política
Setze alcaldes europeus demanen a la UE 300.000 milions d’euros per habitatge
Setze alcaldes europeus, entre ells l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, han reclamat a la Comissió Europea la creació d’un fons de 300.000 milions d’euros anuals per posar fi a la crisi d’habitatge. L’aliança d’alcaldes, anomenada Mayors for Housing, ha presentat aquest dijous a la CE un full de ruta amb mesures “urgents” per fer baixar els preus del lloguer i la compravenda. Els alcaldes demanen també que s’elevi a escala europea la figura de ’zona tensionada’ per tal de prioritzar aquestes àrees.
Durant una roda de premsa a Brussel·les, Collboni ha defensat que el pla és una “prova” de la voluntat de les setze ciutats de “col·laborar activament” amb Brussel·les per garantir l’accés a l’habitatge a tota la UE. Concretament els alcaldes volen “contribuir” en l’elaboració del pla d’habitatge assequible que prepara l’executiu d’Ursula von der Leyen.
Segons les dades recollides a les ciutats que formen part de l’aliança, entre elles Barcelona, Roma, Budapest, Atenes, París o Varsòvia, en els darrers 10 anys, els lloguers han pujat de mitjana un 60%, mentre que els preus de compravenda s’han disparat un 78%. Per fer-hi front només a les ciutats de l’aliança, els alcaldes calculen que caldrien 80.000 milions d’euros per a la construcció de 200.000 nous habitatges assequibles i per a la renovació d’1 milió d’habitatges més.
En aquest sentit, el full de ruta preveu una inversió per part de la UE de 300.000 milions d’euros anuals que permeti finançar nous habitatges socials i renovar el parc existent de tots els països de la UE. Segons els alcaldes els recursos haurien de ser públics i privats i un mínim de 100.000 milions haurien d’arribar als governs nacionals a través de fons europeus ja existents. Per això, el pla d’acció planteja que “a curt termini i de forma urgent” es puguin reutilitzar recursos no reclamats del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i d’altres fons que ja existeixen, però encara no han estat adjudicats. També fan una crida a tenir en compte la crisi de l’habitatge en el nou pressupost que es posarà en marxa a partir del 2028.
Zones tensionades
El pla dels alcaldes planteja també la creació de la ’zona tensionada’ a escala europea per intentar limitar els preus del lloguer, una mesura que ja s’utilitza a Catalunya. L’objectiu és que es puguin declarar àrees o ciutats de la UE com a zones tenses, perquè tinguin accés prioritari als fons europeus d’habitatge.
La mesura planteja sis criteris per esdevenir zona tensionada: que els preus de lloguer i venda hagin augmentat per sobre de l’IPC durant un període de temps continuat, que un 10% de la població destini més d’un 40% dels ingressos a habitatge, que el rendiment que s’extreu de comprar un pis i llogar-lo sigui superior a un 6% anual, que hi hagi llistes d’espera molt llargues per accedir a habitatges públics o socials, que hi hagi un 3% del parc d’habitatge vuit durant més de cinc anys seguits, o que un percentatge elevat d’habitatge estigui destinat a usos turístics.