Política
“Prudència” i “optimisme moderat” del govern a la votació sobre el català a la UE
Albares reclama al PP que convenci els governs del Partit Popular Europeu
“Prudència” i “optimisme moderat”. Així afronta el govern el debat i possible votació que aquest dimarts es farà sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea (UE) dins el Consell d’Afers Generals a Brussel·les. La qüestió està dins l’ordre del dia de la reunió i perquè tiri endavant, necessita l’aprovació per unanimitat dels 27 membres de la UE.
Davant els dubtes que han expressat alguns estats membres i que en d’altres ocasions han fet ajornar la votació per falta de suport, el govern català ha optat per mantenir una certa distància sobre aquesta nova cita per debatre l’oficialitat del català. L’última vegada que es va tractar aquesta qüestió al Consell d’Afers Generals va ser el 19 de març de l’any passat, sota la presidència belga, tot i que el govern de Pedro Sánchez va impulsar l’oficialitat de les tres llengües quan va assumir la presidència rotatòria de la UE, el segon semestre del 2023.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, es manté “prudent”. Des de Tòquio, on és de viatge oficial, ha defensat que la petició per oficialitzar el català “està ben fonamentada” però ha preferit prendre certa distància “a l’espera que demà això surti bé”. “Confio que vagi bé”, ha reiterat.
De la mateixa manera s’ha expressat el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, que en declaracions a Catalunya Ràdio aquest dilluns ha assegurat que la seva postura davant de la votació d’aquest dimarts no ha canviat respecte fa uns mesos: “Mantinc l’optimisme moderat, veurem com surt la reunió demà”. També ha assegurat que “s’ha fet tota la feina que s’havia de fer i més” i que al llarg d’aquest dilluns “hi haurà l’últim contacte” amb els diferents estats membres esperant que “surti tot bé”. “Per nosaltres es qüestió de justícia lingütística, de normalitzar el català en les institucions europees. I hauríem d’evitar polititzar-la en excés”, ha insistit. A més, ha volgut destacar que el govern espanyol s’ha pres l’oficialitat del català “com una veritable prioritat”.
Pressions
Precisament el ministre espanyol d’Exteriors, José Manuel Albares, en declaracions també aquest dilluns a l’emissora RNEn ha demanat a “tots els partits espanyols” facin el que “estigui de la nostra mà per convèncer totes les forces polítiques que comparteixen partit europeu”. En concret, Albares ha assenyalat directament “el PP perquè convenci tots els governs (la majoria d’estat reticents estan dins del Partit Popular Europeu) perquè hi votin a favor”.
El govern espanyol ha intentat en els últims mesos convèncer la desena de països que han mostrar reticències a l’oficialitat del català, un dels compromisos establerts entre el PSOE i Junts en l’acord que va fer possible l’aprovació de Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats.
Davant les reticències d’alguns estats, entre els quals Alemanya i països de l’est, el govern espanyol ha defensat en els documents enviats sobre aquesta qüestió que donar l’estatus de llengua oficial de la UE al català, el basc i el gallec no suposarà un precedent per a altres llengües minoritàries o minoritzades en d’altres estats (entre els països bàltics, el temor és que generi un precedent pel rus, mentre que a Xipre passa també amb el turc). També ha introduït que la implementació de les tres llengües es faria de forma “progressiva” i l’ha emmarcat, davant del seu homòleg alemany amb qui s’ha reunit aquest dilluns a Madrid, en el context de “la identitat nacional espanyola” com a una “realitat” particular de l’estat.
El govern espanyol també ha argumentat per defensar la proposta que el català és una llengua parlada per milions de persones a la UE i que, en alguns casos, supera de llarg la quantitat de parlants d’altres que sí que tenen l’estatus d’oficial. Concretament, té uns 10 milions de parlants a la UE i, en comparació amb les 24 llengües oficials, és la tretzena més parlada, per davant fins i tot de l’anglès, a més del danès, el finès o el suec.
A part, des del primer moment, el govern espanyol ha assegurat que assumirà tot el cost que comporti aquesta oficialitat de les tres llengües a la UE per descartar reticències sobre qüestions econòmiques.
