Política

Agustí Badosa Figueras

Alcalde de Sant Pere Pescador (Junts)

“Estem molt satisfets de la feina que hem fet aquest mandat”

“Sant Pere ha aconseguit un bon equilibri entre el turisme, la natura i la modernització del sector agrícola, que és un referent”

“Amb la compra d’un terreny al costat de l’escola Llagut, esperem que la Generalitat ja no posi més excuses per ampliar el centre”

Tenim un sector turístic molt i molt potent, especialment enfocat en les famílies Volem construir un nou dispensari i abans que acabi el mandat el volem tenir encarrilat

L’alcalde de Sant Pere Pescador, Agustí Badosa (Junts), es mostra satisfet del treball que amb el seu equip de govern han dut a terme aquest mandat. Això no impedeix que hi hagi iniciatives importants per al municipi que calgui impulsar; això sí, plantant cara, explica, a les cada vegada més grans dificultats que els posa al davant la complexitat de la mateixa administració. Un dels reptes és l’ampliació de l’escola Llagut, on s’imparteix infantil i primària. L’alcalde explica que s’adquireixen uns terrenys annexos al centre per dur-la a terme. Fa una crítica del Departament d’Educació perquè, diu, al llarg dels anys no ha fet inversions al centre, però ara creu que no es podrà negar a invertir en les obres. Badosa, en l’entrevista, fa una anàlisi de la realitat del municipi i repassa els seus actius. En la valoració que fa, remarca l’equilibri que amb els anys s’ha assolit entre el turisme, en què destaca el paper dels càmpings; la potenciació de la natura, entre el Montgrí i el Fluvià, i, finalment, el sector agrícola, una tradició històrica al municipi, amb l’aposta que ha fet per modernitzar-se d’acord amb els temps i en què destaca la poma.

