Trias: “No podien admetre que l’alcalde de Barcelona fos independentista”

L’exconseller de Sanitat i Presidència de la Generalitat de Catalunya en els governs del president Jordi Pujol i alcalde de Barcelona entre el 2011 i 2015, Xavier Trias, compareix avui a la comissió d’investigació de l’operació Catalunya al Congrés amb un propòsit que ha expressat ja en la seva intervenció inicial sense esperar a les preguntes dels portaveus. “Què pretenc? Com a mínim, que faci vergonya a qui ho ha fet i que algú digui: «M’he equivocat». L’únic que desitjo és que qui ho ha fet demani perdó”, ha afirmat Trias a la sala Prim del Congrés que acull la seva compareixença i que aquesta tarda rebrà també el líder d’ERC, Oriol Junqueras. Quan el diputat basc Jon Iñarritu (EH Bildu) li ha preguntat el per què de l’origen de la destrucció política que arrenca amb la notícia del 27 d’octubre del 2014 a El Mundo del compte fals al banc UBS –amb la grolleria formal de no citar correctament ni tan sols la numeració que utilitza el banc a l’hora d’inventar el compte –, Trias ha estat taxatiu: “El motiu és clar: no podien admetre que l’alcalde de Barcelona doni suport a la independència de Catalunya. No poden suportar que l’alcalde de Barcelona travessi la plaça de Sant Jaume amb la vara alçada al costat de la resta d’alcaldes per donar suport al president”.

Malgrat que el 2017 ja es va arxivar la que va interposar per injúries i calúmnies contra l’exdirector adjunt operatiu (DAO) de la policia espanyola, Eugenio Pino, Trias ja va obrir la porta el 5 de maig a presentar una querella per l’operació Catalunya. En el seu retorn al Congrés, on va ser portaveu de CiU entre el 2000 i el 2004, Trias no ha evitat la ironia a l’hora de revisar la seva persecució. “No podien admetre que l’alcalde de Barcelona fos un independentista, fins i tot encara que fos un independentista amable”, ha ironitzat. Dit això i davant diputats del PP com Rafael Hernando i Nacho Martín Blanco, Trias ha volgut denunciar el fariseisme de qui professa valors catòlics i després s’enfanga en el clavegueram de l’estat. “Amb Jorge Fernández Díaz jo he anat a veure el Papa perquè ell m’ho va demanar!”, ha recordat com a exemple de la proximitat que mantenia amb alguns dels polítics del PP que l’han volgut ensorrar políticament. “Jo tenia una relació bona, diria que exquisida, amb Mariano Rajoy. I amb alguns [del PP] hi he tingut amistat. Que Jorge [Fernández Díaz] em demanés anar a reunions de polítics catòlics i després estigués ordint tot això... I és cert que Soraya [Sáenz de Santamaría] i Feijóo m’han dit: «Escolta, Trias, em sap molt greu i t’envio un missatge de Rajoy que et té estima». Doncs que em tingui una mica menys d’estima i que aparti aquest senyor malèvol, els deia jo”, ha relatat.

Davant les preguntes dels diputats Josep Pagès (Junts), Pilar Vallugera (ERC), Jon Iñarritu (EH Bildu), Manuel Arribas (PSOE) i Ignacio Gil Lázaro (Vox), Trias ha desvelat que no ha rebut mai una disculpa per l’operació Catalunya i que ha patit una “tremenda soledat”. “El Mundo no m’ha demanat mai perdó. Ni El Mundo ni el PP ni partits com els Comuns i l’Ada Colau, que han utilitzat això en campanya. El màxim que ha arribat a dir Colau és que quan en parlava malament es referia al meu partit i a la dreta i no a mi”, ha exposat l’exconseller i exalcalde. Dit això, Trias no ha imputat la pèrdua de l’alcaldia davant Colau només a l’invent d’El Mundo. “Jo no he perdut les eleccions per aquesta notícia, perquè quan perds les eleccions les perds per més coses, però és veritat que una part important dels 15.000 vots que em treu Colau venen d’aquí”, ha compartit. El que Trias no entén és que el 17 de juny del 2023 i després de saber l’abast de l’intent de destrucció política sobre ell a Barcelona hi hagués una pinça PP-Comuns-PSOE per barrar-li el pas tot i ser el guanyador de les municipals i fer alcalde el socialista Jaume Collboni: “M’haurien d’haver fet alcalde encara que només fos com a perdó”. Significament, avui a la sala Prim del Congrés no s’ha presentat cap portaveu dels comuns ni de Sumar per evitar l’acarament amb Trias.

Trias situa la consulta del 9-N com a detonant de tot i del fet de ser un objetiu en diversos atestats policials a partir del 2012 coincidint amb la Diada massiva que va neguitejar el Ministeri de l’Interior. En aquesta caça parapolicial a Trias, l’empresari Javier De la Rosa, condemnat per la corrupció del cas Kio, figurava a l’epicentre com a facilitador de dades sobre Trias i Artur Mas al comissari José Manuel Villarejo a canvi de 150.000 euros que, d’acord amb els apunts de l’agenda del policia jubilat, al final no va abonar Interior sinó que va acabar pagant el PP a través de la seva secretària general, María Dolores de Cospedal. En una conversa a Marbella amb el número dos d’Interior, Francisco Martínez –gravada per Villarejo–, aquest relatava com “JR” –àlies amb què al·ludeixen a De la Rosa– obtenia la informació d’un advocat que treballava per a  Trias.