela un informe del think tank Horitzó Europa, al qual ha tin­gut accés l’AVUI i que el pre­si­dent del Cer­cle d’Estu­dis Sobi­ra­nis­tes, Alfons López Tena, pre­sen­tarà aquest mig­dia.

“Tres anys després, els cata­la­no­par­lants encara no es poden rela­ci­o­nar per escrit amb els òrgans de la UE en la seva llen­gua i no s’ha traduït al català ni publi­cat en cap web ofi­cial de la Unió o del govern espa­nyol ni una sola direc­tiva o regla­ment adop­tat per code­cisió”, denun­cia l’estudi. Inter­ve­nir en català al ple del Par­la­ment Euro­peu segueix estant pro­hi­bit i “només” s’hi pot par­lar en el Comitè de les Regi­ons, ins­ti­tució buida de poder, i en les reu­ni­ons del Con­sell de Minis­tres, tot i que amb comp­ta­go­tes: el cafè per a tot­hom que se ser­veix a la Mon­cloa obliga els con­se­llers cata­lans a espe­rar que la resta de comu­ni­tats hagin des­fi­lat per Brus­sel·les –uns dos anys– per poder tor­nar-hi.

“Qua­tre dels cinc acords sig­nats no es poden con­si­de­rar en apli­cació, a causa, prin­ci­pal­ment, de l’incom­pli­ment de la part espa­nyola”, sen­ten­cia l’informe en les seves con­clu­si­ons. 

El govern espa­nyol havia de deci­dir qui faria les tra­duc­ci­ons del català, del basc i del gallec al cas­tellà i vice­versa i infor­mar-ne Brus­sel·les, així com fer-se càrrec de les des­pe­ses, d’un milió i mig d’euros anu­als. Però Zapa­tero encara no ha com­plert aquest “requi­sit indis­pen­sa­ble”, i això explica que “només s’esti­gui apli­cant, apro­xi­ma­da­ment, el 10% de les clàusu­les acor­da­des” i “situa el català en una posició de pràctica ine­xistència davant les ins­ti­tu­ci­ons de la UE”.

Menys publi­ca­ci­ons
Fir­mar els acords però no apli­car-los està sent molt con­tra­pro­du­ent, i l’ús del català fins i tot ha fet “un pas enrere”: quan no hi havia cap nor­ma­tiva, els Trac­tats es traduïen i s’edi­ta­ven publi­ca­ci­ons en català –a càrrec de l’erari comu­ni­tari, a més– i la bona volun­tat dels tra­duc­tors i intèrprets cata­la­no­par­lants per­me­tia rebre i res­pon­dre car­tes en català, una pràctica que encara és habi­tual a la Comissió, tot i estar fora de la llei. L’asso­ci­ació Horitzó Europa, cons­tituïda el 2007, es declara trans­ver­sal, apar­ti­dista, cata­la­nista i euro­pe­ista, i vol pro­moure la con­tri­bució de Cata­lu­nya al procés de cons­trucció euro­peu.