política
La Generalitat tancarà l’oficina a Tel-Aviv arran d’un acord amb els Comuns
L’anunci s’ha formalitzat aquest dimecres al matí en una reunió entre el conseller Dalmau i Jéssica Albiach
Els Comuns defensen que Catalunya no podia seguir “impassible” davant l’apartheid d’Israel a Gaza
La Generalitat tancarà avui mateix l’oficina a Tel-Aviv després d’arribar a un acord amb els Comuns. Es tracta de l’oficina comercial d’ACCIÓ a la segona ciutat més gran d’Israel, que fa 10 anys que es va obrir. El tancament “immediat” de l’oficina es farà efectiu les pròximes hores. L’anunci s’ha oficialitzat aquest dimecres al matí en una reunió entre el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i la líder dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, just abans de l’inici del ple al Parlament. El tancament d’aquesta oficina és una promesa que ja havien fet en campanya electoral els Comuns, socis d’investidura del Govern d’Illa. El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va defensar el 9 d’abril al ple mantenir l’oficina de Tel-Aviv oberta: “Tancar-la no s’ajusta al que necessitem”.
Els Comuns lamenten que no s’hagués fet abans
La presidenta parlamentària dels Comuns, Jéssica Albiach, ha celebrat el tancament de l’oficina d’ACCIÓ a Tel-Aviv (Israel), després de l’acord tancat amb la Generalitat. En una roda de premsa aquest dimecres al Parlament, Albiach ha defensat el pacte després de negociar ella mateixa amb el president del Govern, Salvador Illa les últimes setmanes. La líder del grup dels Comuns ha defensat que la “massacre” requereix respostes, i que Catalunya no podia seguir “impassible” davant l’apartheid d’Israel a Gaza: “La pregunta és per què no abans? Què més havia de passar? Si no era ara, quan?”. Albiach ha denunciat l’extermini de la població civil i la colonització i neteja ètnica d’Israel contra els territoris ocupats i ha contextualitzat que el genocidi d’Israel ha provocat ja 53.000 persones assassinades, 15.000 de les quals infants, i 120.000 ferides, i uns 14.000 nadons a punt de morir de fam o per desnutrició greu.
Durant la sessió de control al Parlament, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat aquest matí la decisió del seu govern de tancar l’oficina comercial d’Acció a Tel-Aviv i també el calendari que s’ha seguit. L’executiu “ha pres les decisions que havia de prendre, quan les havia de prendre (...), ningú pot tenir dubtes de l’actitud del govern amb el que està passant a Gaza, ningú”, ha replicat Illa a la presidenta del grup de la CUP, Laia Estrada, que li acabava de retreure que “va tard”. Estrada ha recordat que la seva formació ja li va demanar el trencament de relacions institucionals i comercials amb Israel i el tancament de l’oficina al Debat de Política General. “Han calgut 19 mesos d’extermini, milers d’assassinats, la majoria infants i dones, bombardejos d’hospitals i que s’impedeixi l’arribada d’ajuda humanitària per a actuar amb coherència, perquè si es denuncia un genocidi, vol dir que es trenquen relacions institucionals i comercials amb el país genocida”, ha sentenciat la cupaire.
Mesura “estètica”
Qui no ha celebrat la decisió de tancar l’oficina d’Acció és el president d’Esquerra, Oriol Junqueras, que hi veu un “excés d’esteticisme”. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Junqueras ha afirmat que són “molt més efectives” que la ruptura de les relacions diplomàtiques les mesures de caràcter econòmic sobre l’àmbit militar i l’armament, a més de mantenir els canals oberts. Junqueras ha recordat que els Estats Units i la Unió Soviètica no van trencar mai les seves relacions diplomàtiques, ni tan sols durant la Guerra Freda, i que, a més, els EUA han mantingut sempre l’ambaixada a l’Havana, així com Cuba l’ha tingut al país nord-americà. “És bo mantenir els canals oberts”, ha insistit.
Embargament militar
El ple del Congrés va aprovar dimarts la presa en consideració d’una proposició de llei (PL) de Sumar, ERC i Podem per poder aplicar embargaments d’armes i material de defensa a països investigats per genocidi o crims de guerra. La proposta, que va tirar endavant amb 176 vots a favor i l’oposició de 171 diputats de PP i Vox, busca acabar amb els forats de l’actual regulació de comerç armamentístic.
Entre altres novetats, es proposa que les autoritats puguin inspeccionaran tots els carregaments que estiguin destinats o provinguin d’un estat afectat per un embargament i que passin per ports i aeroports de l’Estat. Això afectaria armes de foc, components, munició, material policial, tecnologies “de doble ús” i combustibles militars.