Com valora aquest mandat fins ara?
Els primers anys ens porten sempre a situar-nos, fer valoració d’on venim, què s’ha fet i el que tenim en l’horitzó. En aquest sentit, i mirant en perspectiva, crec que fins avui hem fet bona feina. Estem satisfets.
I més si tenim en compte com s’ha anat complicant l’administració.
Sí, exactament. Com sempre passa, alguns projectes no els has acabat de complir i, per tant, et veus obligat a passar-los a l’any següent. Però, en línies generals, nosaltres ens sentim, diguem-ne, confortables amb el que hem assolit, especialment amb un tema important com és el turístic, del qual Sant Pere també és un referent a la demarcació. A més, m’agradaria destacar el sector dels càmpings, encara que ara es posi en qüestió amb el tema de les zones inundables. Però és un actiu essencial per al nostre municipi.
Què és el que caracteritza Sant Pere?
Nosaltres sempre hem dit que Sant Pere té tres potes. Aquestes tres potes són clau i, penso, marquen la diferència respecte a altres municipis, també turístics, tot i que també és veritat que cadascú ha de defensar el seu, com és natural. Sant Pere ha aconseguit un bon equilibri entre el turisme, la natura i la modernització del sector agrícola, que és un referent.
Parlem, doncs, d’aquest tamboret que em comenta. Centrem-nos en la primera pota. Esculli’n una per començar.
D’acord. Mirem una mica enrere. Nosaltres hem sigut per tradició un poble merament agrícola i, per tant, des del sector primari, molt lligat al de la poma, s’ha fet durant molts anys una molt bona feina. I penso que és de justícia destacar-la. Aquesta seria la primera. Tenim, doncs, una marca de referència pròpia, la poma de Sant Pere, que és reconeguda i està sota el paraigua de la poma de Girona; en conseqüència, això ens reforça, perquè també el que ens visita cada vegada ho està veient més i es fan visites a les instal·lacions. És un actiu molt important.
I innovador amb el tema de la sequera.
Sí, i precisament, el sector, amb la participació de l’IRTA, amb el tema del gota a gota, penso que ha estat pioner. El que demostra tot el que estic explicant és la vitalitat del sector i, molt especialment, les ganes d’innovar d’acord amb els temps i les necessitats.
La primera pota seria el sector agrícola. D’acord. Anem per la segona.
La del turisme, per descomptat. Quan comentava que havíem de mirar enrere, és perquè l’agricultura sempre ha format part del paisatge. El turístic és nou, és posterior: esclata amb força als anys seixanta i setanta del segle passat.
Ho entenc. Com valora la feina que s’ha fet?
Estem molt satisfets. Tenim un sector turístic molt i molt potent, especialment enfocat en les famílies. I, en aquest sentit, les infraestructures vinculades amb aquest sector, com poden ser els càmpings que comentava abans, o el comerç, són de gran nivell. Tot va lligat.
I la tercera pota?
La natura, sense cap mena de dubte. Som a l’entorn de dos grans escenaris naturals. El Montgrí i el Fluvià. Un punt que cuidem i hi dediquem esforços. Aquestes tres potes, doncs, són les que, d’alguna manera, reforcen el lideratge de Sant Pere.
Ens hem fet una idea del municipi. Si li sembla bé, centren-nos en el dia a dia i els projectes de mandat.
Sí, exacte. Com molt bé diu, tenim el dia a dia, que ja porta molta feina, més aquells projectes que serien de mandat i transformadors. Aquests, i com a alcalde i equip de govern, hem de mirar de fer-los. I dic, “hem de mirar” perquè l’administració té els seus tempos. Això s’ha de tenir molt i molt present.
Un tema, el de la complexitat de l’administració, que si no recordo malament va abordar en l’entrevista que li vaig fer fa uns mesos com a president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà.
Correcte. I no és gens fàcil, la veritat. En el cas del consell, et vaig comentar que, a més, estem infrafinançats. A més, cada vegada els projectes i els terminis es van allargant, perquè l’administració és més i més garantista. Aquest aspecte alguna dia caldria abordar-lo entre tots.
Parlem dels projectes, doncs.
Nosaltres tenim una gran deficiència, com molts municipis, amb l’escola municipal, on es fa infantil i primària. Aquest centre no pot créixer. L’escola Llagut té una gran història que ve de la República!
Veig venir una crítica.
El departament mai s’ha volgut involucrar en l’àmbit de fer millores, i ja no parlem d’ampliacions. Amb l’adquisició d’uns terrenys al costat del centre canviarà. Pensem i tenim molt clar que, amb la compra dels terrenys, el departament ara no tindrà excusa per ampliar aquest centre. També ens plantegem si ha de ser un institut escola. I això ens porta a parlar del dispensari.
Expliqui-ho.
Nosaltres tenim un petit dispensari municipal que depèn de l’àrea bàsica de salut, que gestiona la Fundació Salut Empordà. És molt petit, com va quedar demostrat durant la pandèmia de la covid. El serveis són molt justets. Volem construir un nou dispensari i abans que acabi el mandat volem tenir-lo encarrilat.
Hem parlat de Sant Pere com a unitat. Però, com a poble, quin paper té en el conjunt?
Tenim un paper, clarament, no diria de subcapital, que seria excessiu, però gairebé, perquè hi conflueixen els pobles petitets que tenim al voltant; tot això, lligat a l’oferta de serveis essencials, com ara l’escola, i a temes de salut, amb el dispensari. I tot això, penso, ha fet que la gent, els ciutadans, s’hi hagi anat sentint cada vegada més a gust.
Una crítica.
Una realitat, i no és només nostra, perquè és transversal i afecta la majoria de pobles. Una realitat que veig cada dia arran de la meva condició de president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà.
Quina seria?
La necessitat que tenim els ajuntaments, com ara els petits, de reforçar tot allò que fa referència als serveis socials, i més si mires les dades socioeconòmiques. Ja tenim un local llogat per donar aquest servei, però el volem fer créixer algun dia amb un nou centre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia