Crearan una nova direcció general d’IA

A primers d’octubre del 2024 el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, va anunciar l’activació del pla de reforma de l’administració i els serveis públics per reformar i actualitzar la Generalitat. I, poc després, la Cetra, acrònim de la Comissió d’Experts per a la Definició de l’Estratègia de Transformació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i la Millora dels Serveis Públics, començava a treballar. Presidida per Carles Ramió, doctor en ciències polítiques i de l’administració per la UAB, i formada per 68 experts, la Cetra tenia un horitzó de deu mesos per fer les seves propostes. I en l’equador d’aquest termini, ja han fet arribar una desena de propostes que han derivat en compromisos del govern. Un d’aquests passa per la futura creació d’una direcció general d’Intel·ligència Artificial (IA), que dependria de la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital. La voluntat, segons explicava Ramió i recollia l’ACN, és que la IA travessi les polítiques del govern com una eina que pot servir per modernitzar, simplificar i fer més eficient l’administració i els seus processos.

Un altre de les promeses de l’executiu de Salvador Illa és l’habilitació d’un nou portal per agrupar els ajuts i subvencions sota la marca TSCat (Tramitador de Subvencions de Catalunya). Aquesta plataforma, que es preveu que entri en funcionament de forma progressiva a partir del darrer trimestres de l’any, vol acabar oferint la majoria d’ajuts i subvencions, exceptuant els vinculats a Drets Socials, i s’espera que permeti escurçar considerablement els terminis entre la sol·licitud i la concessió. I és que, en aquests moments, es triga uns 7,4 mesos de mitjana a rebre un ajut i es calcula que es podria reduir en un 30%, fins als 5.

La creació de la direcció pública professional és una altra de les propostes de la Cetra. Abans de l’estiu, el govern posarà fil a l’agulla en la nova llei per fer-la una realitat. Això implicaria un canvi de model en l’elecció d’alguns alts càrrecs, que ara s’acostumen a escollir per afinitat política i que passarien a ser exclusivament per mèrits. Així, els directors generals, directors de serveis i directius del sector públics passessin a ser escollits basats en la meritocràcia. El sistema podria basar-se en una selecció dels tres millors currículums per a la plaça i que el conseller del departament competent pogués escollir definitivament el director general en qüestió, com passa en països com Portugal.

Altres compromisos són la millora de la proactivitat amb els ciutadans, la simplificació dels tràmits urbanístics –també amb IA– la reforma del sistema d’elecció dels empleats públics amb la voluntat de fer una llei d’ocupació pública a mitjà termini o la creació d’un grup per millorar la col·laboració publicoprivada.